sífilis
sífilis
- ca miasma sifilític, n m
- ca sífilis, n f
- ca miasma luètic, n m sin. compl.
- es miasma luético
- es miasma sifilítico
- es sífilis
- fr luèse
- fr luétisme
- fr miasme syphilitique
- fr syphilis
- en luetic miasm
- en syphilis
- en syphilitic miasm
Definició
Miasma crònic, originat per transmissió hereditària o per un procés sifilític, que se sol manifestar per l'aparició de xancres i lesions ulcerades a les mucoses i la pell, que poden evolucionar i afectar òrgans interns.
signe
signe
- ca signe, n m
- ca símptoma objectiu, n m
- es signo
- es síntoma objetivo
- fr signe
- fr symptôme objectif
- en objective symptom
- en sign
Definició
Símptoma perceptible i mesurable per un observador.
similia similibus curentur [la]
similia similibus curentur [la]
- ca similia similibus curentur [la], loc llat
Definició
Locució llatina que fa referència al principi de la similitud, segons el qual per assolir una guarició eficaç cal que hi hagi una relació de semblança entre els símptomes produïts experimentalment per un medicament i els símptomes que presenta el pacient.
Nota
- Similia similibus curentur significa, literalment, 'deixeu que els similars es curin amb els similars'. És una variant de la locució similia similibus curantur ('els similars es curen amb els similars'), formulada per Hipòcrates, precursor del principi de la similitud.
simíl·limum
simíl·limum
- ca simíl·limum, n m
- es similimum
- es simillimum
- fr similimum
- fr simillimum
- en similimum
- en simillimum
Definició
Remei que reprodueix amb la màxima exactitud possible tots els símptomes d'una malaltia, i que es considera el més indicat per a guarir-la perquè promou una resposta de l'organisme excepcionalment positiva.
Nota
- És un concepte diferent del de remei similar, el qual reprodueix aproximadament els símptomes d'una malaltia.
símptoma
símptoma
- ca símptoma, n m
- es síntoma
- fr symptôme
- en symptom
Definició
Manifestació de l'esforç de l'organisme per a restablir l'equilibri davant un procés morbífic o l'acció d'un medicament o per a adaptar-se a les condicions de l'entorn.
Nota
-
1. L'homeòpata utilitza els símptomes com a guia per a escollir un medicament que s'adapti a un pacient individualitzat i l'ajudi a guarir-se. Per això, la supressió de símptomes per mitjans inadequats pot comportar complicacions i dificultar el tractament per la desaparició d'alguna de les manifestacions genuïnes de la malaltia en què fonamentar la prescripció.
2. En homeopatia, s'utilitza símptoma de manera àmplia, tant per a referir-se als símptomes objectius o signes, com als símptomes subjectius.
símptoma accessori
símptoma accessori
- ca símptoma accessori, n m
- es síntoma accesorio
- fr symptôme accessoire
- en accessory symptom
Definició
Símptoma produït per l'administració d'un remei en el decurs d'un tractament en no adequar-se totalment al principi de la similitud.
Nota
-
1. A vegades és impossible trobar un remei exactament similar al quadre d'una malaltia per la manca de símptomes característics del pacient o per no haver-hi un ventall prou ampli de medicaments experimentats.
2. Un símptoma accessori és un efecte iatrogènic d'un medicament homeopàtic, però que sol ser molt moderat atesa la dosi mínima d'administració.
símptoma accessori
símptoma accessori
- ca símptoma accessori, n m
- es síntoma accesorio
- fr symptôme accessoire
- en accessory symptom
Definició
Símptoma crònic de poca rellevància per a un pacient, pel fet que ja hi està habituat.
Nota
- Sovint es tracta d'un símptoma característic que pot ser molt útil per a determinar l'elecció d'un remei. En cas que els símptomes accessoris s'associïn a un trastorn principal o s'hi presentin simultàniament, es poden considerar també símptomes concomitants.
símptoma associat
símptoma associat
- ca símptoma concomitant, n m
- ca símptoma associat, n m sin. compl.
- es síntoma asociado
- es síntoma concomitante
- fr symptôme associé
- fr symptôme concomitant
- en associated symptom
- en concomitant symptom
Definició
Símptoma característic que acompanya un trastorn principal.
Nota
-
1. Per exemple, els badalls que poden associar-se a un cas de dismenorrea o el desig intens de xocolata, exclusiu durant una migranya.
2. C. Boenninghausen, en el repertori que va escriure per encàrrec de S. Hahnemann, dona molta importància als símptomes concomitants. També inclou en el concepte de concomitància la relació d'un símptoma amb la seva localització, sensació i modalitats.
símptoma auxiliar
símptoma auxiliar
- ca símptoma auxiliar, n m
- es síntoma auxiliar
- fr symptôme auxiliaire
- en auxiliary symptom
Definició
Símptoma que es manifesta sense cap modalitat, que rep una valoració baixa i que no s'acostuma a escollir en una repertorització, però que és important per a la comprensió de la globalitat del cas, el seu seguiment i l'emissió de les observacions pronòstiques.
Nota
-
1. Denominació utilitzada per M. Candegabe en el seu llibre Aproximación al método práctico y preciso de la homeopatía pura.
2. Altres autors consideren símptoma auxiliar sinònim de símptoma concomitant.
símptoma característic
símptoma característic
- ca símptoma característic, n m
- es síntoma característico
- fr symptôme caractéristique
- en characteristic symptom
Definició
Símptoma que expressa la individualitat d'un pacient o d'un medicament i que el distingeix o el fa únic amb relació a altres pacients o a medicaments similars.
Nota
-
1. La globalitat de símptomes d'un cas n'engloba de dos tipus: els símptomes característics i els símptomes comuns. Sovint és la concomitància el que fa que un símptoma, en principi comú, esdevingui característic.
2. Allò que S. Hahnemann anomena a l'Òrganon com a símptomes estranys, excepcionals, inusuals, peculiars, rars, singulars, etc., correspon a diferents matisacions que pot adoptar un símptoma característic. El símptoma concomitant, el guia, el modalitzat i el paradoxal són tipus de símptomes característics.
