Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "xalest" dins totes les àrees temàtiques

generador d'aire calent generador d'aire calent

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  generador d'aire calent, n m
  • es  generador de aire caliente
  • fr  générateur d'air chaud
  • it  generatore di aria calda
  • en  fan heater
  • en  heater blower unit
  • de  Warmlufterzeuger
  • de  Warmluftgenerator

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Aparell que insufla aire calent al gra o al farratge per eliminar-ne la humitat excessiva i conservar-loen bones condicions.
gestió del talent gestió del talent

<Treball > Recursos humans>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  gestió del talent, n f
  • es  gestión del talento, n f
  • fr  management des talents, n m
  • en  talent management, n

<Recursos humans>

Definició
Implementació d'estratègies integrades per a augmentar la productivitat en el centre de treball elaborant procediments millorats per a l'atracció, el desenvolupament, el manteniment i l'aprofitament de les persones que presentin habilitats i aptituds especials per a satisfer les necessitats actuals i futures de l'organització.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  guixó groc, n m
  • nc  Lathyrus laevigatus (Waldst. et Kit.) Gren. subsp. occidentalis (Fisch. et C.A. Mey.) Breistr.
  • nc  Lathyrus occidentalis (Fisch. et C.A. Mey.) Fritsch sin. compl.
  • nc  Lathyrus laevigatus (Waldst. et Kit.) subsp. grandifolius (Boiss. ex Fritsch) Gruber var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

guixó groc guixó groc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  guixó groc, n m
  • nc  Lathyrus laevigatus (Waldst. et Kit.) Gren. subsp. occidentalis (Fisch. et C.A. Mey.) Breistr.
  • nc  Lathyrus occidentalis (Fisch. et C.A. Mey.) Fritsch sin. compl.
  • nc  Lathyrus laevigatus (Waldst. et Kit.) subsp. grandifolius (Boiss. ex Fritsch) Gruber var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

herba de puces herba de puces

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de puces, n f
  • ca  plantatge arenari, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  saragatona, n f alt. sin.
  • ca  saragotona, n f var. ling.
  • nc  Plantago scabra Moench
  • nc  Plantago arenaria Waldst. et Kit. var. ling.
  • nc  Plantago indica L. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

herba de puces herba de puces

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de puces, n f
  • ca  plantatge arenari, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  saragatona, n f alt. sin.
  • ca  saragotona, n f var. ling.
  • nc  Plantago scabra Moench
  • nc  Plantago arenaria Waldst. et Kit. var. ling.
  • nc  Plantago indica L. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

hora límit d'entrada hora límit d'entrada

<Lleure > Turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  hora límit d'entrada, n f
  • es  hora límite de entrada
  • fr  heure limite d'inscription
  • en  cut-off hour
  • en  latest check-in time
  • de  späteste Ankunftszeit

<Lleure > Turisme>

Definició
Hora fins a la qual un establiment d'allotjament manté una reserva el dia en què s'ha de fer efectiva.
hora límit d'entrada hora límit d'entrada

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  hora límit d'entrada, n f
  • es  hora límite de entrada, n f
  • fr  heure limite d'inscription, n f
  • en  cut-off hour, n
  • en  latest check-in time, n
  • de  späteste Ankunftszeit, n f

<Turisme > Allotjament>

Definició
Hora fins a la qual un establiment hoteler manté una reserva el dia en què s'ha de fer efectiva.

Nota

  • Després d'aquesta hora, l'establiment pot posar a la venda la plaça reservada.
hora límit de facturació hora límit de facturació

<Transports > Transport aeri>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  hora límit de facturació, n f
  • es  hora límite de presentación
  • fr  heure limite d'enregistrement
  • en  close-out time
  • en  latest check-in time
  • de  späteste Check-in-Zeit

<Transports > Transport aeri>

Definició
Moment previ a la sortida d'un vol en què una companyia aèria posa fi a la facturació corresponent.
hora límit de facturació hora límit de facturació

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  hora límit de facturació, n f
  • es  hora límite de presentación, n f
  • fr  heure limite d'enregistrement, n f
  • en  close-out time, n
  • en  latest check-in time, n
  • de  späteste Check-in-Zeit, n f

<Turisme > Transports>

Definició
Moment previ a la sortida d'un vol en què la companyia aèria posa fi a la facturació corresponent.