Back to top
cobertura poblacional cobertura poblacional

Coneixement aplicat > Eines i metodologies d'estudi

  • ca  cobertura poblacional, n f
  • es  cobertura poblacional

Coneixement aplicat > Eines i metodologies d'estudi

Definició
Dimensió que mesura la capacitat del sistema de serveis socials per a donar resposta a la població potencial i a altres segments de població que es troben en una determinada situació de necessitat.
cobertura sobre la demanda cobertura sobre la demanda

Coneixement aplicat > Eines i metodologies d'estudi

  • ca  cobertura sobre la demanda, n f
  • es  cobertura sobre la demanda

Coneixement aplicat > Eines i metodologies d'estudi

Definició
Dimensió que mesura la capacitat del sistema de serveis socials per a donar resposta a la població que demana accedir a uns dispositius determinats del sistema segons la necessitat personal.
codi d'ètica codi d'ètica

Marc de referència > Conceptes clau

  • ca  codi d'ètica, n m
  • ca  codi deontològic, n m sin. compl.
  • es  código de ética
  • es  código deontológico

Marc de referència > Conceptes clau

Definició
Conjunt sistematitzat de normes mínimes que un grup professional estableix i es compromet a respectar en l'exercici de la seva professió, el qual reflecteix la concepció ètica que comparteixen els seus membres.
codi deontològic codi deontològic

Marc de referència > Conceptes clau

  • ca  codi d'ètica, n m
  • ca  codi deontològic, n m sin. compl.
  • es  código de ética
  • es  código deontológico

Marc de referència > Conceptes clau

Definició
Conjunt sistematitzat de normes mínimes que un grup professional estableix i es compromet a respectar en l'exercici de la seva professió, el qual reflecteix la concepció ètica que comparteixen els seus membres.
cohesió social cohesió social

Marc de referència > Conceptes clau

  • ca  cohesió social, n f
  • es  cohesión social

Marc de referència > Conceptes clau

Definició
Vinculació dels membres d'una comunitat entre ells mateixos i com a grup.
col·lectiu col·lectiu

Persones > Destinataris

  • ca  col·lectiu, n m
  • es  colectivo

Persones > Destinataris

Definició
Conjunt de persones que tenen alguna cosa en comú.
Comitè d'Avaluació de Necessitats de Serveis Socials Comitè d'Avaluació de Necessitats de Serveis Socials

Organització

  • ca  Comitè d'Avaluació de Necessitats de Serveis Socials, n m
  • es  Comité de Evaluación de Necesidades de Servicios Sociales

Organització

Definició
Òrgan tècnic de caràcter consultiu encarregat d'estudiar les necessitats socials de la població i d'avaluar l'eficiència i la qualitat del sistema de serveis socials, i que està compost per experts designats per les diverses administracions competents en matèria de serveis socials.
Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya

Organització

  • ca  Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, n m
  • es  Comité de Ética de los Servicios Sociales de Cataluña

Organització

Definició
Òrgan adscrit al departament competent en matèria de serveis socials, de caràcter consultiu i interdisciplinari, al servei de les persones i les entitats que presten, utilitzen o són destinatàries de serveis d'intervenció social, i que té l'objectiu de millorar la qualitat d'aquesta intervenció i ser fòrum de referència en el debat ètic en el camp dels serveis socials.
Comitè d'Expertes i Experts en Formació en l'Àmbit de l'Acció Social Comitè d'Expertes i Experts en Formació en l'Àmbit de l'Acció Social

Organització

  • ca  Comitè d'Expertes i Experts en Formació en l'Àmbit de l'Acció Social, n m
  • es  Comité de Expertas y Expertos en Formación en el Ámbito de la Acción Social

Organització

Definició
Òrgan col·legiat adscrit al departament competent en matèria de serveis socials amb funcions d'assessorament en la definició dels programes de formació de la comunitat professional de l'àmbit de l'acció social, i d'estudi i observació de l'evolució de les professions en aquest camp, tant pel que fa a la formació com a les competències professionals.
competència competència

Organització

  • ca  competència, n f
  • es  competencia

Organització

Definició
Autoritat i capacitat per a aplicar el conjunt d'habilitats, actituds, coneixements i processos complexos propis d'una professió en el desenvolupament de les funcions que li corresponen.