Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "varat" dins totes les àrees temàtiques

glaça glaça

<Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  glaça, n f
  • ca  carat (valencià), n m sin. compl.
  • es  glasa
  • fr  glace
  • en  frosting
  • en  glaze
  • en  icing

<Procediments culinaris>

Definició
Capa brillant i llisa, preparada amb sucre i clara d'ou, amb què es cobreixen alguns pastissos.
glaça glaça

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  glaça, n f
  • ca  carat, n m sin. compl.
  • es  glasa
  • fr  glace
  • en  frosting
  • en  glaze
  • en  icing

<Procediments culinaris > Acabament dels productes > Presentació del plat>

Definició
Capa brillant i llisa, preparada amb sucre i clara d'ou, amb què es cobreixen alguns pastissos.

Nota

  • La denominació catalana carat és pròpia del valencià.
herba prima herba prima

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba prima, n f
  • ca  herba de l'esquinància, n f sin. compl.
  • ca  herba de la grava, n f sin. compl.
  • ca  herba del nuset, n f sin. compl.
  • ca  canyeta d'or, n f alt. sin.
  • ca  espartet, n m alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels set nusets, n f alt. sin.
  • ca  herba dels set nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  herba prima vera, n f alt. sin.
  • ca  junça vera, n f alt. sin.
  • ca  pixadora de tardor, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  vara d'or, n f alt. sin.
  • ca  vareta d'or, n f alt. sin.
  • ca  bregandia, n f var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  poleo, n m var. ling.
  • ca  xunsa vera, n f var. ling.
  • nc  Asperula cynanchica L.

<Botànica > rubiàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba prima, n f
  • ca  herba de l'esquinància, n f sin. compl.
  • ca  herba de la grava, n f sin. compl.
  • ca  herba del nuset, n f sin. compl.
  • ca  canyeta d'or, n f alt. sin.
  • ca  espartet, n m alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels set nusets, n f alt. sin.
  • ca  herba dels set nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  herba prima vera, n f alt. sin.
  • ca  junça vera, n f alt. sin.
  • ca  pixadora de tardor, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  vara d'or, n f alt. sin.
  • ca  vareta d'or, n f alt. sin.
  • ca  bregandia, n f var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  poleo, n m var. ling.
  • ca  xunsa vera, n f var. ling.
  • nc  Asperula cynanchica L.

<Botànica > rubiàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
malaltia de Blount malaltia de Blount

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  malaltia de Blount, n f
  • ca  osteocondrosi deformant de la tíbia, n f sin. compl.
  • ca  tíbia vara, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Blount, n f
  • es  tibia vara, n f
  • en  Blount disease
  • en  osteochondrosis deformans tibiae
  • en  tibia vara

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Trastorn local del creixement de la part interna de l'epífisi superior de la tíbia, que produeix una angulació de la tíbia, just per sota del genoll, de concavitat interna.

Nota

  • La malaltia de Blount es presenta en els primers anys de la vida (forma infantil) o bé entre els 8 i els 15 anys (forma adolescent). Sovint és bilateral, si bé també pot ser unilateral.
malaltia de Blount malaltia de Blount

<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Pediatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  malaltia de Blount, n f
  • ca  orteocondrosi deformant de la tíbia, n f sin. compl.
  • ca  tíbia vara, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Pediatria>

Definició
Trastorn local del creixement de la part interna de l'epífisi superior de la tíbia, sovint bilateral o bé unilateral, que produeix una angulació de la tíbia, just per sota del genoll, de concavitat interna, que es presenta en els primers anys de la vida (forma infantil) o bé entre els 8 i 15 anys (forma adolescent).
malva reial malva reial

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malva reial, n f
  • ca  malva doble, n f sin. compl.
  • ca  alcea, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Jaume, n f alt. sin.
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva cascallada, n f alt. sin.
  • ca  malva d'hort, n f alt. sin.
  • ca  malva de jardí, n f alt. sin.
  • ca  malva de la reina, n f alt. sin.
  • ca  malva de vara, n f alt. sin.
  • ca  malva donzella, n f alt. sin.
  • ca  malva marina, n f alt. sin.
  • ca  malva marinera, n f alt. sin.
  • ca  malva roja, n f alt. sin.
  • ca  malva vera, n f alt. sin.
  • ca  malva-rosa, n f alt. sin.
  • ca  malves, n f pl alt. sin.
  • ca  malves cascallades, n f pl alt. sin.
  • ca  malves de les Índies, n f pl alt. sin.
  • ca  malví, n m alt. sin.
  • ca  vara de Jessè, n f alt. sin.
  • ca  vara de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  vauma reial, n f alt. sin.
  • ca  vaumera, n f alt. sin.
  • ca  malva loca, n f var. ling.
  • ca  malva real, n f var. ling.
  • ca  mauva cascallada, n f var. ling.
  • ca  mauva vera, n f var. ling.
  • ca  mauves, n f pl var. ling.
  • ca  mauves cascallades, n f pl var. ling.
  • nc  Althaea rosea (L.) Cav.
  • nc  Alcea rosea L. sin. compl.

<Botànica > malvàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malva reial, n f
  • ca  malva doble, n f sin. compl.
  • ca  alcea, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Jaume, n f alt. sin.
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva cascallada, n f alt. sin.
  • ca  malva d'hort, n f alt. sin.
  • ca  malva de jardí, n f alt. sin.
  • ca  malva de la reina, n f alt. sin.
  • ca  malva de vara, n f alt. sin.
  • ca  malva donzella, n f alt. sin.
  • ca  malva marina, n f alt. sin.
  • ca  malva marinera, n f alt. sin.
  • ca  malva roja, n f alt. sin.
  • ca  malva vera, n f alt. sin.
  • ca  malva-rosa, n f alt. sin.
  • ca  malves, n f pl alt. sin.
  • ca  malves cascallades, n f pl alt. sin.
  • ca  malves de les Índies, n f pl alt. sin.
  • ca  malví, n m alt. sin.
  • ca  vara de Jessè, n f alt. sin.
  • ca  vara de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  vauma reial, n f alt. sin.
  • ca  vaumera, n f alt. sin.
  • ca  malva loca, n f var. ling.
  • ca  malva real, n f var. ling.
  • ca  mauva cascallada, n f var. ling.
  • ca  mauva vera, n f var. ling.
  • ca  mauves, n f pl var. ling.
  • ca  mauves cascallades, n f pl var. ling.
  • nc  Althaea rosea (L.) Cav.
  • nc  Alcea rosea L. sin. compl.

<Botànica > malvàcies>

malva reial malva reial

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  malva reial, n f
  • ca  flor de Sant Jaume, n f sin. compl.
  • ca  malva d'hort, n f sin. compl.
  • ca  malva de jardí, n f sin. compl.
  • ca  malva de la reina, n f sin. compl.
  • ca  malva de vara, n f sin. compl.
  • ca  malva doble, n f sin. compl.
  • ca  malva donzella, n f sin. compl.
  • ca  malva vera, n f sin. compl.
  • ca  vauma reial, n f sin. compl.
  • nc  Althaea rosea

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les malvàcies, d'uns 2 m d'alçària, cultivada com a ornamental. Les flors, que es cullen a la primavera o a l'estiu, en infusió o decocció, han estat emprades amb les mateixes indicacions que la malva major.
mark! mark!

<Esport > Esports de pilota > Rugbi>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mark!, interj
  • ca  parat!, interj sin. compl.
  • es  ¡mark!
  • fr  marque!
  • it  mark!
  • en  mark!

<Esport > Esports de pilota > Rugbi>

Definició
Expressió pronunciada pel jugador que fa una parada al vol, després de la qual l'àrbitre ha d'aturar el joc i concedir-li un xut franc.