Back to top
ichirungwa ichirungwa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  rungwa
  • ca  ichirungwa sin. compl.
  • ca  icilungwa sin. compl.
  • ca  lungwa sin. compl.
  • ca  runga sin. compl.
  • de  Rungwa
  • de  Ichirungwa sin. compl.
  • de  Icilungwa sin. compl.
  • de  Lungwa sin. compl.
  • de  Runga sin. compl.
  • en  Rungwa
  • en  Ichirungwa sin. compl.
  • en  Icilungwa sin. compl.
  • en  Lungwa sin. compl.
  • en  Runga sin. compl.
  • es  rungwa
  • es  ichirungwa sin. compl.
  • es  icilungwa sin. compl.
  • es  lungwa sin. compl.
  • es  runga sin. compl.
  • eu  rungwa
  • eu  ichirungwa sin. compl.
  • eu  icilungwa sin. compl.
  • eu  lungwa sin. compl.
  • eu  runga sin. compl.
  • fr  rungwa
  • fr  ichirungwa sin. compl.
  • fr  icilungwa sin. compl.
  • fr  lungwa sin. compl.
  • fr  runga sin. compl.
  • gl  rungwa
  • gl  ichirungwa sin. compl.
  • gl  icilungwa sin. compl.
  • gl  lungwa sin. compl.
  • gl  runga sin. compl.
  • it  rungwa
  • it  ichirungwa sin. compl.
  • it  icilungwa sin. compl.
  • it  lungwa sin. compl.
  • it  runga sin. compl.
  • nl  Rungwa
  • nl  Ichirungwa sin. compl.
  • nl  Icilungwa sin. compl.
  • nl  Lungwa sin. compl.
  • nl  Runga sin. compl.
  • pt  rungwa
  • pt  ichirungwa sin. compl.
  • pt  icilungwa sin. compl.
  • pt  lungwa sin. compl.
  • pt  runga sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic rungwa habita tradicionalment les planes a l'extrem nord del llac Rukwa, a l'oest de Tanzània. Recentment una part important del seu territori tradicional ha estat absorbit pel Parc Nacional de Katavi. Entre els grups veïns dels rungwes trobem els fipes, a l'oest; els pimbwes, al nord-oest; els konongos, al nord, i els kimbus, a l'est.

El rungwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ichiwanda ichiwanda

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  wanda
  • ca  ichiwanda sin. compl.
  • ca  iciwanda sin. compl.
  • ca  kiwanda sin. compl.
  • ca  vanda sin. compl.
  • ar  واندا
  • cy  Wanda
  • cy  Ichiwanda sin. compl.
  • cy  Iciwanda sin. compl.
  • cy  Kiwanda sin. compl.
  • cy  Vanda sin. compl.
  • de  Wanda
  • de  Ichiwanda sin. compl.
  • de  Iciwanda sin. compl.
  • de  Kiwanda sin. compl.
  • de  Vanda sin. compl.
  • en  Wanda
  • en  Ichiwanda sin. compl.
  • en  Iciwanda sin. compl.
  • en  Kiwanda sin. compl.
  • en  Vanda sin. compl.
  • en  Wandia sin. compl.
  • es  vanda
  • es  ichiwanda sin. compl.
  • es  iciwanda sin. compl.
  • es  kiwanda sin. compl.
  • es  wanda sin. compl.
  • eu  wandera
  • eu  ichiwanda sin. compl.
  • eu  iciwanda sin. compl.
  • eu  kiwanda sin. compl.
  • eu  vanda sin. compl.
  • eu  wanda sin. compl.
  • fr  wanda
  • fr  ichiwanda sin. compl.
  • fr  iciwanda sin. compl.
  • fr  kiwanda sin. compl.
  • fr  vanda sin. compl.
  • gl  wanda
  • gl  ichiwanda sin. compl.
  • gl  iciwanda sin. compl.
  • gl  kiwanda sin. compl.
  • gl  vanda sin. compl.
  • gn  wanda
  • gn  ichiwanda sin. compl.
  • gn  iciwanda sin. compl.
  • gn  kiwanda sin. compl.
  • gn  vanda sin. compl.
  • it  wanda
  • it  ichiwanda sin. compl.
  • it  iciwanda sin. compl.
  • it  kiwanda sin. compl.
  • it  vanda sin. compl.
  • pt  wanda
  • pt  ichiwanda sin. compl.
  • pt  iciwanda sin. compl.
  • pt  kiwanda sin. compl.
  • pt  vanda sin. compl.
  • tmh  Tawandat
  • tmh  Ichiwanda sin. compl.
  • tmh  iciwanda sin. compl.
  • tmh  kiwanda sin. compl.
  • tmh  vanda sin. compl.
  • zh  万达语

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic wanda se situa tradicionalment al sud-oest de Tanzània, i més concretament a la costa sud-oest del llac Rukwa. Entre els grups veïns dels wandes trobem els fipes al nord-oest, els nyamwangues al sud-oest, els nyihes al sud-est i els wungus a l'est.

El wanda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Generalment, els parlants del wanda tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània.
ici-ndali ici-ndali

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània

  • ca  ndali
  • ca  chindali sin. compl.
  • ca  ici-ndali sin. compl.
  • ca  kindali sin. compl.
  • de  Ndali
  • de  Chindali sin. compl.
  • de  Ici-Ndali sin. compl.
  • de  Kindali sin. compl.
  • en  Ndali
  • en  Chindali sin. compl.
  • en  Ici-ndali sin. compl.
  • en  Kindali sin. compl.
  • es  ndali
  • es  chindali sin. compl.
  • es  ici-ndali sin. compl.
  • es  kindali sin. compl.
  • eu  ndali
  • eu  chindali sin. compl.
  • eu  ici-ndali sin. compl.
  • eu  kindali sin. compl.
  • fr  ndali
  • fr  chindali sin. compl.
  • fr  ici-Ndali sin. compl.
  • fr  kindali sin. compl.
  • gl  ndali
  • gl  chindali sin. compl.
  • gl  ici-ndali sin. compl.
  • gl  kindali sin. compl.
  • it  ndali
  • it  chindali sin. compl.
  • it  ici-ndali sin. compl.
  • it  kindali sin. compl.
  • nl  Ndali
  • nl  Chindali sin. compl.
  • nl  Ici-Ndali sin. compl.
  • nl  Kindali sin. compl.
  • pt  ndali
  • pt  chindali sin. compl.
  • pt  ici-ndali sin. compl.
  • pt  kindali sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic ndali se situa al nord-oest del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània i al nord de Malawi. Entre els grups veïns dels ndalis trobem els maliles (la llengua dels quals és lingüísticament propera al ndali), els nyakyuses (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), els tumbukes i els lambies.

Durant els darrers segles, els ndalis s'han expandit cap al sud, han arribat al nord de Malawi i han ocupat el territori del grup sukwa. Sembla que aquests dos grups parlaven dialectes d'una mateixa llengua, el ndali i el sukwa. Malgrat que actualment el sukwa ha estat substituït en gran part pel ndali, a Malawi el ndali continua rebent el nom de sukwa.

Pel que fa al nombre de parlants de ndali a Tanzània, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població ndali és d'unes 60.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població ndali arribava a 150.000.

Els parlants de ndali generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.

El ndali s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El ndali rep altres denominacions, entre les quals kindali. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandali, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
icifipa icifipa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  fipa
  • ca  cifipa sin. compl.
  • ca  fiba sin. compl.
  • ca  icifipa sin. compl.
  • ca  kifipa sin. compl.
  • ar  فيبا
  • cy  Fipa
  • cy  Cifipa sin. compl.
  • cy  Fiba sin. compl.
  • cy  Icifipa sin. compl.
  • cy  Kifipa sin. compl.
  • de  Fipa
  • de  Cifipa sin. compl.
  • de  Fiba sin. compl.
  • de  Icifipa sin. compl.
  • de  Kifipa sin. compl.
  • en  Fipa
  • en  Cifipa sin. compl.
  • en  Fiba sin. compl.
  • en  Icifipa sin. compl.
  • en  Kifipa sin. compl.
  • es  fipa
  • es  cifipa sin. compl.
  • es  fiba sin. compl.
  • es  icifipa sin. compl.
  • es  kifipa sin. compl.
  • eu  fipera
  • eu  cifipa sin. compl.
  • eu  fiba sin. compl.
  • eu  fipa sin. compl.
  • eu  icifipa sin. compl.
  • eu  kifipa sin. compl.
  • fr  fipa
  • fr  cifipa sin. compl.
  • fr  fiba sin. compl.
  • fr  icifipa sin. compl.
  • fr  kifipa sin. compl.
  • gl  fipa
  • gl  cifipa sin. compl.
  • gl  fiba sin. compl.
  • gl  icifipa sin. compl.
  • gl  kifipa sin. compl.
  • gn  fipa
  • gn  cifipa sin. compl.
  • gn  fiba sin. compl.
  • gn  icifipa sin. compl.
  • gn  kifipa sin. compl.
  • it  fipa
  • it  cifipa sin. compl.
  • it  fiba sin. compl.
  • it  icifipa sin. compl.
  • it  kifipa sin. compl.
  • pt  fipa
  • pt  cifipa sin. compl.
  • pt  fiba sin. compl.
  • pt  icifipa sin. compl.
  • pt  kifipa sin. compl.
  • tmh  Tafipat
  • tmh  Cifipa sin. compl.
  • tmh  fiba sin. compl.
  • tmh  icifipa sin. compl.
  • tmh  kifipa sin. compl.
  • zh  菲帕语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
Els fipes són un dels grups etnolingüístics establerts tradicionalment entre els llacs Tanganyika i Rukwa, a l'est de Tanzània. Aquesta zona inclou la major part dels districtes de Sumbawanga i Nkansi (a la regió de Rukwa). El territori lingüístic d'aquest grup limita amb el territori on viuen els pimbwes i els lungwes (al nord), els lungus, els mambwes, els nyamwangues i els wandes (al sud).

Els parlants de fipa generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

El fipa està format per diverses varietats dialectals: l'icikandaasi, l'icisiiwa, l'icinkwaamba, l'icikwa, l'icikwaafi, l'icintile, l'icipeemba, l'icisukuuma (que no s'ha de confondre amb la llengua sukuma, parlada al sud del llac Victòria).

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
icilungwa icilungwa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  rungwa
  • ca  ichirungwa sin. compl.
  • ca  icilungwa sin. compl.
  • ca  lungwa sin. compl.
  • ca  runga sin. compl.
  • de  Rungwa
  • de  Ichirungwa sin. compl.
  • de  Icilungwa sin. compl.
  • de  Lungwa sin. compl.
  • de  Runga sin. compl.
  • en  Rungwa
  • en  Ichirungwa sin. compl.
  • en  Icilungwa sin. compl.
  • en  Lungwa sin. compl.
  • en  Runga sin. compl.
  • es  rungwa
  • es  ichirungwa sin. compl.
  • es  icilungwa sin. compl.
  • es  lungwa sin. compl.
  • es  runga sin. compl.
  • eu  rungwa
  • eu  ichirungwa sin. compl.
  • eu  icilungwa sin. compl.
  • eu  lungwa sin. compl.
  • eu  runga sin. compl.
  • fr  rungwa
  • fr  ichirungwa sin. compl.
  • fr  icilungwa sin. compl.
  • fr  lungwa sin. compl.
  • fr  runga sin. compl.
  • gl  rungwa
  • gl  ichirungwa sin. compl.
  • gl  icilungwa sin. compl.
  • gl  lungwa sin. compl.
  • gl  runga sin. compl.
  • it  rungwa
  • it  ichirungwa sin. compl.
  • it  icilungwa sin. compl.
  • it  lungwa sin. compl.
  • it  runga sin. compl.
  • nl  Rungwa
  • nl  Ichirungwa sin. compl.
  • nl  Icilungwa sin. compl.
  • nl  Lungwa sin. compl.
  • nl  Runga sin. compl.
  • pt  rungwa
  • pt  ichirungwa sin. compl.
  • pt  icilungwa sin. compl.
  • pt  lungwa sin. compl.
  • pt  runga sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic rungwa habita tradicionalment les planes a l'extrem nord del llac Rukwa, a l'oest de Tanzània. Recentment una part important del seu territori tradicional ha estat absorbit pel Parc Nacional de Katavi. Entre els grups veïns dels rungwes trobem els fipes, a l'oest; els pimbwes, al nord-oest; els konongos, al nord, i els kimbus, a l'est.

El rungwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
icipimbwe icipimbwe

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  pimbwe
  • ca  cipimbwe sin. compl.
  • ca  ichipimbwe sin. compl.
  • ca  icipimbwe sin. compl.
  • ca  kipimbwe sin. compl.
  • de  Pimbwe
  • de  Cipimbwe sin. compl.
  • de  Ichipimbwe sin. compl.
  • de  Kipimbwe sin. compl.
  • en  Pimbwe
  • en  Cipimbwe sin. compl.
  • en  Ichipimbwe sin. compl.
  • en  Kipimbwe sin. compl.
  • es  pimbwe
  • es  cipimbwe sin. compl.
  • es  ichipimbwe sin. compl.
  • es  kipimbwe sin. compl.
  • eu  pimbwe
  • eu  cipimbwe sin. compl.
  • eu  ichipimbwe sin. compl.
  • eu  kipimbwe sin. compl.
  • fr  pimbwe
  • fr  cipimbwe sin. compl.
  • fr  ichipimbwe sin. compl.
  • fr  icipimbwe sin. compl.
  • fr  kipimbwe sin. compl.
  • gl  pimbwe
  • gl  cipimbwe sin. compl.
  • gl  ichipimbwe sin. compl.
  • gl  kipimbwe sin. compl.
  • it  pimbwe
  • it  cipimbwe sin. compl.
  • it  ichipimbwe sin. compl.
  • it  kipimbwe sin. compl.
  • nl  Pimbwe
  • nl  Cipimbwe sin. compl.
  • nl  Ichipimbwe sin. compl.
  • nl  Icipimbwe sin. compl.
  • nl  Kipimbwe sin. compl.
  • pt  pimbwe
  • pt  cipimbwe sin. compl.
  • pt  ichipimbwe sin. compl.
  • pt  kipimbwe sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic pimbwe se situa a l'oest de Tanzània; el seu territori tradicional es troba a la vall del Rift, al nord-oest del llac Rukwa. Entre els grups veïns dels pimbwes trobem els lungwes i els fipes (parlants de llengües properes al pimbwe), al sud i l'est; els konongos, al nord-est, i els bendes, al nord-oest.

El pimbwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kipimbwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
iciwanda iciwanda

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  wanda
  • ca  ichiwanda sin. compl.
  • ca  iciwanda sin. compl.
  • ca  kiwanda sin. compl.
  • ca  vanda sin. compl.
  • ar  واندا
  • cy  Wanda
  • cy  Ichiwanda sin. compl.
  • cy  Iciwanda sin. compl.
  • cy  Kiwanda sin. compl.
  • cy  Vanda sin. compl.
  • de  Wanda
  • de  Ichiwanda sin. compl.
  • de  Iciwanda sin. compl.
  • de  Kiwanda sin. compl.
  • de  Vanda sin. compl.
  • en  Wanda
  • en  Ichiwanda sin. compl.
  • en  Iciwanda sin. compl.
  • en  Kiwanda sin. compl.
  • en  Vanda sin. compl.
  • en  Wandia sin. compl.
  • es  vanda
  • es  ichiwanda sin. compl.
  • es  iciwanda sin. compl.
  • es  kiwanda sin. compl.
  • es  wanda sin. compl.
  • eu  wandera
  • eu  ichiwanda sin. compl.
  • eu  iciwanda sin. compl.
  • eu  kiwanda sin. compl.
  • eu  vanda sin. compl.
  • eu  wanda sin. compl.
  • fr  wanda
  • fr  ichiwanda sin. compl.
  • fr  iciwanda sin. compl.
  • fr  kiwanda sin. compl.
  • fr  vanda sin. compl.
  • gl  wanda
  • gl  ichiwanda sin. compl.
  • gl  iciwanda sin. compl.
  • gl  kiwanda sin. compl.
  • gl  vanda sin. compl.
  • gn  wanda
  • gn  ichiwanda sin. compl.
  • gn  iciwanda sin. compl.
  • gn  kiwanda sin. compl.
  • gn  vanda sin. compl.
  • it  wanda
  • it  ichiwanda sin. compl.
  • it  iciwanda sin. compl.
  • it  kiwanda sin. compl.
  • it  vanda sin. compl.
  • pt  wanda
  • pt  ichiwanda sin. compl.
  • pt  iciwanda sin. compl.
  • pt  kiwanda sin. compl.
  • pt  vanda sin. compl.
  • tmh  Tawandat
  • tmh  Ichiwanda sin. compl.
  • tmh  iciwanda sin. compl.
  • tmh  kiwanda sin. compl.
  • tmh  vanda sin. compl.
  • zh  万达语

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic wanda se situa tradicionalment al sud-oest de Tanzània, i més concretament a la costa sud-oest del llac Rukwa. Entre els grups veïns dels wandes trobem els fipes al nord-oest, els nyamwangues al sud-oest, els nyihes al sud-est i els wungus a l'est.

El wanda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Generalment, els parlants del wanda tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània.
ide ide

Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

  • ca  makuna
  • ca  buhagana sin. compl.
  • ca  emoa sin. compl.
  • ca  ide sin. compl.
  • ca  jepa-matsi sin. compl.
  • ca  macuna sin. compl.
  • ca  paneroa sin. compl.
  • ca  roea sin. compl.
  • ca  suroa sin. compl.
  • ca  tabotiro jejea sin. compl.
  • ca  umua sin. compl.
  • ca  wuhána sin. compl.
  • ca  yeba sin. compl.
  • ca  yepá-mahsá sin. compl.
  • ar  ماكونا
  • cy  Makuna
  • cy  Buhagana sin. compl.
  • cy  Emoa sin. compl.
  • cy  Ide sin. compl.
  • cy  Jepa-matsi sin. compl.
  • cy  Macuna sin. compl.
  • cy  Paneroa sin. compl.
  • cy  Roea sin. compl.
  • cy  Suroa sin. compl.
  • cy  Tabotiro jejea sin. compl.
  • cy  Umua sin. compl.
  • cy  Wuhána sin. compl.
  • cy  Yeba sin. compl.
  • cy  Yepá-mahsá sin. compl.
  • de  Macuna
  • de  Buhagana sin. compl.
  • de  Emoa sin. compl.
  • de  Ide sin. compl.
  • de  Jepa-Matsi sin. compl.
  • de  Makuna sin. compl.
  • de  Paneroa sin. compl.
  • de  Roea sin. compl.
  • de  Suroa sin. compl.
  • de  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • de  Umua sin. compl.
  • de  Wuhána sin. compl.
  • de  Yeba sin. compl.
  • de  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • en  Macuna
  • en  Buhagana sin. compl.
  • en  Emoa sin. compl.
  • en  Ide sin. compl.
  • en  Jepa-Matsi sin. compl.
  • en  Makuna sin. compl.
  • en  Paneroa sin. compl.
  • en  Roea sin. compl.
  • en  Suroa sin. compl.
  • en  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • en  Umua sin. compl.
  • en  Wuhána sin. compl.
  • en  Yeba sin. compl.
  • en  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • es  macuna
  • es  buhagana sin. compl.
  • es  emoa sin. compl.
  • es  ide sin. compl.
  • es  jepa-matsi sin. compl.
  • es  makuna sin. compl.
  • es  paneroa sin. compl.
  • es  roea sin. compl.
  • es  suroa sin. compl.
  • es  tabotiro jejea sin. compl.
  • es  umua sin. compl.
  • es  wuhána sin. compl.
  • es  yeba sin. compl.
  • es  yepá-mahsá sin. compl.
  • eu  makunera
  • eu  buhagana sin. compl.
  • eu  emoa sin. compl.
  • eu  ide sin. compl.
  • eu  jepa-matsi sin. compl.
  • eu  macuna sin. compl.
  • eu  makuna sin. compl.
  • eu  paneroa sin. compl.
  • eu  roea sin. compl.
  • eu  suroa sin. compl.
  • eu  tabotiro jejea sin. compl.
  • eu  umua sin. compl.
  • eu  wuhána sin. compl.
  • eu  yeba sin. compl.
  • eu  yepá-mahsá sin. compl.
  • fr  macuna
  • fr  buhagana sin. compl.
  • fr  emoa sin. compl.
  • fr  ide sin. compl.
  • fr  jepa-matsi sin. compl.
  • fr  makuna sin. compl.
  • fr  paneroa sin. compl.
  • fr  roea sin. compl.
  • fr  suroa sin. compl.
  • fr  tabotiro jejea sin. compl.
  • fr  umua sin. compl.
  • fr  wuhána sin. compl.
  • fr  yeba sin. compl.
  • fr  yepá-mahsá sin. compl.
  • gl  macuna
  • gl  buhagana sin. compl.
  • gl  emoa sin. compl.
  • gl  ide sin. compl.
  • gl  jepa-matsi sin. compl.
  • gl  makuna sin. compl.
  • gl  paneroa sin. compl.
  • gl  roea sin. compl.
  • gl  suroa sin. compl.
  • gl  tabotiro jejea sin. compl.
  • gl  umua sin. compl.
  • gl  wuhána sin. compl.
  • gl  yeba sin. compl.
  • gl  yepá-mahsá sin. compl.
  • it  macuna
  • it  buhagana sin. compl.
  • it  emoa sin. compl.
  • it  ide sin. compl.
  • it  jepa-matsi sin. compl.
  • it  makuna sin. compl.
  • it  paneroa sin. compl.
  • it  roea sin. compl.
  • it  suroa sin. compl.
  • it  tabotiro jejea sin. compl.
  • it  umua sin. compl.
  • it  wuhána sin. compl.
  • it  yeba sin. compl.
  • it  yepá-mahsá sin. compl.
  • ja  マクナ語
  • nl  Makuna
  • nl  Buhagana sin. compl.
  • nl  Emoa sin. compl.
  • nl  Ide sin. compl.
  • nl  Jepa-Matsi sin. compl.
  • nl  Macuna sin. compl.
  • nl  Paneroa sin. compl.
  • nl  Roea sin. compl.
  • nl  Suroa sin. compl.
  • nl  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • nl  Umua sin. compl.
  • nl  Wuhána sin. compl.
  • nl  Yeba sin. compl.
  • nl  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • pt  macuna
  • pt  buhagana sin. compl.
  • pt  emoa sin. compl.
  • pt  ide sin. compl.
  • pt  jepa-matsi sin. compl.
  • pt  makuna sin. compl.
  • pt  paneroa sin. compl.
  • pt  roea sin. compl.
  • pt  suroa sin. compl.
  • pt  tabotiro jejea sin. compl.
  • pt  umua sin. compl.
  • pt  wuhána sin. compl.
  • pt  yeba sin. compl.
  • pt  yepá-mahsá sin. compl.
  • ru  Макуна
  • ru  Вахана sin. compl.
  • ru  Бухагана sin. compl.
  • ru  Макуна-эрулия sin. compl.
  • zh  马库纳语
  • zh  马库纳、布哈加纳、罗艾阿、艾莫阿、伊德、耶巴、苏罗阿、塔博提罗-杰杰阿、乌穆瓦、乌哈纳、帕内罗阿、杰帕-马兹、耶帕-马萨 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definició
Tot i que els makunes viuen a l'àrea amazònica del Vaupés, no formen part del sistema exogàmic multilingüe que la caracteritza, segons el qual un conjunt d'ètnies mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Sembla que els makunes representen una excepció a la regla d'exogàmia lingüística, ja que es casen tant dins com fora del seu grup lingüístic.

Els makunes estan dividits en dotze clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial): yiba, saina, roea, hemoa, tabotihehea, buhabungana, siroa, hogoro siroa, umua, minowaringana, heañara i seara. Segons algunes fonts, els makunes no tenen un gentilici propi que inclogui la totalitat dels clans ni un nom per a la llengua; la màxima autodenominació és la del clan.

Els yahunes s'han integrat dins els makunes i n'han adoptat la llengua.
ídix ídix

Indoeuropea > Germànica > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Àsia > Israel, Àsia > Rússia, Europa > Bielorússia, Europa > Finlàndia, Europa > Letònia, Europa > Lituània, Europa > Moldàvia, Europa > Països Baixos, Europa > Polònia, Europa > Suècia, Europa > Ucraïna

  • ca  ídix
  • cod  jidiš
  • cy  Iddeweg
  • cy  Iddew-almaeneg sin. compl.
  • de  Jiddisch
  • en  Yiddish
  • es  yiddish
  • es  judeo-alemán sin. compl.
  • eu  yiddisch
  • fr  yiddish
  • gl  yíddish
  • gl  iídiche sin. compl.
  • gn  jiddish
  • gn  hudeo - aleman sin. compl.
  • it  yiddish
  • ja  イディッシュ語
  • nl  Jiddisch
  • oc  jiddisch
  • pt  ídiche
  • ru  Идиш
  • sw  Jiddisch
  • zh  意第绪语

Indoeuropea > Germànica > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Àsia > Israel, Àsia > Rússia, Europa > Bielorússia, Europa > Finlàndia, Europa > Letònia, Europa > Lituània, Europa > Moldàvia, Europa > Països Baixos, Europa > Polònia, Europa > Suècia, Europa > Ucraïna

Definició
Els orígens de l'ídix cal trobar-los als segles IX i X, quan molts jueus procedents sobretot del nord de França es van instal·lar a la vall del Rin. Aviat van abandonar la seva parla romànica i van adoptar les parles alemanyes locals. Aquest alemany, farcit de força elements hebraics i algun de romànic, es troba a l'origen de l'ídix, conegut també com a judeoalemany.

Els primers textos que se'n conserven daten del segle XIII i hi ha producció literària des del XIV. Circumstàncies diverses, com ara la persecució de què van ser objecte en aquest mateix segle, els va fer iniciar un moviment migratori vers diferents regions d'Europa. Cap al 1700, la llengua es parlava ja des d'Holanda o Itàlia fins a Rússia, i al segle XIX arribava també a Amèrica.

La cultura i la llengua ídix va tenir també una època de gran vitalitat: es va establir una varietat estàndard i, amb la Revolució Russa, va ser reconeguda a la Unió Soviètica.

Durant la segona meitat del segle XX, i després del genocidi nazi, l'ús de la llengua va anar decreixent. A més, per no entrebancar la vitalitat de l'hebreu, Israel sempre li ha negat el reconeixement. Tanmateix, la literatura i els mitjans de comunicació es continuen desenvolupant arreu i sembla que actualment hi ha un cert interès renovat per la llengua.
ifugao ifugao

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  ifugao
  • ca  hilipan sin. compl.
  • ca  ifugaw sin. compl.
  • ca  ipugao sin. compl.
  • ca  quiangan sin. compl.
  • ca  ypugao sin. compl.
  • ar  إيفوغاو
  • cy  Ifugao
  • cy  Hilipan sin. compl.
  • cy  Ifugaw sin. compl.
  • cy  Ipugao sin. compl.
  • cy  Quiangan sin. compl.
  • cy  Ypugao sin. compl.
  • de  Ifugao
  • de  Batad sin. compl.
  • de  Hilipan sin. compl.
  • de  Ifugaw sin. compl.
  • de  Ipugao sin. compl.
  • de  Quiangan sin. compl.
  • de  Ypugao sin. compl.
  • en  Ifugao
  • en  Hilipan sin. compl.
  • en  Ifugaw sin. compl.
  • en  Ipugao sin. compl.
  • en  Quiangan sin. compl.
  • en  Ypugao sin. compl.
  • es  ifugao
  • es  hilipan sin. compl.
  • es  ifugaw sin. compl.
  • es  ipugao sin. compl.
  • es  quiangan sin. compl.
  • es  ypugao sin. compl.
  • eu  ifugaoera
  • eu  hilipan sin. compl.
  • eu  ifugao sin. compl.
  • eu  ifugaw sin. compl.
  • eu  ipugao sin. compl.
  • eu  quiangan sin. compl.
  • eu  ypugao sin. compl.
  • fr  ifugao
  • fr  batad sin. compl.
  • fr  hilipan sin. compl.
  • fr  ifugaw sin. compl.
  • fr  ipugao sin. compl.
  • fr  quiangan sin. compl.
  • fr  ypugao sin. compl.
  • gl  ifugao
  • gl  hilipan sin. compl.
  • gl  ifugaw sin. compl.
  • gl  ipugao sin. compl.
  • gl  quiangan sin. compl.
  • gl  ypugao sin. compl.
  • gn  ifugao
  • gn  hilipan sin. compl.
  • gn  ifugaw sin. compl.
  • gn  ipugao sin. compl.
  • gn  quiangan sin. compl.
  • gn  ypugao sin. compl.
  • it  ifugao
  • it  hilipan sin. compl.
  • it  ifugaw sin. compl.
  • it  ipugao sin. compl.
  • it  quiangan sin. compl.
  • it  ypugao sin. compl.
  • pt  ifugao
  • pt  hilipan sin. compl.
  • pt  ifugaw sin. compl.
  • pt  ipugao sin. compl.
  • pt  quiangan sin. compl.
  • pt  ypugao sin. compl.
  • zh  伊富高语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
Els ifugao s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kalinga, els kallahan, els kankanaey i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

El terme ifugao deriva d'ipugo, que significa 'de la muntanya'. Segons la mitologia ifugao, però, el mot ipugo fa referència al gra d'arròs que els va donar el seu déu Matungulan.

El grup ifugao contitueix una de les comunitats culturals més nombroses de les províncies muntanyoses del nord de Luzon. L'ifugao és la llengua dominant a diversos municipis de la província d'Ifuago: Banaue, Lagawe, Kiangan i Mayaoyao. Aquesta llengua limita amb el bontok (al nord), el kankanaey (a l'oest), el gaddang (a l'est) i el kallahan (al sud).

Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou l'ifugao (banaue), també anomenat ifugao amganad; ifugao (kiangan), i ifugao (oriental), també anomenat batad ifugao.

Segons algunes fonts, les creences populars restringeixen la utilització de certes paraules, les quals s'han de substituir per unes altres. Hi ha paraules, per exemple, que no es poden dir cap al vespre (com per exemple apuy, 'foc', que s'ha de substituir per danum, 'aigua') o que s'han d'evitar quan s'és lluny de casa (com ara ga-yang, 'corb', per hamuti, 'ocell'). Segons aquestes creences, el fet de pronunciar aquests mots pot tenir conseqüències terribles o provocar el càstig dels esperits.