Diccionari nàutic

Conjunt d'operacions que tendeixen a trobar les diferències d'altitud entre dos o més punts del terreny, amb relació a un pla de referència horitzontal.

Anivellació que es basa en la mesura del gradient de la pressió atmosfèrica en relació amb l'altura.

Anivellació directa que consisteix a determinar la diferència d'altura entre dos punts, dirigint visuals horitzontals a les mires col·locades en els punts respectius.

Transferència de nivell entre dos punts obtinguda mitjançant l'ús d'un tub ple d'aigua, col·locat sobre el llit marí amb cadascun dels extrems amatents en forma vertical.

Anivellació indirecta que consisteix a mesurar l'angle que forma l'horitzontal amb la visual inclinada que uneix els punts a anivellar.

Conjunt d'operacions que tendeixen a trobar les diferències d'altitud entre dos o més punts del terreny, amb relació a un pla de referència horitzontal.

Operació de comprovar que les dues cordes que funcionen aparellades tinguin una llargària igual.

Estel corresponent a la constel·lació Fènix, l'angle sideri i la declinació del qual vénen reflectits a l'almanac nàutic.

Petita carta, com la que indica la zona de cobertura dels sistemes electrònics de navegació, que conté especialment la distribució de les seves línies de posició, les correccions que s'han d'aplicar a les lectures, la situació i la identificació de transmissors.

Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l'interior dels quals existeix un medi no metàl·lic que esdevé conductor sota determinades condicions.