Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "rompiment" dins totes les àrees temàtiques

corba d'ompliment corba d'ompliment

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  corba d'ompliment, n f
  • es  curva de relleno
  • en  space-filling curve

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia>

Definició
Corba fractal contínua que té la capacitat de passar per tots els infinits punts d'un espai fins a omplir-lo enterament.

Nota

  • 1. Una corba d'ompliment és una corba fractal el rang de la qual conté per complet el quadrat unitat en dues dimensions o, en general, l'hipercub unitat en n dimensions.

    2. La dimensió fractal d'una corba d'ompliment és igual al nombre de dimensions de l'espai en què és definida. Així, una corba d'ompliment definida en el pla és un element lineal amb una dimensió fractal igual a 2.

    3. La majoria de les corbes d'ompliment es construeixen iterativament com el límit d'una seqüència de funcions lineals parcials contínues, a la pràctica segments rectes, que segueixen un ordre o patró determinat, en forma de N, de Z o d'altres, i recorren el pla dividit en quadrants (o l'espai dividit en cubs, o un hiperespai en hipercubs) successivament més petits, de manera que el nombre de punts tendeix a infinit a mesura que la mida dels quadrats tendeix a zero i en el límit la corba passa per tots els possibles punts i omple el pla o l'espai.

    4. Les corbes d'ompliment tenen la propietat fonamental de transformar dades multidimensionals en unidimensionals, la qual cosa és de gran aplicació pràctica en el cas de la informació geogràfica per a crear índexs espacials ja que redueixen les posicions en 2 o 3 dimensions a un ordre seqüencial unidimensional que pot ser organitzat posteriorment segons estructures de tipus arbre binari o similars.

    5. Les corbes d'ompliment més emprades en el camp de la informació geogràfica són la corba de Lebesgue, la corba de Peano i la corba de Hilbert.

    6. El matemàtic italià Giuseppe Peano va ser el primer a formular una corba d'aquest tipus. Per aquest motiu, sovint s'anomena corba de Peano qualsevol corba d'ompliment definida en el pla, si bé la corba de Peano només és un dels exemples de corba d'ompliment en el pla.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
corba d'ompliment corba d'ompliment

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  corba d'ompliment, n f
  • es  curva de relleno
  • en  space-filling curve

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia>

Definició
Corba fractal contínua que té la capacitat de passar per tots els infinits punts d'un espai fins a omplir-lo enterament.

Nota

  • 1. Una corba d'ompliment és una corba fractal el rang de la qual conté per complet el quadrat unitat en dues dimensions o, en general, l'hipercub unitat en n dimensions.

    2. La dimensió fractal d'una corba d'ompliment és igual al nombre de dimensions de l'espai en què és definida. Així, una corba d'ompliment definida en el pla és un element lineal amb una dimensió fractal igual a 2.

    3. La majoria de les corbes d'ompliment es construeixen iterativament com el límit d'una seqüència de funcions lineals parcials contínues, a la pràctica segments rectes, que segueixen un ordre o patró determinat, en forma de N, de Z o d'altres, i recorren el pla dividit en quadrants (o l'espai dividit en cubs, o un hiperespai en hipercubs) successivament més petits, de manera que el nombre de punts tendeix a infinit a mesura que la mida dels quadrats tendeix a zero i en el límit la corba passa per tots els possibles punts i omple el pla o l'espai.

    4. Les corbes d'ompliment tenen la propietat fonamental de transformar dades multidimensionals en unidimensionals, la qual cosa és de gran aplicació pràctica en el cas de la informació geogràfica per a crear índexs espacials ja que redueixen les posicions en 2 o 3 dimensions a un ordre seqüencial unidimensional que pot ser organitzat posteriorment segons estructures de tipus arbre binari o similars.

    5. Les corbes d'ompliment més emprades en el camp de la informació geogràfica són la corba de Lebesgue, la corba de Peano i la corba de Hilbert.

    6. El matemàtic italià Giuseppe Peano va ser el primer a formular una corba d'aquest tipus. Per aquest motiu, sovint s'anomena corba de Peano qualsevol corba d'ompliment definida en el pla, si bé la corba de Peano només és un dels exemples de corba d'ompliment en el pla.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
corriment corriment

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  corriment, n m
  • es  corrimiento
  • fr  charriage
  • en  overthrust

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Desplaçament de gran amplitud, superior a l'encavalcament, d'una unitat de plegament al·lòctona damunt una altra d'autòctona, separades per una falla molt inclinada.
corriment corriment

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  corriment, n m
  • es  corrimiento
  • fr  charriage
  • en  overthrust

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Desplaçament de gran amplitud, superior a l'encavalcament, d'una unitat de plegament al·lòctona damunt una altra d'autòctona, separades per una falla molt inclinada.
corriment corriment

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  corriment, n m
  • es  corrimiento, n m
  • fr  glissement de terrain, n m
  • en  landslide, n

<Enginyeria forestal>

cultura del compliment normatiu cultura del compliment normatiu

<Empresa > Compliment normatiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 19600:2015 Sistemes de gestió del compliment normatiu (compliance). Directrius i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 19600:2015).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 307 Gestió de Riscos, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF).

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  cultura del compliment normatiu, n f
  • es  cultura de compliance, n f
  • fr  culture de la compliance, n f
  • en  compliance culture, n

<Compliment normatiu>

Definició
Conjunt dels valors, l'ètica i les creences que hi ha en una organització i que actua amb les estructures i els sistemes de control de l'organització per a produir normes de comportament que condueixin a resultats de compliment normatiu.
curetatge curetatge

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  curetatge, n m
  • ca  raspament, n m sin. compl.
  • ca  raspat, n m sin. compl.
  • es  curetaje, n m
  • es  legrado, n m
  • es  raspado, n m
  • fr  curetage, n f
  • en  curettage, n

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>

Definició
Gratament, generalment de la cara interna de les parets d'una cavitat o d'un conducte, practicat amb la cureta, amb la intenció de treure'n alguna excrescència o un teixit adherit o d'obtenir-ne una mostra per a l'estudi anatomopatològic.
de compliment obligat de compliment obligat

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  de compliment obligat, adj
  • ca  d'obligat compliment, adj sin. compl.
  • es  de obligado cumplimiento

<Dret>

Definició
Que s'ha de realitzar forçosament per imposició legal.

Nota

  • Ex.: Pel que fa a la prevenció d'incendis forestals, l'Ajuntament emetrà un seguit de normes de compliment obligat.

    Ex.: Les normes de l'empresa són d'obligat compliment per a tots els treballadors.
  • [En aquesta locució, no és recomanable anteposar l'adjectiu al nom.]
delicte contra el deure de compliment de la prestació social substitutòria delicte contra el deure de compliment de la prestació social substitutòria

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  delicte contra el deure de compliment de la prestació social substitutòria, n m
  • es  delito contra el deber de cumplimiento de la prestación social sustitutoria, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

engany engany

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

  • ca  engany, n m
  • es  engaño
  • es  trompement
  • fr  trompement
  • en  deception
  • en  trompement

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definició
Acció consistent a fer caure l'adversari en una trampa retirant l'arma quan ell intenta parar-la, al final d'una finta d'atac.