Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

ca empelt, n m
ca eixart, n m sin. compl.
ca varietat empeltada, n f sin. compl.
es injerto, n m
es variedad infertada, n f
fr greffon, n m
en scion, n

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició

Part que es lleva d'una planta per empeltar-la en una altra.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca energia de paritat, n f
es energía de paridad
fr énergie de parité
en pairing energy

<Energia > Energia nuclear>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca energia de paritat, n f
es energía de paridad
fr énergie de parité
en pairing energy

<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica > Energia nuclear>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca enllaç visitat
en followed hyperlink

<Localització > Fraseologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

ca espai epidural, n m
ca cavitat epidural, n f sin. compl.
es cavidad epidural
es espacio epidural
en epidural cavity
en epidural space

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició

Espai virtual comprès entre la duramàter i la paret òssia del crani o del conducte vertebral.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

ca espai epidural, n m
ca cavitat epidural, n f sin. compl.
es cavidad epidural
es espacio epidural
en epidural cavity
en epidural space

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició

Espai virtual comprès entre la duramàter i la paret òssia del crani o del conducte vertebral.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca estàndard, n m
ca llengua estàndard, n f sin. compl.
ca varietat estàndard, n f sin. compl.
es estándar
es lengua estándar
es variedad estándar
fr langue standard
fr standard
fr variété standard
en standard
en standard language
en standard variety

<Lingüística>

Definició

Varietat d'una llengua, establida de manera més o menys artificial, que gaudeix d'un alt estatus i que s'usa especialment en els mitjans de comunicació socials, l'escola i l'administració, i sol ser descrita en els diccionaris i gramàtiques.

Nota

Tot i que l'estàndard se superposa a les varietats diastràtiques i diatòpiques, a vegades l'estàndard mostra determinades variacions en la pronunciació i, fins i tot, en la morfologia, la sintaxi o el lèxic de territoris diferents del domini lingüístic.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca estació, n f
es estación, n f
fr station, n f
en habitat, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca frígola, n f
ca farigola, n f alt. sin.
ca frígola capitada, n f alt. sin.
ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
ca frígola vera, n f alt. sin.
ca pebrella, n f alt. sin.
ca senyorida, n f alt. sin.
ca timó africà, n m alt. sin.
ca timó capitat, n m alt. sin.
ca faigola, n f var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
nc Thymbra capitata (L.) Cav.
nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca frígola, n f
ca farigola, n f alt. sin.
ca frígola capitada, n f alt. sin.
ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
ca frígola vera, n f alt. sin.
ca pebrella, n f alt. sin.
ca senyorida, n f alt. sin.
ca timó africà, n m alt. sin.
ca timó capitat, n m alt. sin.
ca faigola, n f var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
nc Thymbra capitata (L.) Cav.
nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "vanitat" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota