Back to top
  • ca  klamath-modoc
  • ca  klamath sin. compl.
  • ca  lutuamian sin. compl.
  • cy  Klamath-Modoc
  • cy  Klamath sin. compl.
  • cy  Lutuamian sin. compl.
  • de  Klamath-Modoc
  • de  Klamath sin. compl.
  • de  Waklaks sin. compl.
  • en  Klamath-Modoc
  • en  Klamath sin. compl.
  • en  Lutuamian sin. compl.
  • es  klamath-modoc
  • es  klamath sin. compl.
  • es  lutuamí sin. compl.
  • eu  klamath-modocera
  • eu  klamath sin. compl.
  • eu  klamath-modoc sin. compl.
  • eu  klamath-modocera sin. compl.
  • eu  klamathera sin. compl.
  • eu  lutuamian sin. compl.
  • fr  klamath-modoc
  • fr  klamath sin. compl.
  • fr  lutuamian sin. compl.
  • gl  klamath-modoc
  • gl  klamath sin. compl.
  • gl  lutuamian sin. compl.
  • gn  klamath-modoc
  • gn  klamath sin. compl.
  • gn  lutuamian sin. compl.
  • it  klamath-modoc
  • it  klamath sin. compl.
  • it  lutuamian sin. compl.
  • pt  klamath-modoc
  • pt  klamath sin. compl.
  • pt  lutuamian sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
El klamath i el modoc són dues variants dialectals d'una mateixa llengua anomenada habitualment klamath o klamath-modoc. Es tracta de dues variants força pròximes que podrien haver presentat certa variació subdialectal en el passat.

El territori tradicional klamath era a la zona central del sud d'Oregon, al llarg del vessant oriental de la serralada de les Cascades, al voltant dels aiguamolls Klamath, la zona alta del llac Klamath, i els rius Williamson i Sprague. El territori dels modoc era més al sud, a la zona baixa del llac Klamath i al llac Tule, i a la zona que s'estén cap al riu Pit, al nord-est de Califòrnia. Actualment els dos grups viuen en una reserva a Oregon, on es van enviar els modoc. El terme klamath és d'origen incert, però podria derivar del chinook lamal 'el seu llac' / 'gent del llac'. Modoc és el terme klamath-modoc per a 'gent del sud'.

Durant els anys 40 del segle passat, el klamath-modoc ja gairebé s'havia deixat de parlar. L'escolarització forçosa dels infants a centres escolars on es prohibia emprar les llengües ameríndies va tenir un paper important en l'abandonament progressiu del klamath-modoc. També hi va contribuir la presència de parlants de llengües diferents a la reserva, fet que va afavorir la tria de l'anglès com a llengua franca.

Sembla que l'últim parlant competent de klamath-modoc, Mabie «Neva» Eggsman, va morir l'any 2003 als 95 anys. Aquesta persona tenia un paper molt important en els projectes de revitalització del klamath-modoc que s'estan duent a terme des de fa uns anys, que inclouen la introducció de la llengua a l'escola. Alguns semiparlants i d'altres persones que l'han adquirit com a segona llengua continuen aquests projectes amb l'ajuda dels materials lingüístics de què disposen.
  • ca  vute
  • ca  'abotee sin. compl.
  • ca  'abwetee sin. compl.
  • ca  baboute sin. compl.
  • ca  bamboute sin. compl.
  • ca  boute sin. compl.
  • ca  bubure sin. compl.
  • ca  bule sin. compl.
  • ca  bute sin. compl.
  • ca  foute sin. compl.
  • ca  luvure sin. compl.
  • ca  nbule sin. compl.
  • ca  pute sin. compl.
  • ca  voute sin. compl.
  • ca  voutere sin. compl.
  • ca  woute sin. compl.
  • ca  wute sin. compl.
  • cod  nyindi vute
  • de  Vute
  • de  Abotee sin. compl.
  • de  Baboute sin. compl.
  • de  Babute sin. compl.
  • de  Foute sin. compl.
  • en  Bule
  • en  Vute
  • en  Abotee sin. compl.
  • en  'Abwetee sin. compl.
  • en  Baboute sin. compl.
  • en  Bamboute sin. compl.
  • en  Boute sin. compl.
  • en  Bubure sin. compl.
  • en  Bute sin. compl.
  • en  Foute sin. compl.
  • en  Luvure sin. compl.
  • en  Nbule sin. compl.
  • en  Pute sin. compl.
  • en  Voute sin. compl.
  • en  Voutere sin. compl.
  • en  Woute sin. compl.
  • en  Wute sin. compl.
  • es  vute
  • es  abotee sin. compl.
  • es  'abwetee sin. compl.
  • es  baboute sin. compl.
  • es  bamboute sin. compl.
  • es  boute sin. compl.
  • es  bubure sin. compl.
  • es  bule sin. compl.
  • es  bute sin. compl.
  • es  foute sin. compl.
  • es  luvure sin. compl.
  • es  nbule sin. compl.
  • es  pute sin. compl.
  • es  voute sin. compl.
  • es  voutere sin. compl.
  • es  woute sin. compl.
  • es  wute sin. compl.
  • eu  vute
  • eu  abotee sin. compl.
  • eu  'abwetee sin. compl.
  • eu  baboute sin. compl.
  • eu  bamboute sin. compl.
  • eu  boute sin. compl.
  • eu  bubure sin. compl.
  • eu  bule sin. compl.
  • eu  bute sin. compl.
  • eu  foute sin. compl.
  • eu  luvure sin. compl.
  • eu  nbule sin. compl.
  • eu  pute sin. compl.
  • eu  voute sin. compl.
  • eu  voutere sin. compl.
  • eu  woute sin. compl.
  • eu  wute sin. compl.
  • fr  vute
  • fr  'abotee sin. compl.
  • fr  'abwetee sin. compl.
  • fr  baboute sin. compl.
  • fr  bamboute sin. compl.
  • fr  boute sin. compl.
  • fr  bubure sin. compl.
  • fr  bule sin. compl.
  • fr  bute sin. compl.
  • fr  foute sin. compl.
  • fr  luvure sin. compl.
  • fr  nbule sin. compl.
  • fr  pute sin. compl.
  • fr  voute sin. compl.
  • fr  voutere sin. compl.
  • fr  woute sin. compl.
  • fr  wute sin. compl.
  • gl  vute
  • gl  abotee sin. compl.
  • gl  'abwetee sin. compl.
  • gl  baboute sin. compl.
  • gl  bamboute sin. compl.
  • gl  boute sin. compl.
  • gl  bubure sin. compl.
  • gl  bule sin. compl.
  • gl  bute sin. compl.
  • gl  foute sin. compl.
  • gl  luvure sin. compl.
  • gl  nbule sin. compl.
  • gl  pute sin. compl.
  • gl  voute sin. compl.
  • gl  voutere sin. compl.
  • gl  woute sin. compl.
  • gl  wute sin. compl.
  • it  vute
  • it  abotee sin. compl.
  • it  'abwetee sin. compl.
  • it  baboute sin. compl.
  • it  bamboute sin. compl.
  • it  boute sin. compl.
  • it  bubure sin. compl.
  • it  bule sin. compl.
  • it  bute sin. compl.
  • it  foute sin. compl.
  • it  luvure sin. compl.
  • it  nbule sin. compl.
  • it  pute sin. compl.
  • it  voute sin. compl.
  • it  voutere sin. compl.
  • it  woute sin. compl.
  • it  wute sin. compl.
  • nl  Vute
  • nl  Baboute sin. compl.
  • nl  Foute sin. compl.
  • nl  Voute sin. compl.
  • nl  Woute sin. compl.
  • pt  vute
  • pt  abotee sin. compl.
  • pt  'abwetee sin. compl.
  • pt  baboute sin. compl.
  • pt  bamboute sin. compl.
  • pt  boute sin. compl.
  • pt  bubure sin. compl.
  • pt  bule sin. compl.
  • pt  bute sin. compl.
  • pt  foute sin. compl.
  • pt  luvure sin. compl.
  • pt  nbule sin. compl.
  • pt  pute sin. compl.
  • pt  voute sin. compl.
  • pt  voutere sin. compl.
  • pt  woute sin. compl.
  • pt  wute sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vutes anomenen la seva llengua nyindi vute, 'la parla dels vutes'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantús els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha rebut una forta influència de la llengua ful.

El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.

Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
  • ca  luxemburguès
  • cod  lëtzebuergesch
  • ar  اللكسمبورغية
  • cy  Lwcsembwrgeg
  • de  Luxemburgisch
  • en  Luxembourgish
  • es  luxemburgués
  • eu  luxenburgera
  • fr  luxembourgeois
  • gl  luxemburgués
  • gn  luxemburgues
  • it  lussemburghese
  • ja  ルクセンブルグ語
  • nl  Luxemburgs
  • oc  luxemborgés
  • pt  luxemburguês
  • ru  Люксембургский язык
  • sw  Luxembourgeois
  • tmh  Taluksumburgit
  • zh  卢森堡语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Germànica > Occidental, Europa > Alemanya, Europa > Bèlgica, Europa > França, Europa > Luxemburg

Definició
El divers destí polític d'aquests territoris antigament units ha determinat la consideració que avui hi té el parlar local. A les zones incorporades a França (1659) i Alemanya (1815) no ha adquirit una identitat diferenciada i és tingut simplement per una varietat de l'alemany com qualsevol altra. A Luxemburg, en canvi, el luxemburguès és vist com una llengua independent. Això es deu a la història del país que, separat d'Alemanya i encarat cap als Països Baixos i França, ha acabat desenvolupant una personalitat pròpia.

El luxemburguès és la primera llengua de la població de Luxemburg, la que la gent parla en situacions informals. Si cal parlar en contextos formals o s'ha d'escriure, els idiomes utilitzats són el francès i l'alemany, que s'aprenen a escola. Simplificant, es pot afirmar que el francès és, a la pràctica, la llengua oficial principal (usada per exemple en la legislació, la retolació viària i l'Administració). L'alemany és més aviat un idioma utilitari (emprat en la premsa, els negocis, l'Església, etc).

El luxemburguès té una gran força com a senyal d'identitat nacional i la seva utilització oral no recula en absolut.
  • ca  yasa
  • ca  bongwe sin. compl.
  • ca  lyaasa sin. compl.
  • ca  maasa sin. compl.
  • ca  yassa sin. compl.
  • ar  ياسا
  • cy  Yasa
  • cy  Bongwe sin. compl.
  • cy  Lyaasa sin. compl.
  • cy  Maasa sin. compl.
  • cy  Yassa sin. compl.
  • de  Yasa
  • de  Bongwe sin. compl.
  • de  Lyaasa sin. compl.
  • de  Maasa sin. compl.
  • de  Yassa sin. compl.
  • en  Yasa
  • en  Bongwe sin. compl.
  • en  Lyassa sin. compl.
  • en  Maasa sin. compl.
  • en  Yassa sin. compl.
  • es  yasa
  • es  bongwe sin. compl.
  • es  lyaasa sin. compl.
  • es  maasa sin. compl.
  • es  yassa sin. compl.
  • eu  yasera
  • eu  bongwe sin. compl.
  • eu  lyaasa sin. compl.
  • eu  maasa sin. compl.
  • eu  yasera sin. compl.
  • eu  yassa sin. compl.
  • fr  yasa
  • fr  bongwe sin. compl.
  • fr  lyaasa sin. compl.
  • fr  maasa sin. compl.
  • fr  yassa sin. compl.
  • gl  yasa
  • gl  bongwe sin. compl.
  • gl  lyaasa sin. compl.
  • gl  maasa sin. compl.
  • gl  yassa sin. compl.
  • gn  yasa
  • gn  lyaasa sin. compl.
  • gn  maasa sin. compl.
  • gn  vongwe sin. compl.
  • gn  yassa sin. compl.
  • it  yasa
  • it  bongwe sin. compl.
  • it  lyaasa sin. compl.
  • it  maasa sin. compl.
  • it  yassa sin. compl.
  • pt  yasa
  • pt  bongwe sin. compl.
  • pt  lyaasa sin. compl.
  • pt  maasa sin. compl.
  • pt  yassa sin. compl.
  • tmh  Tayasat
  • tmh  bongwe sin. compl.
  • tmh  lyaasa sin. compl.
  • tmh  maasa sin. compl.
  • tmh  Yassa sin. compl.
  • zh  亚萨语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial

Definició
El grup etnolingüístic yasa s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.

El yasa està format per diverses variants dialectals: iyasa, bweko, vendo, bodele, marry, one, asonga, bomui, mogana, mooma o mapanga.

El yasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.