ibataan
ibataan
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca babuyan
- ca ibataan sin. compl.
- ca ibatan sin. compl.
- ar بابويانية
- cy Babuyan
- cy Ibataan sin. compl.
- cy Ibatan sin. compl.
- de Babuyan
- de Ibataan sin. compl.
- de Ibatan sin. compl.
- de Ivata sin. compl.
- en Babuyan
- en Ivatan
- en Ibataan sin. compl.
- en Ibatan sin. compl.
- es babuyano
- es ibataan sin. compl.
- es ibatán sin. compl.
- eu babuyanera
- eu babuyan sin. compl.
- eu ibataan sin. compl.
- eu ibatan sin. compl.
- fr babuyan
- fr ibataan sin. compl.
- fr ibatan sin. compl.
- gl babuyan
- gl ibataan sin. compl.
- gl ibatan sin. compl.
- gn vavuyan
- gn ibataan sin. compl.
- gn ibatan sin. compl.
- it babuyan
- it ibataan sin. compl.
- it ibatan sin. compl.
- pt babuyan
- pt ibataan sin. compl.
- pt ibatan sin. compl.
- zh 巴布延语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El terme babuyan fa referència a un dels grups etnolingüístics que viuen a les illes situades a l'extrem nord de Luzon, on viuen també els ivatan i els itbayaten.
Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren el babuyan, l'ivatan i l'itbayaten com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 de l'illa de Babuyan segurament són parlants de babuyan, i els 13.000 restants, probablement són parlants d'ivatan.
El babuyan és lingüísticament pròxim a l'itbayaten i l'ivatan, amb les quals forma el grup de llengües ivatan.
Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren el babuyan, l'ivatan i l'itbayaten com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 de l'illa de Babuyan segurament són parlants de babuyan, i els 13.000 restants, probablement són parlants d'ivatan.
El babuyan és lingüísticament pròxim a l'itbayaten i l'ivatan, amb les quals forma el grup de llengües ivatan.
ibatan
ibatan
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca babuyan
- ca ibataan sin. compl.
- ca ibatan sin. compl.
- ar بابويانية
- cy Babuyan
- cy Ibataan sin. compl.
- cy Ibatan sin. compl.
- de Babuyan
- de Ibataan sin. compl.
- de Ibatan sin. compl.
- de Ivata sin. compl.
- en Babuyan
- en Ivatan
- en Ibataan sin. compl.
- en Ibatan sin. compl.
- es babuyano
- es ibataan sin. compl.
- es ibatán sin. compl.
- eu babuyanera
- eu babuyan sin. compl.
- eu ibataan sin. compl.
- eu ibatan sin. compl.
- fr babuyan
- fr ibataan sin. compl.
- fr ibatan sin. compl.
- gl babuyan
- gl ibataan sin. compl.
- gl ibatan sin. compl.
- gn vavuyan
- gn ibataan sin. compl.
- gn ibatan sin. compl.
- it babuyan
- it ibataan sin. compl.
- it ibatan sin. compl.
- pt babuyan
- pt ibataan sin. compl.
- pt ibatan sin. compl.
- zh 巴布延语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El terme babuyan fa referència a un dels grups etnolingüístics que viuen a les illes situades a l'extrem nord de Luzon, on viuen també els ivatan i els itbayaten.
Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren el babuyan, l'ivatan i l'itbayaten com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 de l'illa de Babuyan segurament són parlants de babuyan, i els 13.000 restants, probablement són parlants d'ivatan.
El babuyan és lingüísticament pròxim a l'itbayaten i l'ivatan, amb les quals forma el grup de llengües ivatan.
Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren el babuyan, l'ivatan i l'itbayaten com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 de l'illa de Babuyan segurament són parlants de babuyan, i els 13.000 restants, probablement són parlants d'ivatan.
El babuyan és lingüísticament pròxim a l'itbayaten i l'ivatan, amb les quals forma el grup de llengües ivatan.
ibini
ibini
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Baré, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela
- ca baré
- ca ibini sin. compl.
- cod balé
- ar بارية
- cy Baré
- cy Ibini sin. compl.
- de Baré
- de Ibini sin. compl.
- en Baré
- en Ibini sin. compl.
- en Ihini sin. compl.
- es baré
- es ibini sin. compl.
- eu bareera
- eu ibini sin. compl.
- fr baré
- fr ibini sin. compl.
- gn vare
- gn ivini sin. compl.
- it baré
- it ibini sin. compl.
- ja バレ語
- ja イビニ語 sin. compl.
- nl Baré
- nl Ibini sin. compl.
- pt baré
- pt ibini sin. compl.
- ru Баре
- ru Ибини sin. compl.
- zh 巴勒语
- zh 伊比尼 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Baré, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela
Definició
El baré està estretament emparentat amb llengües arawaks del Rio Negro, com ara el guarequena, el baniva, el piapoco, el yavitero (extingida) o el curripaco. Va ser la llengua més important de la zona alta del Rio Negro fins a principi del segle XX. Cobria una gran extensió al llarg del riu.
Com a conseqüència del contacte prolongat amb colonitzadors i missioners, els barés han abandonat la llengua pròpia en favor del nheengatú; en les darreres dècades, a més, parlen espanyol i portuguès segons la zona. Els barés ja consideren el nheengatú com la llengua pròpia i com un signe d'identitat cultural.
Segons algunes fonts, l'any 1988 hi havia 23 individus d'edat avançada que encara parlaven la llengua baré habitualment. Per a d'altres, el darrer parlant va morir el 1995 (vegeu Endangered Languages in South America). L'obra de referència sobre el baré és la gramàtica d'Alexandra Aikhenvald (Baré, 1995, Munich, Lincom Europa).
Com a conseqüència del contacte prolongat amb colonitzadors i missioners, els barés han abandonat la llengua pròpia en favor del nheengatú; en les darreres dècades, a més, parlen espanyol i portuguès segons la zona. Els barés ja consideren el nheengatú com la llengua pròpia i com un signe d'identitat cultural.
Segons algunes fonts, l'any 1988 hi havia 23 individus d'edat avançada que encara parlaven la llengua baré habitualment. Per a d'altres, el darrer parlant va morir el 1995 (vegeu Endangered Languages in South America). L'obra de referència sobre el baré és la gramàtica d'Alexandra Aikhenvald (Baré, 1995, Munich, Lincom Europa).
ibo
ibo
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Nigèria
- ca igbo
- ca ibo sin. compl.
- cod igbo
- ar إيغبو
- cy Igbo
- cy Ibo sin. compl.
- de Ibo
- de Igbo sin. compl.
- en Igbo
- en Ibo sin. compl.
- es igbo
- es ibo sin. compl.
- eu igboera
- eu ibo sin. compl.
- fr igbo
- fr ibo sin. compl.
- gl ibo
- gl bo sin. compl.
- gn igvo
- gn ivo sin. compl.
- it igbo
- it ibo sin. compl.
- ja イボ語
- nl Igbo
- nl Ibo sin. compl.
- pt igbo
- pt ibo sin. compl.
- ru Игбо
- ru Ибо sin. compl.
- zh 伊博语
- zh 伊博 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Nigèria
Definició
L'igbo, una de les tres llengües de major difusió a Nigèria (les altres dues són el haussa i el ioruba), és la llengua de la regió històrica de Biafra, al sud-est de Nigèria.
Després de la guerra de Biafra (1967-1970), centenars de milers d'igbos emigraren a altres regions de Nigèria (com ara les ciutats de Lagos i Abuja) i al Camerun, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Togo, el Canadà, el Regne Unit i els Estats Units.
La variació dialectal de l'igbo és gran, d'acord amb la vasta extensió geogràfica i l'alta demografia de la llengua, sense que la mútua intel·ligibilitat, no obstant això, s'interrompi. L'igbo és un contínuum lingüístic i la variació dialectal és gradual. Els dialectes principals de l'igbo són el bende, l'owerri, el ngwa, l'umuahia, el nnewi, l'onitsha, l'awka, l'abriba, l'arochukwu, el nsukka, el mbaise, l'ohafia, l'agbor, el wawa, l'okigwe, l'ukwa/ndoki i l'idemili.
L'igbo central, en circulació des del 1939, està basat en els dialectes de dos membres dels igbos del grup ezinehite de la província d'Owerri central, entre les ciutats d'Owerri i Umuahia, a l'est de Nigèria. A la dècada de 1970, l'Associació per a la Promoció de la Llengua i la Cultura Igbos, partint de l'igbo central (sobretot gramaticalment), proposà un estàndard igbo més inclusiu, especialment en el lèxic, la qual cosa ha permès que els igbos de totes les regions puguin identificar-se millor amb la varietat estàndard. L'ortografia vigent de l'igbo, de base llatina amb diacrítics per a assenyalar les diferències tonals, es va posar en circulació el 1962.
Malgrat que l'igbo s'ensenya en tots els nivells de l'escolarització del sud-est de Nigèria i gaudeix de l'estatus de llengua oficial, l'anglès continua predominant en els usos escrits i formals. En les àrees urbanes, l'igbo entra en concurrència amb el pidgin anglès nigerià, emprat per molts milions de nigerians com a segona llengua.
Després de la guerra de Biafra (1967-1970), centenars de milers d'igbos emigraren a altres regions de Nigèria (com ara les ciutats de Lagos i Abuja) i al Camerun, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Togo, el Canadà, el Regne Unit i els Estats Units.
La variació dialectal de l'igbo és gran, d'acord amb la vasta extensió geogràfica i l'alta demografia de la llengua, sense que la mútua intel·ligibilitat, no obstant això, s'interrompi. L'igbo és un contínuum lingüístic i la variació dialectal és gradual. Els dialectes principals de l'igbo són el bende, l'owerri, el ngwa, l'umuahia, el nnewi, l'onitsha, l'awka, l'abriba, l'arochukwu, el nsukka, el mbaise, l'ohafia, l'agbor, el wawa, l'okigwe, l'ukwa/ndoki i l'idemili.
L'igbo central, en circulació des del 1939, està basat en els dialectes de dos membres dels igbos del grup ezinehite de la província d'Owerri central, entre les ciutats d'Owerri i Umuahia, a l'est de Nigèria. A la dècada de 1970, l'Associació per a la Promoció de la Llengua i la Cultura Igbos, partint de l'igbo central (sobretot gramaticalment), proposà un estàndard igbo més inclusiu, especialment en el lèxic, la qual cosa ha permès que els igbos de totes les regions puguin identificar-se millor amb la varietat estàndard. L'ortografia vigent de l'igbo, de base llatina amb diacrítics per a assenyalar les diferències tonals, es va posar en circulació el 1962.
Malgrat que l'igbo s'ensenya en tots els nivells de l'escolarització del sud-est de Nigèria i gaudeix de l'estatus de llengua oficial, l'anglès continua predominant en els usos escrits i formals. En les àrees urbanes, l'igbo entra en concurrència amb el pidgin anglès nigerià, emprat per molts milions de nigerians com a segona llengua.
ichbayaten
ichbayaten
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca itbayaten
- ca ichbayaten sin. compl.
- ca itbayat sin. compl.
- ca itvayat sin. compl.
- ar إيتباياتينية
- cy Itbayaten
- cy Ichbayaten sin. compl.
- cy Itbayat sin. compl.
- cy Itvayat sin. compl.
- de Itbayaten
- de Itbayat sin. compl.
- en Itbayaten
- en Ichbayaten sin. compl.
- en Itbayat sin. compl.
- en Itvayat sin. compl.
- es itbayaten
- es ichbayaten sin. compl.
- es itbayat sin. compl.
- es itvayat sin. compl.
- eu itbayatenera
- eu ichbayaten sin. compl.
- eu itbayat sin. compl.
- eu itbayaten sin. compl.
- eu itvayat sin. compl.
- fr itbayaten
- fr ichbayaten sin. compl.
- fr itbayat sin. compl.
- fr itvayat sin. compl.
- gl itbayaten
- gl ichbayaten sin. compl.
- gl itbayat sin. compl.
- gl itvayat sin. compl.
- gn itvayaten
- gn ichbayaten sin. compl.
- gn itbayat sin. compl.
- gn itvayat sin. compl.
- it itbayaten
- it ichbayaten sin. compl.
- it itbayat sin. compl.
- it itvayat sin. compl.
- pt itbayaten
- pt ichbayaten sin. compl.
- pt itbayat sin. compl.
- pt itvayat sin. compl.
- zh 伊特巴亚丹语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El terme itbayaten fa referència a un dels grups etnolingüístics que viuen a les illes situades a l'extrem nord de Luzon, on viuen també els ivatan i els babuyan.
Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren l'itbayaten, l'ivatan i el babuyan com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 parlants concentrats a l'illa de Babuyan són parlants de babuyan, i els 13.000 restants són parlants d'ivatan.
L'itbayaten és lingüísticament pròxim a l'ivatan i el babuyan, amb els quals forma el grup de llengües ivatan.
Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren l'itbayaten, l'ivatan i el babuyan com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 parlants concentrats a l'illa de Babuyan són parlants de babuyan, i els 13.000 restants són parlants d'ivatan.
L'itbayaten és lingüísticament pròxim a l'ivatan i el babuyan, amb els quals forma el grup de llengües ivatan.
ichilambya
ichilambya
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca lambya
- ca ichilambya sin. compl.
- ca lambia sin. compl.
- de Lambya
- de Ichilambya sin. compl.
- de Lambia sin. compl.
- de Lambwa sin. compl.
- de Rambia sin. compl.
- en Lambya
- en Ichilambya sin. compl.
- en Lambia sin. compl.
- es lambya
- es ichilambya sin. compl.
- es lambia sin. compl.
- eu lambya
- eu ichilambya sin. compl.
- eu lambia sin. compl.
- fr lambia
- fr ichilambya sin. compl.
- fr lambwa sin. compl.
- fr lambya sin. compl.
- fr rambia sin. compl.
- gl lambya
- gl ichilambya sin. compl.
- gl lambia sin. compl.
- it lambya
- it ichilambya sin. compl.
- it lambia sin. compl.
- nl Lambya
- nl Ichilambya sin. compl.
- nl Lambia sin. compl.
- nl Lambwa sin. compl.
- nl Rambia sin. compl.
- pt lambya
- pt ichilambya sin. compl.
- pt lambia sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definició
El lambya es parla al nord-oest de Malawi (al sud del riu Songwe, a prop de la frontera entre Tanzània i Malawi) i al sud-oest de Tanzània (on el seu territori tradicional se situa al districte d'Ileje, a la riba nord del riu Songwe i la frontera amb Malawi). També hi ha uns 2.000 parlants al nord-est de Zàmbia, concretament al districte d'Isoka.
El lambya és lingüísticament proper al malila, el nyiha i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Pel que fa al nombre de parlants de lambya, les dades disponibles són molt divergents. Segons alguns autors, la població lambya és d'unes 45.000 persones a Tanzània i d'unes 50.000 a Malawi; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa (un cens de l'any 1966 estima que la població lambya a Malawi és de 18.646 persones i un cens de l'any 1967 estima que la població lambya a Tanzània és d'11.847 persones).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El lambya és lingüísticament proper al malila, el nyiha i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Pel que fa al nombre de parlants de lambya, les dades disponibles són molt divergents. Segons alguns autors, la població lambya és d'unes 45.000 persones a Tanzània i d'unes 50.000 a Malawi; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa (un cens de l'any 1966 estima que la població lambya a Malawi és de 18.646 persones i un cens de l'any 1967 estima que la població lambya a Tanzània és d'11.847 persones).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ichimambwe
ichimambwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca mambwe
- ca ichimambwe sin. compl.
- ca kimambwe sin. compl.
- ca mambue sin. compl.
- de Mambwe-Lungu
- de Fipa-Mambwe sin. compl.
- de Mambwe sin. compl.
- de Rungu sin. compl.
- en Mambwe
- en Ichimambwe sin. compl.
- en Kimambwe sin. compl.
- en Mambue sin. compl.
- es mambwe
- es ichimambwe sin. compl.
- es kimambwe sin. compl.
- es mambue sin. compl.
- eu mambwe
- eu ichimambwe sin. compl.
- eu kimambwe sin. compl.
- eu mambue sin. compl.
- fr mambwe
- fr ichimambwe sin. compl.
- fr kimambwe sin. compl.
- fr mambue sin. compl.
- fr mambwe-Lungu sin. compl.
- gl mambwe
- gl ichimambwe sin. compl.
- gl kimambwe sin. compl.
- gl mambue sin. compl.
- it mambwe
- it ichimambwe sin. compl.
- it kimambwe sin. compl.
- it mambue sin. compl.
- nl Mambwe
- nl Ichimambwe sin. compl.
- nl Kimambwe sin. compl.
- nl Mambue sin. compl.
- nl Mambwe-Lungu sin. compl.
- pt mambwe
- pt ichimambwe sin. compl.
- pt kimambwe sin. compl.
- pt mambue sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definició
El mambwe es parla al sud-oest de Tanzània i al nord-est de Zàmbia. Entre les llengües veïnes trobem el fipa, al nord; el bemba, al sud; el nyamwanga, a l'est, i el rungu, a l'oest. Alguns autors consideren que el mambwe i el rungu són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mambwe rep altres denominacions, entre les quals kimambwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kimambwe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mambwe rep altres denominacions, entre les quals kimambwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kimambwe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ichinamwanga
ichinamwanga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca nyamwanga
- ca chinamwanga sin. compl.
- ca ichinamwanga sin. compl.
- ca inamwanga sin. compl.
- ca kinamwanga sin. compl.
- ca mwanga sin. compl.
- ca namwanga sin. compl.
- de Nyamwanga
- de Chinamwanga sin. compl.
- de Ichinamwanga sin. compl.
- de Iwa sin. compl.
- de Mwanga sin. compl.
- en Nyamwanga
- en Chinamwanga sin. compl.
- en Ichinamwanga sin. compl.
- en Inamwanga sin. compl.
- en Kinamwanga sin. compl.
- en Mwanga sin. compl.
- en Namwanga sin. compl.
- es nyamwanga
- es chinamwanga sin. compl.
- es ichinamwanga sin. compl.
- es inamwanga sin. compl.
- es kinamwanga sin. compl.
- es mwanga sin. compl.
- es namwanga sin. compl.
- eu nyamwanga
- eu chinamwanga sin. compl.
- eu ichinamwanga sin. compl.
- eu inamwanga sin. compl.
- eu kinamwanga sin. compl.
- eu mwanga sin. compl.
- eu namwanga sin. compl.
- fr nyamwanga
- fr chinyamwanga sin. compl.
- fr ichinyamwanga sin. compl.
- fr inyamwanga sin. compl.
- fr mwanga sin. compl.
- gl nyamwanga
- gl chinamwanga sin. compl.
- gl ichinamwanga sin. compl.
- gl inamwanga sin. compl.
- gl kinamwanga sin. compl.
- gl mwanga sin. compl.
- gl namwanga sin. compl.
- it nyamwanga
- it chinamwanga sin. compl.
- it ichinamwanga sin. compl.
- it inamwanga sin. compl.
- it kinamwanga sin. compl.
- it mwanga sin. compl.
- it namwanga sin. compl.
- nl Nyamwanga
- nl Chinyamwanga sin. compl.
- nl Ichinyamwanga sin. compl.
- nl Inyamwanga sin. compl.
- nl Mwanga sin. compl.
- pt nyamwanga
- pt chinamwanga sin. compl.
- pt ichinamwanga sin. compl.
- pt inamwanga sin. compl.
- pt kinamwanga sin. compl.
- pt mwanga sin. compl.
- pt namwanga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definició
El territori tradicional dels nyamwangues s'estén als dos costats de la frontera entre Tanzània i Zàmbia, entre els llacs Tanganyika i Nyasa. Entre els grups veïns trobem els mambwes a l'oest, els fipes al nord-oest, els wandes al nord-est, els nyihes a l'est, i els bembes al sud.
El nyamwanga és lingüísticament proper a l'iwa i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
El nyamwanga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Aquesta llengua, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
El nyamwanga és lingüísticament proper a l'iwa i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
El nyamwanga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Aquesta llengua, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
ichipimbwe
ichipimbwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pimbwe
- ca cipimbwe sin. compl.
- ca ichipimbwe sin. compl.
- ca icipimbwe sin. compl.
- ca kipimbwe sin. compl.
- de Pimbwe
- de Cipimbwe sin. compl.
- de Ichipimbwe sin. compl.
- de Kipimbwe sin. compl.
- en Pimbwe
- en Cipimbwe sin. compl.
- en Ichipimbwe sin. compl.
- en Kipimbwe sin. compl.
- es pimbwe
- es cipimbwe sin. compl.
- es ichipimbwe sin. compl.
- es kipimbwe sin. compl.
- eu pimbwe
- eu cipimbwe sin. compl.
- eu ichipimbwe sin. compl.
- eu kipimbwe sin. compl.
- fr pimbwe
- fr cipimbwe sin. compl.
- fr ichipimbwe sin. compl.
- fr icipimbwe sin. compl.
- fr kipimbwe sin. compl.
- gl pimbwe
- gl cipimbwe sin. compl.
- gl ichipimbwe sin. compl.
- gl kipimbwe sin. compl.
- it pimbwe
- it cipimbwe sin. compl.
- it ichipimbwe sin. compl.
- it kipimbwe sin. compl.
- nl Pimbwe
- nl Cipimbwe sin. compl.
- nl Ichipimbwe sin. compl.
- nl Icipimbwe sin. compl.
- nl Kipimbwe sin. compl.
- pt pimbwe
- pt cipimbwe sin. compl.
- pt ichipimbwe sin. compl.
- pt kipimbwe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic pimbwe se situa a l'oest de Tanzània; el seu territori tradicional es troba a la vall del Rift, al nord-oest del llac Rukwa. Entre els grups veïns dels pimbwes trobem els lungwes i els fipes (parlants de llengües properes al pimbwe), al sud i l'est; els konongos, al nord-est, i els bendes, al nord-oest.
El pimbwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kipimbwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El pimbwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kipimbwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ichirungu
ichirungu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca rungu
- ca cilungu sin. compl.
- ca ichirungu sin. compl.
- ca lungu sin. compl.
- de Cilungu
- en Rungu
- en Cilungu sin. compl.
- en Ichirungu sin. compl.
- en Lungu sin. compl.
- es rungu
- es cilungu sin. compl.
- es ichirungu sin. compl.
- es lungu sin. compl.
- eu rungu
- eu cilungu sin. compl.
- eu ichirungu sin. compl.
- eu lungu sin. compl.
- fr rungu
- fr cilungu sin. compl.
- fr ichirungu sin. compl.
- fr icirungu sin. compl.
- fr lungu sin. compl.
- gl rungu
- gl cilungu sin. compl.
- gl ichirungu sin. compl.
- gl lungu sin. compl.
- it rungu
- it cilungu sin. compl.
- it ichirungu sin. compl.
- it lungu sin. compl.
- nl Rungu
- nl Cilungu sin. compl.
- nl Ichirungu sin. compl.
- nl Icirungu sin. compl.
- nl Lungu sin. compl.
- pt rungu
- pt cilungu sin. compl.
- pt ichirungu sin. compl.
- pt lungu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definició
El rungu es parla al sud-oest de Tanzània i el nord-est de Zàmbia; el seu territori tradicional se situa al sud-est i al sud del llac Tanganyika. Entre les llengües veïnes trobem el fipa, al nord (a Tanzània); el mambwe, a l'est (tant a Tanzània com a Zàmbia); el tabwa, a l'oest, i el bemba, al sud. Alguns autors consideren el rungu i el mambwe són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
