Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca rungwa
- ca ichirungwa sin. compl.
- ca icilungwa sin. compl.
- ca lungwa sin. compl.
- ca runga sin. compl.
- de Rungwa
- de Ichirungwa sin. compl.
- de Icilungwa sin. compl.
- de Lungwa sin. compl.
- de Runga sin. compl.
- en Rungwa
- en Ichirungwa sin. compl.
- en Icilungwa sin. compl.
- en Lungwa sin. compl.
- en Runga sin. compl.
- es rungwa
- es ichirungwa sin. compl.
- es icilungwa sin. compl.
- es lungwa sin. compl.
- es runga sin. compl.
- eu rungwa
- eu ichirungwa sin. compl.
- eu icilungwa sin. compl.
- eu lungwa sin. compl.
- eu runga sin. compl.
- fr rungwa
- fr ichirungwa sin. compl.
- fr icilungwa sin. compl.
- fr lungwa sin. compl.
- fr runga sin. compl.
- gl rungwa
- gl ichirungwa sin. compl.
- gl icilungwa sin. compl.
- gl lungwa sin. compl.
- gl runga sin. compl.
- it rungwa
- it ichirungwa sin. compl.
- it icilungwa sin. compl.
- it lungwa sin. compl.
- it runga sin. compl.
- nl Rungwa
- nl Ichirungwa sin. compl.
- nl Icilungwa sin. compl.
- nl Lungwa sin. compl.
- nl Runga sin. compl.
- pt rungwa
- pt ichirungwa sin. compl.
- pt icilungwa sin. compl.
- pt lungwa sin. compl.
- pt runga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El rungwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca wanda
- ca ichiwanda sin. compl.
- ca iciwanda sin. compl.
- ca kiwanda sin. compl.
- ca vanda sin. compl.
- ar واندا
- cy Wanda
- cy Ichiwanda sin. compl.
- cy Iciwanda sin. compl.
- cy Kiwanda sin. compl.
- cy Vanda sin. compl.
- de Wanda
- de Ichiwanda sin. compl.
- de Iciwanda sin. compl.
- de Kiwanda sin. compl.
- de Vanda sin. compl.
- en Wanda
- en Ichiwanda sin. compl.
- en Iciwanda sin. compl.
- en Kiwanda sin. compl.
- en Vanda sin. compl.
- en Wandia sin. compl.
- es vanda
- es ichiwanda sin. compl.
- es iciwanda sin. compl.
- es kiwanda sin. compl.
- es wanda sin. compl.
- eu wandera
- eu ichiwanda sin. compl.
- eu iciwanda sin. compl.
- eu kiwanda sin. compl.
- eu vanda sin. compl.
- eu wanda sin. compl.
- fr wanda
- fr ichiwanda sin. compl.
- fr iciwanda sin. compl.
- fr kiwanda sin. compl.
- fr vanda sin. compl.
- gl wanda
- gl ichiwanda sin. compl.
- gl iciwanda sin. compl.
- gl kiwanda sin. compl.
- gl vanda sin. compl.
- gn wanda
- gn ichiwanda sin. compl.
- gn iciwanda sin. compl.
- gn kiwanda sin. compl.
- gn vanda sin. compl.
- it wanda
- it ichiwanda sin. compl.
- it iciwanda sin. compl.
- it kiwanda sin. compl.
- it vanda sin. compl.
- pt wanda
- pt ichiwanda sin. compl.
- pt iciwanda sin. compl.
- pt kiwanda sin. compl.
- pt vanda sin. compl.
- tmh Tawandat
- tmh Ichiwanda sin. compl.
- tmh iciwanda sin. compl.
- tmh kiwanda sin. compl.
- tmh vanda sin. compl.
- zh 万达语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El wanda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Generalment, els parlants del wanda tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca ndali
- ca chindali sin. compl.
- ca ici-ndali sin. compl.
- ca kindali sin. compl.
- de Ndali
- de Chindali sin. compl.
- de Ici-Ndali sin. compl.
- de Kindali sin. compl.
- en Ndali
- en Chindali sin. compl.
- en Ici-ndali sin. compl.
- en Kindali sin. compl.
- es ndali
- es chindali sin. compl.
- es ici-ndali sin. compl.
- es kindali sin. compl.
- eu ndali
- eu chindali sin. compl.
- eu ici-ndali sin. compl.
- eu kindali sin. compl.
- fr ndali
- fr chindali sin. compl.
- fr ici-Ndali sin. compl.
- fr kindali sin. compl.
- gl ndali
- gl chindali sin. compl.
- gl ici-ndali sin. compl.
- gl kindali sin. compl.
- it ndali
- it chindali sin. compl.
- it ici-ndali sin. compl.
- it kindali sin. compl.
- nl Ndali
- nl Chindali sin. compl.
- nl Ici-Ndali sin. compl.
- nl Kindali sin. compl.
- pt ndali
- pt chindali sin. compl.
- pt ici-ndali sin. compl.
- pt kindali sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definició
Durant els darrers segles, els ndalis s'han expandit cap al sud, han arribat al nord de Malawi i han ocupat el territori del grup sukwa. Sembla que aquests dos grups parlaven dialectes d'una mateixa llengua, el ndali i el sukwa. Malgrat que actualment el sukwa ha estat substituït en gran part pel ndali, a Malawi el ndali continua rebent el nom de sukwa.
Pel que fa al nombre de parlants de ndali a Tanzània, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població ndali és d'unes 60.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població ndali arribava a 150.000.
Els parlants de ndali generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El ndali s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndali rep altres denominacions, entre les quals kindali. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandali, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca fipa
- ca cifipa sin. compl.
- ca fiba sin. compl.
- ca icifipa sin. compl.
- ca kifipa sin. compl.
- ar فيبا
- cy Fipa
- cy Cifipa sin. compl.
- cy Fiba sin. compl.
- cy Icifipa sin. compl.
- cy Kifipa sin. compl.
- de Fipa
- de Cifipa sin. compl.
- de Fiba sin. compl.
- de Icifipa sin. compl.
- de Kifipa sin. compl.
- en Fipa
- en Cifipa sin. compl.
- en Fiba sin. compl.
- en Icifipa sin. compl.
- en Kifipa sin. compl.
- es fipa
- es cifipa sin. compl.
- es fiba sin. compl.
- es icifipa sin. compl.
- es kifipa sin. compl.
- eu fipera
- eu cifipa sin. compl.
- eu fiba sin. compl.
- eu fipa sin. compl.
- eu icifipa sin. compl.
- eu kifipa sin. compl.
- fr fipa
- fr cifipa sin. compl.
- fr fiba sin. compl.
- fr icifipa sin. compl.
- fr kifipa sin. compl.
- gl fipa
- gl cifipa sin. compl.
- gl fiba sin. compl.
- gl icifipa sin. compl.
- gl kifipa sin. compl.
- gn fipa
- gn cifipa sin. compl.
- gn fiba sin. compl.
- gn icifipa sin. compl.
- gn kifipa sin. compl.
- it fipa
- it cifipa sin. compl.
- it fiba sin. compl.
- it icifipa sin. compl.
- it kifipa sin. compl.
- pt fipa
- pt cifipa sin. compl.
- pt fiba sin. compl.
- pt icifipa sin. compl.
- pt kifipa sin. compl.
- tmh Tafipat
- tmh Cifipa sin. compl.
- tmh fiba sin. compl.
- tmh icifipa sin. compl.
- tmh kifipa sin. compl.
- zh 菲帕语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els parlants de fipa generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El fipa està format per diverses varietats dialectals: l'icikandaasi, l'icisiiwa, l'icinkwaamba, l'icikwa, l'icikwaafi, l'icintile, l'icipeemba, l'icisukuuma (que no s'ha de confondre amb la llengua sukuma, parlada al sud del llac Victòria).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca rungwa
- ca ichirungwa sin. compl.
- ca icilungwa sin. compl.
- ca lungwa sin. compl.
- ca runga sin. compl.
- de Rungwa
- de Ichirungwa sin. compl.
- de Icilungwa sin. compl.
- de Lungwa sin. compl.
- de Runga sin. compl.
- en Rungwa
- en Ichirungwa sin. compl.
- en Icilungwa sin. compl.
- en Lungwa sin. compl.
- en Runga sin. compl.
- es rungwa
- es ichirungwa sin. compl.
- es icilungwa sin. compl.
- es lungwa sin. compl.
- es runga sin. compl.
- eu rungwa
- eu ichirungwa sin. compl.
- eu icilungwa sin. compl.
- eu lungwa sin. compl.
- eu runga sin. compl.
- fr rungwa
- fr ichirungwa sin. compl.
- fr icilungwa sin. compl.
- fr lungwa sin. compl.
- fr runga sin. compl.
- gl rungwa
- gl ichirungwa sin. compl.
- gl icilungwa sin. compl.
- gl lungwa sin. compl.
- gl runga sin. compl.
- it rungwa
- it ichirungwa sin. compl.
- it icilungwa sin. compl.
- it lungwa sin. compl.
- it runga sin. compl.
- nl Rungwa
- nl Ichirungwa sin. compl.
- nl Icilungwa sin. compl.
- nl Lungwa sin. compl.
- nl Runga sin. compl.
- pt rungwa
- pt ichirungwa sin. compl.
- pt icilungwa sin. compl.
- pt lungwa sin. compl.
- pt runga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El rungwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pimbwe
- ca cipimbwe sin. compl.
- ca ichipimbwe sin. compl.
- ca icipimbwe sin. compl.
- ca kipimbwe sin. compl.
- de Pimbwe
- de Cipimbwe sin. compl.
- de Ichipimbwe sin. compl.
- de Kipimbwe sin. compl.
- en Pimbwe
- en Cipimbwe sin. compl.
- en Ichipimbwe sin. compl.
- en Kipimbwe sin. compl.
- es pimbwe
- es cipimbwe sin. compl.
- es ichipimbwe sin. compl.
- es kipimbwe sin. compl.
- eu pimbwe
- eu cipimbwe sin. compl.
- eu ichipimbwe sin. compl.
- eu kipimbwe sin. compl.
- fr pimbwe
- fr cipimbwe sin. compl.
- fr ichipimbwe sin. compl.
- fr icipimbwe sin. compl.
- fr kipimbwe sin. compl.
- gl pimbwe
- gl cipimbwe sin. compl.
- gl ichipimbwe sin. compl.
- gl kipimbwe sin. compl.
- it pimbwe
- it cipimbwe sin. compl.
- it ichipimbwe sin. compl.
- it kipimbwe sin. compl.
- nl Pimbwe
- nl Cipimbwe sin. compl.
- nl Ichipimbwe sin. compl.
- nl Icipimbwe sin. compl.
- nl Kipimbwe sin. compl.
- pt pimbwe
- pt cipimbwe sin. compl.
- pt ichipimbwe sin. compl.
- pt kipimbwe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El pimbwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kipimbwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca wanda
- ca ichiwanda sin. compl.
- ca iciwanda sin. compl.
- ca kiwanda sin. compl.
- ca vanda sin. compl.
- ar واندا
- cy Wanda
- cy Ichiwanda sin. compl.
- cy Iciwanda sin. compl.
- cy Kiwanda sin. compl.
- cy Vanda sin. compl.
- de Wanda
- de Ichiwanda sin. compl.
- de Iciwanda sin. compl.
- de Kiwanda sin. compl.
- de Vanda sin. compl.
- en Wanda
- en Ichiwanda sin. compl.
- en Iciwanda sin. compl.
- en Kiwanda sin. compl.
- en Vanda sin. compl.
- en Wandia sin. compl.
- es vanda
- es ichiwanda sin. compl.
- es iciwanda sin. compl.
- es kiwanda sin. compl.
- es wanda sin. compl.
- eu wandera
- eu ichiwanda sin. compl.
- eu iciwanda sin. compl.
- eu kiwanda sin. compl.
- eu vanda sin. compl.
- eu wanda sin. compl.
- fr wanda
- fr ichiwanda sin. compl.
- fr iciwanda sin. compl.
- fr kiwanda sin. compl.
- fr vanda sin. compl.
- gl wanda
- gl ichiwanda sin. compl.
- gl iciwanda sin. compl.
- gl kiwanda sin. compl.
- gl vanda sin. compl.
- gn wanda
- gn ichiwanda sin. compl.
- gn iciwanda sin. compl.
- gn kiwanda sin. compl.
- gn vanda sin. compl.
- it wanda
- it ichiwanda sin. compl.
- it iciwanda sin. compl.
- it kiwanda sin. compl.
- it vanda sin. compl.
- pt wanda
- pt ichiwanda sin. compl.
- pt iciwanda sin. compl.
- pt kiwanda sin. compl.
- pt vanda sin. compl.
- tmh Tawandat
- tmh Ichiwanda sin. compl.
- tmh iciwanda sin. compl.
- tmh kiwanda sin. compl.
- tmh vanda sin. compl.
- zh 万达语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El wanda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Generalment, els parlants del wanda tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània.
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca makuna
- ca buhagana sin. compl.
- ca emoa sin. compl.
- ca ide sin. compl.
- ca jepa-matsi sin. compl.
- ca macuna sin. compl.
- ca paneroa sin. compl.
- ca roea sin. compl.
- ca suroa sin. compl.
- ca tabotiro jejea sin. compl.
- ca umua sin. compl.
- ca wuhána sin. compl.
- ca yeba sin. compl.
- ca yepá-mahsá sin. compl.
- ar ماكونا
- cy Makuna
- cy Buhagana sin. compl.
- cy Emoa sin. compl.
- cy Ide sin. compl.
- cy Jepa-matsi sin. compl.
- cy Macuna sin. compl.
- cy Paneroa sin. compl.
- cy Roea sin. compl.
- cy Suroa sin. compl.
- cy Tabotiro jejea sin. compl.
- cy Umua sin. compl.
- cy Wuhána sin. compl.
- cy Yeba sin. compl.
- cy Yepá-mahsá sin. compl.
- de Macuna
- de Buhagana sin. compl.
- de Emoa sin. compl.
- de Ide sin. compl.
- de Jepa-Matsi sin. compl.
- de Makuna sin. compl.
- de Paneroa sin. compl.
- de Roea sin. compl.
- de Suroa sin. compl.
- de Tabotiro Jejea sin. compl.
- de Umua sin. compl.
- de Wuhána sin. compl.
- de Yeba sin. compl.
- de Yepá-Mahsá sin. compl.
- en Macuna
- en Buhagana sin. compl.
- en Emoa sin. compl.
- en Ide sin. compl.
- en Jepa-Matsi sin. compl.
- en Makuna sin. compl.
- en Paneroa sin. compl.
- en Roea sin. compl.
- en Suroa sin. compl.
- en Tabotiro Jejea sin. compl.
- en Umua sin. compl.
- en Wuhána sin. compl.
- en Yeba sin. compl.
- en Yepá-Mahsá sin. compl.
- es macuna
- es buhagana sin. compl.
- es emoa sin. compl.
- es ide sin. compl.
- es jepa-matsi sin. compl.
- es makuna sin. compl.
- es paneroa sin. compl.
- es roea sin. compl.
- es suroa sin. compl.
- es tabotiro jejea sin. compl.
- es umua sin. compl.
- es wuhána sin. compl.
- es yeba sin. compl.
- es yepá-mahsá sin. compl.
- eu makunera
- eu buhagana sin. compl.
- eu emoa sin. compl.
- eu ide sin. compl.
- eu jepa-matsi sin. compl.
- eu macuna sin. compl.
- eu makuna sin. compl.
- eu paneroa sin. compl.
- eu roea sin. compl.
- eu suroa sin. compl.
- eu tabotiro jejea sin. compl.
- eu umua sin. compl.
- eu wuhána sin. compl.
- eu yeba sin. compl.
- eu yepá-mahsá sin. compl.
- fr macuna
- fr buhagana sin. compl.
- fr emoa sin. compl.
- fr ide sin. compl.
- fr jepa-matsi sin. compl.
- fr makuna sin. compl.
- fr paneroa sin. compl.
- fr roea sin. compl.
- fr suroa sin. compl.
- fr tabotiro jejea sin. compl.
- fr umua sin. compl.
- fr wuhána sin. compl.
- fr yeba sin. compl.
- fr yepá-mahsá sin. compl.
- gl macuna
- gl buhagana sin. compl.
- gl emoa sin. compl.
- gl ide sin. compl.
- gl jepa-matsi sin. compl.
- gl makuna sin. compl.
- gl paneroa sin. compl.
- gl roea sin. compl.
- gl suroa sin. compl.
- gl tabotiro jejea sin. compl.
- gl umua sin. compl.
- gl wuhána sin. compl.
- gl yeba sin. compl.
- gl yepá-mahsá sin. compl.
- it macuna
- it buhagana sin. compl.
- it emoa sin. compl.
- it ide sin. compl.
- it jepa-matsi sin. compl.
- it makuna sin. compl.
- it paneroa sin. compl.
- it roea sin. compl.
- it suroa sin. compl.
- it tabotiro jejea sin. compl.
- it umua sin. compl.
- it wuhána sin. compl.
- it yeba sin. compl.
- it yepá-mahsá sin. compl.
- ja マクナ語
- nl Makuna
- nl Buhagana sin. compl.
- nl Emoa sin. compl.
- nl Ide sin. compl.
- nl Jepa-Matsi sin. compl.
- nl Macuna sin. compl.
- nl Paneroa sin. compl.
- nl Roea sin. compl.
- nl Suroa sin. compl.
- nl Tabotiro Jejea sin. compl.
- nl Umua sin. compl.
- nl Wuhána sin. compl.
- nl Yeba sin. compl.
- nl Yepá-Mahsá sin. compl.
- pt macuna
- pt buhagana sin. compl.
- pt emoa sin. compl.
- pt ide sin. compl.
- pt jepa-matsi sin. compl.
- pt makuna sin. compl.
- pt paneroa sin. compl.
- pt roea sin. compl.
- pt suroa sin. compl.
- pt tabotiro jejea sin. compl.
- pt umua sin. compl.
- pt wuhána sin. compl.
- pt yeba sin. compl.
- pt yepá-mahsá sin. compl.
- ru Макуна
- ru Вахана sin. compl.
- ru Бухагана sin. compl.
- ru Макуна-эрулия sin. compl.
- zh 马库纳语
- zh 马库纳、布哈加纳、罗艾阿、艾莫阿、伊德、耶巴、苏罗阿、塔博提罗-杰杰阿、乌穆瓦、乌哈纳、帕内罗阿、杰帕-马兹、耶帕-马萨 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definició
Els makunes estan dividits en dotze clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial): yiba, saina, roea, hemoa, tabotihehea, buhabungana, siroa, hogoro siroa, umua, minowaringana, heañara i seara. Segons algunes fonts, els makunes no tenen un gentilici propi que inclogui la totalitat dels clans ni un nom per a la llengua; la màxima autodenominació és la del clan.
Els yahunes s'han integrat dins els makunes i n'han adoptat la llengua.
Indoeuropea > Germànica > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Àsia > Israel, Àsia > Rússia, Europa > Bielorússia, Europa > Finlàndia, Europa > Letònia, Europa > Lituània, Europa > Moldàvia, Europa > Països Baixos, Europa > Polònia, Europa > Suècia, Europa > Ucraïna
- ca ídix
- cod jidiš
- cy Iddeweg
- cy Iddew-almaeneg sin. compl.
- de Jiddisch
- en Yiddish
- es yiddish
- es judeo-alemán sin. compl.
- eu yiddisch
- fr yiddish
- gl yíddish
- gl iídiche sin. compl.
- gn jiddish
- gn hudeo - aleman sin. compl.
- it yiddish
- ja イディッシュ語
- nl Jiddisch
- oc jiddisch
- pt ídiche
- ru Идиш
- sw Jiddisch
- zh 意第绪语
Indoeuropea > Germànica > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Àsia > Israel, Àsia > Rússia, Europa > Bielorússia, Europa > Finlàndia, Europa > Letònia, Europa > Lituània, Europa > Moldàvia, Europa > Països Baixos, Europa > Polònia, Europa > Suècia, Europa > Ucraïna
Definició
Els primers textos que se'n conserven daten del segle XIII i hi ha producció literària des del XIV. Circumstàncies diverses, com ara la persecució de què van ser objecte en aquest mateix segle, els va fer iniciar un moviment migratori vers diferents regions d'Europa. Cap al 1700, la llengua es parlava ja des d'Holanda o Itàlia fins a Rússia, i al segle XIX arribava també a Amèrica.
La cultura i la llengua ídix va tenir també una època de gran vitalitat: es va establir una varietat estàndard i, amb la Revolució Russa, va ser reconeguda a la Unió Soviètica.
Durant la segona meitat del segle XX, i després del genocidi nazi, l'ús de la llengua va anar decreixent. A més, per no entrebancar la vitalitat de l'hebreu, Israel sempre li ha negat el reconeixement. Tanmateix, la literatura i els mitjans de comunicació es continuen desenvolupant arreu i sembla que actualment hi ha un cert interès renovat per la llengua.
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca ifugao
- ca hilipan sin. compl.
- ca ifugaw sin. compl.
- ca ipugao sin. compl.
- ca quiangan sin. compl.
- ca ypugao sin. compl.
- ar إيفوغاو
- cy Ifugao
- cy Hilipan sin. compl.
- cy Ifugaw sin. compl.
- cy Ipugao sin. compl.
- cy Quiangan sin. compl.
- cy Ypugao sin. compl.
- de Ifugao
- de Batad sin. compl.
- de Hilipan sin. compl.
- de Ifugaw sin. compl.
- de Ipugao sin. compl.
- de Quiangan sin. compl.
- de Ypugao sin. compl.
- en Ifugao
- en Hilipan sin. compl.
- en Ifugaw sin. compl.
- en Ipugao sin. compl.
- en Quiangan sin. compl.
- en Ypugao sin. compl.
- es ifugao
- es hilipan sin. compl.
- es ifugaw sin. compl.
- es ipugao sin. compl.
- es quiangan sin. compl.
- es ypugao sin. compl.
- eu ifugaoera
- eu hilipan sin. compl.
- eu ifugao sin. compl.
- eu ifugaw sin. compl.
- eu ipugao sin. compl.
- eu quiangan sin. compl.
- eu ypugao sin. compl.
- fr ifugao
- fr batad sin. compl.
- fr hilipan sin. compl.
- fr ifugaw sin. compl.
- fr ipugao sin. compl.
- fr quiangan sin. compl.
- fr ypugao sin. compl.
- gl ifugao
- gl hilipan sin. compl.
- gl ifugaw sin. compl.
- gl ipugao sin. compl.
- gl quiangan sin. compl.
- gl ypugao sin. compl.
- gn ifugao
- gn hilipan sin. compl.
- gn ifugaw sin. compl.
- gn ipugao sin. compl.
- gn quiangan sin. compl.
- gn ypugao sin. compl.
- it ifugao
- it hilipan sin. compl.
- it ifugaw sin. compl.
- it ipugao sin. compl.
- it quiangan sin. compl.
- it ypugao sin. compl.
- pt ifugao
- pt hilipan sin. compl.
- pt ifugaw sin. compl.
- pt ipugao sin. compl.
- pt quiangan sin. compl.
- pt ypugao sin. compl.
- zh 伊富高语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El terme ifugao deriva d'ipugo, que significa 'de la muntanya'. Segons la mitologia ifugao, però, el mot ipugo fa referència al gra d'arròs que els va donar el seu déu Matungulan.
El grup ifugao contitueix una de les comunitats culturals més nombroses de les províncies muntanyoses del nord de Luzon. L'ifugao és la llengua dominant a diversos municipis de la província d'Ifuago: Banaue, Lagawe, Kiangan i Mayaoyao. Aquesta llengua limita amb el bontok (al nord), el kankanaey (a l'oest), el gaddang (a l'est) i el kallahan (al sud).
Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou l'ifugao (banaue), també anomenat ifugao amganad; ifugao (kiangan), i ifugao (oriental), també anomenat batad ifugao.
Segons algunes fonts, les creences populars restringeixen la utilització de certes paraules, les quals s'han de substituir per unes altres. Hi ha paraules, per exemple, que no es poden dir cap al vespre (com per exemple apuy, 'foc', que s'ha de substituir per danum, 'aigua') o que s'han d'evitar quan s'és lluny de casa (com ara ga-yang, 'corb', per hamuti, 'ocell'). Segons aquestes creences, el fet de pronunciar aquests mots pot tenir conseqüències terribles o provocar el càstig dels esperits.