Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "unitat" dins totes les àrees temàtiques

àngstrom àngstrom

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àngstrom, n m
  • ca  unitat Ångström, n f sin. compl.
  • sbl  Å

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Física>

Definició
Unitat de longitud comunament utilitzada en espectroscòpia per a indicar la longitud d'ona d'una radiació, i emprada també per a mesurar les distàncies intermoleculars i atòmiques, i definida com 1/6 438,4696 de la longitud d'ona de la ratlla roja de l'espectre d'emissió del cadmi, equivalent gairebé exactament a 1 x 10-10 metres o bé a 1 x 10-4 microns (µ), 0,1 mil·limicrons (mµ), 100 micromicrons (µµ).

Nota

  • La denominació àngstrom prové del nom d'Anders Jonas Ångström, físic suec (1814-1874).
caloria caloria

<Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  caloria, n f
  • ca  unitat de calor, n f sin. compl.
  • es  caloría
  • fr  calorie
  • en  calorie
  • en  calory
  • sbl  cal

<Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Física>

Definició
Unitat de quantitat de calor, desaconsellada actualment pel SI. Fou originàriament definida com la quantitat de calor necessària per a augmentar la temperatura d'un gram d'aigua destil·lada de 14,5°C a 15,5°C, a la pressió atmosfèrica normal constant. D'acord amb el principi de conservació de l'energia, hom prefereix definir-la en unitats de treball. Així, hom ha definit la caloria termoquímica, 1 calth = 4,184 joules (J), la caloria a 15°C (o caloria pròpiament dita), 1 cal15 = 4,185 5 joules (J), i la caloria de taules internacionals o caloria IT, 1 cal IT = 4,186 8 joules. Té com a múltiples la gran caloria o quilocaloria, 1 kcal = 103 cal, i la tèrmia, 1 th = 106 cal.
caloria caloria

<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  caloria, n f
  • ca  unitat de calor, n f sin. compl.

<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Física>

Definició
Unitat emprada en dietètica per a indicar la quantitat de calor alliberada pels aliments durant els processos oxidatius. Encara que actualment és molt usada, el SI aconsella de substituir-la pel joule (1 J = 0,239 cal). En nutrició hom utilitza principalment els múltiples quilojoule o kilojoule (KJ) i megajoule (MJ).
cap d'unitat cap d'unitat

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  cap d'unitat, n m, f
  • es  jefe de unidad | jefa de unidad, n m, f
  • en  head of unit, n

<Gestió universitària > Personal / Personnel>

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n f
  • ca   n f sin. compl.
  • es   n f
  • es   n f
  • en   n

<Química > Química inorgànica>

Definició

Nota

companyia enemiga companyia enemiga

<Militar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  companyia enemiga, n f
  • ca  unitat d'enemic, n f sin. compl.
  • es  compañía enemiga
  • es  unidad de enemiga
  • fr  compagnie ennemie
  • fr  unité ennemie
  • en  enemy company
  • en  enemy unit

<Militar>

Definició
Unitat militar constituïda en un centre d'entrenament perquè execute els moviments i les accions que presumiblement realitzaria un enemic, amb la finalitat de fer més reals les condicions de combat i que la formació de les unitats pròpies siga tan eficaç com siga possible.
esglaó unitat esglaó unitat

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  esglaó unitat, n m
  • es  escalón unidad
  • en  unit step

<Telecomunicacions > Tractament de la informació>

Definició
Esglaó en què es produeix una variació brusca de l'amplitud de valor unitat. Vegeu també ^funció esglaó^.
fotografia secundària fotografia secundària

<Arts > Fotografia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fotografia secundària, n f
  • ca  segona unitat, n f sin. compl.
  • es  segunda unidad
  • fr  deuxième équipe
  • fr  seconde équipe
  • en  second unit

<Arts > Fotografia>

grup domèstic grup domèstic

<Ciències socials > Antropologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  grup domèstic, n m
  • ca  unitat domèstica, n f
  • es  unidad doméstica
  • en  domestic group
  • en  household

<Antropologia>

Definició
Grup residencial amb funcions reproductives bàsiques, el nucli del qual sol ser un conjunt de parents.
grup prosòdic grup prosòdic

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  grup prosòdic, n m
  • ca  frase tonal, n f sin. compl.
  • ca  grup entonatiu, n m sin. compl.
  • ca  grup tonal, n m sin. compl.
  • ca  sintagma fonològic, n m sin. compl.
  • ca  unitat melòdica, n f sin. compl.
  • es  grupo de entonación
  • es  grupo prosódico
  • es  grupo tonal
  • es  sintagma fonológico
  • fr  groupe intonationnel
  • fr  groupe prosodique
  • fr  syntagme phonologique
  • fr  unité intonative
  • en  intonation group
  • en  phonological phrase
  • en  prosodic group
  • en  tone group

<Lingüística>

Definició
Cadascuna de les parts d'un enunciat que es troba delimitada per inflexions tonals i també, encara que no necessàriament, per pauses.

Nota

  • El grup prosòdic consta d'un nucli tonal, o to obligatori de màxima prominència, que recau sobre la síl·laba que porta l'accent primari; d'una cadència tonal, o inflexió tonal que descriu el to nuclear i els tons de les possibles síl·labes següents, i d'un cap tonal, que inclou les possibles síl·labes accentuades i inaccentuades situades abans del nucli. L'oració Quan van arribar ja li ho havíem explicat, per exemple, normalment és emesa amb dos grups prosòdics, Quan van arribar i ja li ho havíem explicat; en el primer, el to nuclear recau sobre la síl·laba bar de arribar i en el segon, sobre la síl·laba cat de explicat. L'estructura sintàctica i la intencionalitat semàntica determinen el nombre i la distribució dels grups prosòdics d'una seqüència. Un grup prosòdic pot coincidir amb un mot, un sintagma, una oració simple o una oració composta. L'acabament dels grups prosòdics està demarcat per inflexions tonals, per un allargament de la durada de la síl·laba final i per l'anacrusi.