Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "vacan�a" dins totes les àrees temàtiques

alineació de façana alineació de façana

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alineació de façana, n f
  • es  alineación de fachada

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Línia que estableix quina ha de ser la posició de la façana de l'edificació en relació amb el carrer.
amplària de façana amplària de façana

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  amplària de façana, n f
  • es  anchura de fachada
  • fr  largeur de façade

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Amplària que resulta de projectar ortogonalment la planta de l'edifici sobre l'alineació del carrer.
amplària de façana mínima amplària de façana mínima

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  amplària de façana mínima, n f
  • es  anchura de fachada mínima

<Construcció > Urbanisme>

bé vacant bé vacant

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  bé vacant, n m
  • ca  bé vagant, n m
  • es  bien mostrenco
  • es  bien vacante

<Dret civil > Dret de successions>

Definició
Bé moble o semovent que no té propietari.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bé vacant, n m
  • ca  bé vagant, n m sin. compl.
  • es  bien mostrenco, n m
  • es  bien vacante, n m sin. compl.

<Dret civil>

balante balante

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  balante
  • ca  balanda sin. compl.
  • ca  balant sin. compl.
  • ca  balanta sin. compl.
  • ca  ballante sin. compl.
  • ca  belante sin. compl.
  • ca  blante sin. compl.
  • ca  brase sin. compl.
  • ca  brassa sin. compl.
  • ca  bulanda sin. compl.
  • ar  بالانتي
  • cy  Balante
  • cy  Balanda sin. compl.
  • cy  Balant sin. compl.
  • cy  Balanta sin. compl.
  • cy  Ballante sin. compl.
  • cy  Belante sin. compl.
  • cy  Blante sin. compl.
  • cy  Brase sin. compl.
  • cy  Brassa sin. compl.
  • cy  Bulanda sin. compl.
  • de  Balante
  • de  Balanda sin. compl.
  • de  Balant sin. compl.
  • de  Balanta sin. compl.
  • de  Ballante sin. compl.
  • de  Belante sin. compl.
  • de  Blante sin. compl.
  • de  Brase sin. compl.
  • de  Brassa sin. compl.
  • de  Bulanda sin. compl.
  • en  Balanta
  • en  Alante sin. compl.
  • en  Balanda sin. compl.
  • en  Balant sin. compl.
  • en  Balante sin. compl.
  • en  Ballante sin. compl.
  • en  Belante sin. compl.
  • en  Brassa sin. compl.
  • en  Bulanda sin. compl.
  • en  Frase sin. compl.
  • es  balanta
  • es  balanda sin. compl.
  • es  balant sin. compl.
  • es  balante sin. compl.
  • es  ballante sin. compl.
  • es  belante sin. compl.
  • es  blante sin. compl.
  • es  brase sin. compl.
  • es  brassa sin. compl.
  • es  bulanda sin. compl.
  • eu  balantera
  • eu  balanda sin. compl.
  • eu  balant sin. compl.
  • eu  balanta sin. compl.
  • eu  ballante sin. compl.
  • eu  belante sin. compl.
  • eu  blante sin. compl.
  • eu  brase sin. compl.
  • eu  brassa sin. compl.
  • eu  bulanda sin. compl.
  • fr  balante
  • fr  balanda sin. compl.
  • fr  balant sin. compl.
  • fr  balanta sin. compl.
  • fr  ballante sin. compl.
  • fr  belante sin. compl.
  • fr  blante sin. compl.
  • fr  brase sin. compl.
  • fr  brassa sin. compl.
  • fr  bulanda sin. compl.
  • gl  balanta
  • gl  balanda sin. compl.
  • gl  balant sin. compl.
  • gl  ballante sin. compl.
  • gl  belante sin. compl.
  • gl  brante sin. compl.
  • gl  brase sin. compl.
  • gl  brassa sin. compl.
  • gl  bulanda sin. compl.
  • gn  valánta
  • gn  balánta sin. compl.
  • gn  valánda sin. compl.
  • gn  valánt sin. compl.
  • gn  vallánte sin. compl.
  • gn  velánte sin. compl.
  • gn  vlante sin. compl.
  • gn  vrase sin. compl.
  • gn  vrassa sin. compl.
  • gn  vulánda sin. compl.
  • it  balante
  • it  balanda sin. compl.
  • it  balant sin. compl.
  • it  balanta sin. compl.
  • it  ballante sin. compl.
  • it  belante sin. compl.
  • it  blante sin. compl.
  • it  brase sin. compl.
  • it  brassa sin. compl.
  • it  bulanda sin. compl.
  • ja  バランタ語
  • nl  Balante
  • nl  Balanda sin. compl.
  • nl  Balant sin. compl.
  • nl  Balanta sin. compl.
  • nl  Balante sin. compl.
  • nl  Ballante sin. compl.
  • nl  Blante sin. compl.
  • nl  Brase sin. compl.
  • nl  Brassa sin. compl.
  • nl  Bulanda sin. compl.
  • pt  balanta
  • pt  balanda sin. compl.
  • pt  balant sin. compl.
  • pt  balante sin. compl.
  • pt  ballante sin. compl.
  • pt  belante sin. compl.
  • pt  blante sin. compl.
  • pt  brase sin. compl.
  • pt  brassa sin. compl.
  • pt  bulanda sin. compl.
  • ru  Баланте
  • ru  Брасе sin. compl.
  • ru  Балант sin. compl.
  • ru  Бланте sin. compl.
  • ru  Брасса sin. compl.
  • ru  Баланта sin. compl.
  • ru  Баланда sin. compl.
  • ru  Беланте sin. compl.
  • ru  Буланда sin. compl.
  • ru  Балланте sin. compl.
  • zh  巴兰特语
  • zh  巴兰塔、巴兰、巴兰达、巴利安特、贝兰特、布兰达、布拉萨、布兰特、布拉塞 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Senegal>

Definició
També hi ha comunitats de parlants de balante a Gàmbia.

El balante consta de cinc dialectes força diferenciats: fora, kantohe, naga, mane naga i mane.
batanga batanga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  batanga
  • ca  bano'o sin. compl.
  • ca  banoho sin. compl.
  • ca  noho sin. compl.
  • ca  nohu sin. compl.
  • ca  noku sin. compl.
  • ar  باتانغا
  • cy  Batanga
  • cy  Bano'o sin. compl.
  • cy  Banoho sin. compl.
  • cy  Noho sin. compl.
  • cy  Nohu sin. compl.
  • cy  Noku sin. compl.
  • de  Batanga
  • de  Bano'o sin. compl.
  • de  Banoho sin. compl.
  • de  Banoo sin. compl.
  • de  Noho sin. compl.
  • de  Nohu sin. compl.
  • de  Noku sin. compl.
  • en  Batanga
  • en  Bano'o sin. compl.
  • en  Banoho sin. compl.
  • en  Banoo sin. compl.
  • en  Noho sin. compl.
  • en  Nohu sin. compl.
  • en  Noku sin. compl.
  • es  batanga
  • es  bano'o sin. compl.
  • es  banoho sin. compl.
  • es  noho sin. compl.
  • es  nohu sin. compl.
  • es  noku sin. compl.
  • eu  batangera
  • eu  bano'o sin. compl.
  • eu  banoho sin. compl.
  • eu  batanga sin. compl.
  • eu  batangera sin. compl.
  • eu  noho sin. compl.
  • eu  nohu sin. compl.
  • eu  noku sin. compl.
  • fr  batanga
  • fr  bano'o sin. compl.
  • fr  banoho sin. compl.
  • fr  noho sin. compl.
  • fr  nohu sin. compl.
  • fr  noku sin. compl.
  • gl  batanga
  • gl  bano'o sin. compl.
  • gl  banoho sin. compl.
  • gl  noho sin. compl.
  • gl  nohu sin. compl.
  • gl  noku sin. compl.
  • gn  vatanga
  • gn  noho sin. compl.
  • gn  nohu sin. compl.
  • gn  noku sin. compl.
  • gn  vano'o sin. compl.
  • gn  vanoho sin. compl.
  • it  batanga
  • it  bano'o sin. compl.
  • it  banoho sin. compl.
  • it  noho sin. compl.
  • it  nohu sin. compl.
  • it  noku sin. compl.
  • pt  batanga
  • pt  bano'o sin. compl.
  • pt  banoho sin. compl.
  • pt  noho sin. compl.
  • pt  nohu sin. compl.
  • pt  noku sin. compl.
  • tmh  Tabatangat
  • tmh  Bano'o sin. compl.
  • tmh  banoho sin. compl.
  • tmh  noho sin. compl.
  • tmh  nohu sin. compl.
  • tmh  noku sin. compl.
  • zh  巴唐加语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició
El grup etnolingüístic batanga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.

El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
bona vacantia [la] bona vacantia [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bona vacantia [la], n m pl

<Dret romà>

Definició
Béns que quedaven sense amo perquè la successió no havia estat acceptada per cap dels hereus del dret civil.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('béns vacants')
cobrir cobrir

<Treball > Recursos humans>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. 105 p. (Terminologies; 3)
ISBN 84-393-6416-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cobrir, v tr
  • es  cubrir
  • fr  pourvoir à un poste
  • fr  pourvoir un poste
  • en  fill a position, to
  • en  fill a vacancy, to

<Recursos humans > Gestió de recursos humans > Selecció de personal>

Definició
Ocupar un lloc de treball o una plaça vacant.
complet -a complet -a

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  complet -a, adj
  • es  completo, adj
  • fr  complet, adj
  • en  no vacancy, adj
  • de  ausgebucht, adj
  • de  besetzt, adj

<Turisme > Conceptes generals>

Definició
Que té totes les places ocupades.