Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "varat" dins totes les àrees temàtiques
<Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca glaça, n f
- ca carat (valencià), n m sin. compl.
- es glasa
- fr glace
- en frosting
- en glaze
- en icing
<Procediments culinaris>
Definició
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca glaça, n f
- ca carat, n m sin. compl.
- es glasa
- fr glace
- en frosting
- en glaze
- en icing
<Procediments culinaris > Acabament dels productes > Presentació del plat>
Definició
Nota
- La denominació catalana carat és pròpia del valencià.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba prima, n f
- ca herba de l'esquinància, n f sin. compl.
- ca herba de la grava, n f sin. compl.
- ca herba del nuset, n f sin. compl.
- ca canyeta d'or, n f alt. sin.
- ca espartet, n m alt. sin.
- ca herba daurada, n f alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba dels set nusets, n f alt. sin.
- ca herba dels set nusos, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba pixadora, n f alt. sin.
- ca herba prima vera, n f alt. sin.
- ca junça vera, n f alt. sin.
- ca pixadora de tardor, n f alt. sin.
- ca serpentina, n f alt. sin.
- ca vara d'or, n f alt. sin.
- ca vareta d'or, n f alt. sin.
- ca bregandia, n f var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca poleo, n m var. ling.
- ca xunsa vera, n f var. ling.
- nc Asperula cynanchica L.
<Botànica > rubiàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba prima, n f
- ca herba de l'esquinància, n f sin. compl.
- ca herba de la grava, n f sin. compl.
- ca herba del nuset, n f sin. compl.
- ca canyeta d'or, n f alt. sin.
- ca espartet, n m alt. sin.
- ca herba daurada, n f alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba dels set nusets, n f alt. sin.
- ca herba dels set nusos, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba pixadora, n f alt. sin.
- ca herba prima vera, n f alt. sin.
- ca junça vera, n f alt. sin.
- ca pixadora de tardor, n f alt. sin.
- ca serpentina, n f alt. sin.
- ca vara d'or, n f alt. sin.
- ca vareta d'or, n f alt. sin.
- ca bregandia, n f var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca poleo, n m var. ling.
- ca xunsa vera, n f var. ling.
- nc Asperula cynanchica L.
<Botànica > rubiàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>
- ca malaltia de Blount, n f
- ca osteocondrosi deformant de la tíbia, n f sin. compl.
- ca tíbia vara, n f sin. compl.
- es enfermedad de Blount, n f
- es tibia vara, n f
- en Blount disease
- en osteochondrosis deformans tibiae
- en tibia vara
<Fisioteràpia > Patologia>
Definició
Nota
- La malaltia de Blount es presenta en els primers anys de la vida (forma infantil) o bé entre els 8 i els 15 anys (forma adolescent). Sovint és bilateral, si bé també pot ser unilateral.
<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Pediatria>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca malaltia de Blount, n f
- ca orteocondrosi deformant de la tíbia, n f sin. compl.
- ca tíbia vara, n f sin. compl.
<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Pediatria>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca malva reial, n f
- ca malva doble, n f sin. compl.
- ca alcea, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Jaume, n f alt. sin.
- ca malva, n f alt. sin.
- ca malva cascallada, n f alt. sin.
- ca malva d'hort, n f alt. sin.
- ca malva de jardí, n f alt. sin.
- ca malva de la reina, n f alt. sin.
- ca malva de vara, n f alt. sin.
- ca malva donzella, n f alt. sin.
- ca malva marina, n f alt. sin.
- ca malva marinera, n f alt. sin.
- ca malva roja, n f alt. sin.
- ca malva vera, n f alt. sin.
- ca malva-rosa, n f alt. sin.
- ca malves, n f pl alt. sin.
- ca malves cascallades, n f pl alt. sin.
- ca malves de les Índies, n f pl alt. sin.
- ca malví, n m alt. sin.
- ca vara de Jessè, n f alt. sin.
- ca vara de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca vauma reial, n f alt. sin.
- ca vaumera, n f alt. sin.
- ca malva loca, n f var. ling.
- ca malva real, n f var. ling.
- ca mauva cascallada, n f var. ling.
- ca mauva vera, n f var. ling.
- ca mauves, n f pl var. ling.
- ca mauves cascallades, n f pl var. ling.
- nc Althaea rosea (L.) Cav.
- nc Alcea rosea L. sin. compl.
<Botànica > malvàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca malva reial, n f
- ca malva doble, n f sin. compl.
- ca alcea, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Jaume, n f alt. sin.
- ca malva, n f alt. sin.
- ca malva cascallada, n f alt. sin.
- ca malva d'hort, n f alt. sin.
- ca malva de jardí, n f alt. sin.
- ca malva de la reina, n f alt. sin.
- ca malva de vara, n f alt. sin.
- ca malva donzella, n f alt. sin.
- ca malva marina, n f alt. sin.
- ca malva marinera, n f alt. sin.
- ca malva roja, n f alt. sin.
- ca malva vera, n f alt. sin.
- ca malva-rosa, n f alt. sin.
- ca malves, n f pl alt. sin.
- ca malves cascallades, n f pl alt. sin.
- ca malves de les Índies, n f pl alt. sin.
- ca malví, n m alt. sin.
- ca vara de Jessè, n f alt. sin.
- ca vara de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca vauma reial, n f alt. sin.
- ca vaumera, n f alt. sin.
- ca malva loca, n f var. ling.
- ca malva real, n f var. ling.
- ca mauva cascallada, n f var. ling.
- ca mauva vera, n f var. ling.
- ca mauves, n f pl var. ling.
- ca mauves cascallades, n f pl var. ling.
- nc Althaea rosea (L.) Cav.
- nc Alcea rosea L. sin. compl.
<Botànica > malvàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca malva reial, n f
- ca flor de Sant Jaume, n f sin. compl.
- ca malva d'hort, n f sin. compl.
- ca malva de jardí, n f sin. compl.
- ca malva de la reina, n f sin. compl.
- ca malva de vara, n f sin. compl.
- ca malva doble, n f sin. compl.
- ca malva donzella, n f sin. compl.
- ca malva vera, n f sin. compl.
- ca vauma reial, n f sin. compl.
- nc Althaea rosea
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Rugbi>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca mark!, interj
- ca parat!, interj sin. compl.
- es ¡mark!
- fr marque!
- it mark!
- en mark!
<Esport > Esports de pilota > Rugbi>
