Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "xera" dins totes les àrees temàtiques

atzavara vera atzavara vera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzavara vera, n f
  • ca  exsavara vera, n f var. ling.
  • nc  Aloe perfoliata L.

<Botànica > liliàcies>

balcalló balcalló

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balcalló, n m
  • ca  càrex gran, n m alt. sin.
  • ca  càrex ripari, n m alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisca vera, n f alt. sin.
  • nc  Carex riparia Curtis

<Botànica > ciperàcies>

Nota

  • Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balcalló, n m
  • ca  càrex gran, n m alt. sin.
  • ca  càrex ripari, n m alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisca vera, n f alt. sin.
  • nc  Carex riparia Curtis

<Botànica > ciperàcies>

Nota

  • Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
bola del crostó bola del crostó

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte no elaborat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bola del crostó, n f
  • ca  pera, n f
  • fr  poire

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte no elaborat>

Definició
Peça de carn de boví, extreta del crostó.
botgeta botgeta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botgeta, n f
  • ca  alís espinós, n m alt. sin.
  • ca  argelagó, n m alt. sin.
  • ca  argelagueta, n f alt. sin.
  • ca  argelagueta blanca, n f alt. sin.
  • ca  argelagueta vera, n f alt. sin.
  • ca  botgeta blanca, n f alt. sin.
  • ca  botgeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  botgeta de sang, n f alt. sin.
  • ca  botgeta espinosa, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja de roca, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga vera, n f alt. sin.
  • ca  eriçó blanc, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  argilagó, n m var. ling.
  • ca  argilagueta, n f var. ling.
  • ca  argilagueta blanca, n f var. ling.
  • ca  argilagueta vera, n f var. ling.
  • ca  boja blanca, n f var. ling.
  • ca  botxeta, n f var. ling.
  • ca  picapica, n f var. ling.
  • nc  Alyssum spinosum L.
  • nc  Hormatophylla spinosa (L.) P. Küpfter sin. compl.
  • nc  Ptilotrichum spinosum (L.) Boiss. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botgeta, n f
  • ca  alís espinós, n m alt. sin.
  • ca  argelagó, n m alt. sin.
  • ca  argelagueta, n f alt. sin.
  • ca  argelagueta blanca, n f alt. sin.
  • ca  argelagueta vera, n f alt. sin.
  • ca  botgeta blanca, n f alt. sin.
  • ca  botgeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  botgeta de sang, n f alt. sin.
  • ca  botgeta espinosa, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja de roca, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga vera, n f alt. sin.
  • ca  eriçó blanc, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  argilagó, n m var. ling.
  • ca  argilagueta, n f var. ling.
  • ca  argilagueta blanca, n f var. ling.
  • ca  argilagueta vera, n f var. ling.
  • ca  boja blanca, n f var. ling.
  • ca  botxeta, n f var. ling.
  • ca  picapica, n f var. ling.
  • nc  Alyssum spinosum L.
  • nc  Hormatophylla spinosa (L.) P. Küpfter sin. compl.
  • nc  Ptilotrichum spinosum (L.) Boiss. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

buglossa buglossa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  buglossa, n f
  • ca  boleng, n m sin. compl.
  • ca  bolenga borda, n f sin. compl.
  • ca  borratja borda, n f sin. compl.
  • ca  llengua bovina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de vaca, n f sin. compl.
  • ca  alcança, n f alt. sin.
  • ca  bovina vera, n f alt. sin.
  • ca  buglossa blava, n f alt. sin.
  • ca  buglossa vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  borratxa borda, n f var. ling.
  • ca  bugalosa, n f var. ling.
  • ca  buglosa, n f var. ling.
  • ca  bugulosa, n f var. ling.
  • ca  bulgalosa, n f var. ling.
  • ca  gulosa, n f var. ling.
  • ca  lenguaza, n f var. ling.
  • nc  Anchusa italica Retz.
  • nc  Anchusa azurea auct. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  buglossa, n f
  • ca  boleng, n m sin. compl.
  • ca  bolenga borda, n f sin. compl.
  • ca  borratja borda, n f sin. compl.
  • ca  llengua bovina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de vaca, n f sin. compl.
  • ca  alcança, n f alt. sin.
  • ca  bovina vera, n f alt. sin.
  • ca  buglossa blava, n f alt. sin.
  • ca  buglossa vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  borratxa borda, n f var. ling.
  • ca  bugalosa, n f var. ling.
  • ca  buglosa, n f var. ling.
  • ca  bugulosa, n f var. ling.
  • ca  bulgalosa, n f var. ling.
  • ca  gulosa, n f var. ling.
  • ca  lenguaza, n f var. ling.
  • nc  Anchusa italica Retz.
  • nc  Anchusa azurea auct. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calcida, n f
  • ca  cars, n m sin. compl.
  • ca  calcida vera, n f alt. sin.
  • ca  calcides, n f pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card calcida, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carsos, n m pl alt. sin.
  • ca  calcidium, n m var. ling.
  • ca  calciga, n f var. ling.
  • ca  calcigues, n f pl var. ling.
  • ca  calcina, n f var. ling.
  • ca  calsines, n f pl var. ling.
  • ca  cat, n m var. ling.
  • nc  Cirsium arvense (L.) Scop.
  • nc  Cnicus arvensis (L.) Roth sin. compl.
  • nc  Serratula arvensis L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

calcida calcida

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calcida, n f
  • ca  cars, n m sin. compl.
  • ca  calcida vera, n f alt. sin.
  • ca  calcides, n f pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card calcida, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carsos, n m pl alt. sin.
  • ca  calcidium, n m var. ling.
  • ca  calciga, n f var. ling.
  • ca  calcigues, n f pl var. ling.
  • ca  calcina, n f var. ling.
  • ca  calsines, n f pl var. ling.
  • ca  cat, n m var. ling.
  • nc  Cirsium arvense (L.) Scop.
  • nc  Cnicus arvensis (L.) Roth sin. compl.
  • nc  Serratula arvensis L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>