Back to top
  • ca  pantoc, n m

Definició
Part corbada del buc d'una nau compresa entre el pla i el costat.
  • ca  pantocada, n f

Definició
Cop fort que rep el pantoc d'una nau en superar la cresta d'una onada gran i caure de nou a l'aigua.
  • ca  panyol, n m

Definició
Lloc on es guarden les veles.
  • ca  paraescut, n m

Definició
Peça de fusta que, juntament amb una altra i disposades totes dues transversalment, limita una escotilla.
  • ca  paraia, n f
  • ca  paralla, n f sin. compl.

Definició
Taula del folre d'una embarcació que va de la proa a popa entre la quilla i la sobreparaia, o l'escua, si l'embarcació en duu.
  • ca  paraia, n f
  • ca  paralla, n f sin. compl.

Definició
Taula del folre d'una embarcació que va de la proa a popa entre la quilla i la sobreparaia, o l'escua, si l'embarcació en duu.
  • ca  collonet, n m
  • ca  mamella, n f sin. compl.
  • ca  paramar, n m sin. compl.

Definició
Petit dibuixet de relleu fet damunt una taula del buc de la nau, o dues peces de fusta sobreposades sobre la cinta, cap a popa, i on cada mestre d'aixa deixava la marca per assenyalar l'autor i la mestrança on s'havia bastit la barca.
  • ca  paramitjal, n m

Definició
Sobrequilla.
  • ca  paramitjal, n m
  • es  palmejar

Definició
Fusta disposada amb d'altres al pla del fons d'una embarcació mercant, damunt les quals són posades i estibades les mercaderies perquè no es mullin.
  • ca  paramola, n f
  • ca  carlinga, n f sin. compl.

Definició
Post on descansa la base de l'arbre d'un bastiment.