llengua de signes txeca
llengua de signes txeca
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Europa > República Txeca
- ca llengua de signes txeca
- cod Český znakový jazyk
- ar لغة الإشارات التشيكية
- cy Iaith arwyddion y Weriniaeth Tsiec
- de Tschechische Gebärdensprache
- en Czech Sign Language
- es lengua de signos checa
- eu txekiar keinu hizkuntza
- fr langue des signes tchèque
- gn ñe'ẽ rechaukaha Chéka
- nl Tsjechische Gebarentaal
- pt língua gestual checa
- ru Чешский язык жестов
- zh 捷克手语
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Europa > República Txeca
Definició
La llengua de signes txeca, la pròpia de la comunitat sorda de la República Txeca, és usada des del 1786, quan van començar a existir les escoles per a persones sordes. És parcialment intel·ligible amb la llengua de signes francesa. Les seves estructures gramaticals són similars a les de la llengua de signes eslovaca i, en alguns aspectes, a les de la llengua de signes austríaca, tot i que difereixen en el vocabulari.
La llengua de signes txeca va ser reconeguda legalment com a primera llengua de comunicació per a les persones sordes l'11 de juliol de 1998.
La llengua de signes txeca va ser reconeguda legalment com a primera llengua de comunicació per a les persones sordes l'11 de juliol de 1998.
llengua de signes ucraïnesa
llengua de signes ucraïnesa
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Europa > Ucraïna
- ca llengua de signes ucraïnesa
- cod українська жестова мова (Ukraïnska zhestova mova Jazyk)
- ar لغة الإشارات الأوكرانية
- cy Iaith arwyddion Wcráin
- de Ukrainische Gebärdensprache
- en Ukrainian Sign Language
- es lengua de signos ucraniana
- eu ukrainar keinu hizkuntza
- fr langue des signes ukrainienne
- gn ñe'ẽ rechaukaha Ukraniána
- nl Oekraïense Gebarentaal
- pt língua gestual ucraniana
- ru Украинский язык жестов
- zh 乌克兰手语
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Europa > Ucraïna
Definició
La llengua de signes ucraïnesa és la pròpia de la comunitat sorda d'Ucraïna, formada per unes 100.000 persones. El 1933 es va fundar la Societat Ucraïnesa de les Persones Sordes. La llengua de signes ucraïnesa és propera a la russa.
Durant l'època soviètica (1917-1990), l'educació va ser totalment oralista, de forma que les llengües de signes van quedar fora de les aules. Ara bé, la llengua signada va continuar utilitzant-se en les comunicacions informals de les persones sordes.
Des de la independència (1991), Ucraïna ha pres una posició més favorable a l'educació de les persones sordes. El 2004, l'Acadèmia de les Ciències Pedagògiques ucraïnesa i la Universitat d'Alberta (Canadà) van signar un conveni per a elaborar el primer estudi en profunditat de la llengua de signes ucraïnesa. Un dels objectius del projecte és la introducció de la llengua signada a algunes escoles.
Durant l'època soviètica (1917-1990), l'educació va ser totalment oralista, de forma que les llengües de signes van quedar fora de les aules. Ara bé, la llengua signada va continuar utilitzant-se en les comunicacions informals de les persones sordes.
Des de la independència (1991), Ucraïna ha pres una posició més favorable a l'educació de les persones sordes. El 2004, l'Acadèmia de les Ciències Pedagògiques ucraïnesa i la Universitat d'Alberta (Canadà) van signar un conveni per a elaborar el primer estudi en profunditat de la llengua de signes ucraïnesa. Un dels objectius del projecte és la introducció de la llengua signada a algunes escoles.
llengua de signes urubú
llengua de signes urubú
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Amèrica > Brasil
- ca llengua de signes urubú-kaapor
- ca llengua de signes urubú sin. compl.
- ar لغة الإشارات الأوروبو-كابور
- cy Iaith arwyddion Urubú-Kaapor
- cy Iaith arwyddion urubú sin. compl.
- de Urubu-Kaapor-Gebärdensprache
- de Urubu Gebärdensprache sin. compl.
- en Urubú-Kaapor Sign Language
- en Urubú Sign Language sin. compl.
- es lengua de signos urubú-kaapor
- es lengua de signos urubú sin. compl.
- eu urubu-kaapor keinu hizkuntza
- eu urubuar keinu hizkuntza sin. compl.
- fr langue des signes urubú-kaapor
- gl lingua de signos urubú-kaapor
- gl lingua de signos urubú sin. compl.
- gn ñe'ẽ rechaukaha uruvu-kaapor
- gn ñe´ẽ rechaukaha uruvu sin. compl.
- it lingua dei segni urubú-kaapor
- it lingua dei segni urubú sin. compl.
- ja ウルブ・カァポルの手話
- nl Gebarentaal van Urubú-Kaapor
- nl Gebarentaal van Urubú sin. compl.
- pt língua gestual urubu-kaapor
- ru Язык жестов урубу-каапор
- sw Lugha ya masaini ya urubú-kaapor
- sw Lugha ya masaini ya úrubú sin. compl.
- tmh Tutlayt s yizamulen Urubu-kapur
- zh 乌鲁布-卡阿珀手语
- zh 乌鲁布手语 sin. compl.
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Amèrica > Brasil
Definició
La llengua de signes urubú-kaapor, desenvolupada dins aquesta petita comunitat, presenta la particularitat de ser parlada per tots els membres de la comunitat, tant sords com oients. L'explicació sembla trobar-se en el percentatge inusual de naixements de persones sordes: un de cada 75 (les estadístiques mundials estableixen una proporció d'un de cada 1.000 naixements). En aquest context, els nens kaapor oients aprenen les dues llengües, l'oral i la de signes, mentre que les persones sordes parlen únicament la llengua de signes.
Sembla que hi podria haver altres grups indígenes brasilers que haguessin desenvolupat llengües de signes pròpies.
Sembla que hi podria haver altres grups indígenes brasilers que haguessin desenvolupat llengües de signes pròpies.
llengua de signes urubú-kaapor
llengua de signes urubú-kaapor
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Amèrica > Brasil
- ca llengua de signes urubú-kaapor
- ca llengua de signes urubú sin. compl.
- ar لغة الإشارات الأوروبو-كابور
- cy Iaith arwyddion Urubú-Kaapor
- cy Iaith arwyddion urubú sin. compl.
- de Urubu-Kaapor-Gebärdensprache
- de Urubu Gebärdensprache sin. compl.
- en Urubú-Kaapor Sign Language
- en Urubú Sign Language sin. compl.
- es lengua de signos urubú-kaapor
- es lengua de signos urubú sin. compl.
- eu urubu-kaapor keinu hizkuntza
- eu urubuar keinu hizkuntza sin. compl.
- fr langue des signes urubú-kaapor
- gl lingua de signos urubú-kaapor
- gl lingua de signos urubú sin. compl.
- gn ñe'ẽ rechaukaha uruvu-kaapor
- gn ñe´ẽ rechaukaha uruvu sin. compl.
- it lingua dei segni urubú-kaapor
- it lingua dei segni urubú sin. compl.
- ja ウルブ・カァポルの手話
- nl Gebarentaal van Urubú-Kaapor
- nl Gebarentaal van Urubú sin. compl.
- pt língua gestual urubu-kaapor
- ru Язык жестов урубу-каапор
- sw Lugha ya masaini ya urubú-kaapor
- sw Lugha ya masaini ya úrubú sin. compl.
- tmh Tutlayt s yizamulen Urubu-kapur
- zh 乌鲁布-卡阿珀手语
- zh 乌鲁布手语 sin. compl.
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Amèrica > Brasil
Definició
La llengua de signes urubú-kaapor, desenvolupada dins aquesta petita comunitat, presenta la particularitat de ser parlada per tots els membres de la comunitat, tant sords com oients. L'explicació sembla trobar-se en el percentatge inusual de naixements de persones sordes: un de cada 75 (les estadístiques mundials estableixen una proporció d'un de cada 1.000 naixements). En aquest context, els nens kaapor oients aprenen les dues llengües, l'oral i la de signes, mentre que les persones sordes parlen únicament la llengua de signes.
Sembla que hi podria haver altres grups indígenes brasilers que haguessin desenvolupat llengües de signes pròpies.
Sembla que hi podria haver altres grups indígenes brasilers que haguessin desenvolupat llengües de signes pròpies.
llengua de signes xipriota
llengua de signes xipriota
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Europa > Xipre
- ca llengua de signes xipriota
- cod Κυπριακή Νοηματική Γλώσσα (Kipriaké Noematiké Glossa)
- ar لغة الإشارات القبرصية
- cy Iaith arwyddion Cyprus
- de Zyprische Gebärdensprache
- en Cypriot Sign Language
- es lengua de signos chipriota
- eu zipretar keinu hizkuntza
- fr langue des signes chypriote
- gn ñe'ẽ rechaukaha Chiprióta
- nl Cyprische Gebarentaal
- pt língua gestual cipriota
- ru Кипрский язык жестов
- zh 塞浦路斯手语
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Europa > Xipre
Definició
La llengua de signes xipriota és la llengua pròpia de la comunitat sorda de Xipre. Té influència de les llengües signades grega i americana.
Com a la majoria de països europeus, després del Congrés Internacional d'educadors de persones sordes celebrat a Milà el 1880, la tradició escolar a Xipre pel que fa als infants sords ha estat oralista, una tendència que es manté encara avui. Malgrat això, en els darrers anys s'accepta l'ús dels signes per a facilitar la comunicació amb els escolars sords.
Com a la majoria de països europeus, després del Congrés Internacional d'educadors de persones sordes celebrat a Milà el 1880, la tradició escolar a Xipre pel que fa als infants sords ha estat oralista, una tendència que es manté encara avui. Malgrat això, en els darrers anys s'accepta l'ús dels signes per a facilitar la comunicació amb els escolars sords.
llengua mixta kaqchikel-k'iche'
llengua mixta kaqchikel-k'iche'
Llengua mixta kaqchikel-k'iche', Amèrica > Guatemala
- ca llengua mixta kaqchikel-k'iche'
- ca cauque mixed language sin. compl.
- cy Iaith gymysg Kaqchikel-K'iche'
- cy Cauque mixed language sin. compl.
- de Mischsprache Cakchiquel-Quiché
- de Cauque Mixed Language sin. compl.
- en Kaqchikel-K'iche' Mixed Language
- en Cauque Mixed Language sin. compl.
- es lengua mixta kaqchikel-quiché
- es cauque mixed language sin. compl.
- eu kaqchikel-k'iche' hizkuntza mistoa
- eu cauque mixed language sin. compl.
- eu kaqchikel-k'iche' hizkuntza mistoa sin. compl.
- fr langue mixte cakchiquel-quiché
- fr cakchiquel-quiche mixed language sin. compl.
- fr cauque mixed language sin. compl.
- gl lingua mixta kaqchikel-k'iche'
- gl cauque mixed language sin. compl.
- gn ñe'ẽ jehe'a kaqchikel-kiche
- gn cauque mixed language sin. compl.
- it lingua mista kaqchikel-k'iche'
- it cauque mixed language sin. compl.
- pt língua mista kaqchikel-k'iche'
- pt cauque mixed language sin. compl.
Llengua mixta kaqchikel-k'iche', Amèrica > Guatemala
Definició
Sembla que aquesta llengua mixta s'hauria originat a l'àrea k'ich'e durant el període colonial. Els parlants més grans mostren una base de k'iche'. En l'actualitat s'està aproximant progressivament a la varietat centre-sud del kaqchikel.
El kaqchikel-k'iche' és parlat principalment per adults, els quals utilitzen també la variant centre-sud del kaqchikel i/o l'espanyol.
No hi ha gaire informació sobre aquesta llengua i només una font l'ha testimoniada.
El kaqchikel-k'iche' és parlat principalment per adults, els quals utilitzen també la variant centre-sud del kaqchikel i/o l'espanyol.
No hi ha gaire informació sobre aquesta llengua i només una font l'ha testimoniada.
lleonès
lleonès
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Espanya, Europa > Portugal
- ca asturià
- ca asturianolleonès sin. compl.
- ca asturlleonès sin. compl.
- ca bable sin. compl.
- ca lleonès sin. compl.
- cod asturianu (Espanya)
- cod mirandès (Portugal)
- ar الليونية
- cy Astwreg
- cy Leoneg sin. compl.
- de Asturisch
- de Asturischleonesich sin. compl.
- de Asturleonesisch sin. compl.
- de Leonesisch sin. compl.
- en Asturian
- en Astur-Leonese sin. compl.
- en Asturian-Leonese sin. compl.
- en Leonese sin. compl.
- es asturiano
- es asturianoleonés sin. compl.
- es asturleonés sin. compl.
- es leonés sin. compl.
- eu asturleonera
- fr asturien
- fr asturien-léonais sin. compl.
- fr asturléonais sin. compl.
- fr léonais sin. compl.
- gl asturiano
- gl asturianoleonés sin. compl.
- gl asturleonés sin. compl.
- gl leonés sin. compl.
- gn asturiano
- gn asturianoleone sin. compl.
- gn asturleone sin. compl.
- gn leone sin. compl.
- it asturiano
- it asturianoleonese sin. compl.
- it asturleonese sin. compl.
- it leonese sin. compl.
- ja アストゥリアス語
- ja アストゥリア・レオン語 sin. compl.
- nl Asturisch
- nl Asturiano-Leonees sin. compl.
- nl Leonees sin. compl.
- nl Mirandees sin. compl.
- oc asturian
- oc asturianoleonés sin. compl.
- oc asturleonés sin. compl.
- oc leonés sin. compl.
- pt asturiano
- pt asturiano-leonês sin. compl.
- pt asturo-leonês sin. compl.
- pt leonês sin. compl.
- pt mirandês sin. compl.
- ru Астурийский язык
- ru Леонский sin. compl.
- ru Астурийско-леонский sin. compl.
- ru Леонско-астурийский sin. compl.
- sw Asturian
- sw Astur-leonese sin. compl.
- sw Asturia-leonese sin. compl.
- sw Leonese sin. compl.
- tmh Taliyunist
- tmh tasturliyunisit sin. compl.
- tmh tawstriyanulyunisit sin. compl.
- tmh Tawstriyat sin. compl.
- zh 莱昂语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Espanya, Europa > Portugal
Definició
Com les altres llengües romàniques de la península Ibèrica, l'asturià es va formar entre els segles VIII i X a l'antic Regne d'Astúries, després Regne de Lleó. L'asturià i el llatí es van emprar en tota mena de documents jurídics i administratius, de manera que podem conèixer exactament com era l'asturià medieval.
El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.
Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.
El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.
L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.
El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.
Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.
El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.
L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.
logone
logone
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Txad
- ca lagwan
- ca kotoko-logone sin. compl.
- ca lagouané sin. compl.
- ca lagwane sin. compl.
- ca logone sin. compl.
- cod lagwan
- de Lagwan
- de Kotoko-Logone sin. compl.
- de Lagwane sin. compl.
- de Logone sin. compl.
- en Lagwan
- en Kotoko-logone sin. compl.
- en Lagouane sin. compl.
- en Lagwane sin. compl.
- en Logone sin. compl.
- es lagwan
- es kotoko-logone sin. compl.
- es lagouané sin. compl.
- es lagwane sin. compl.
- es logone sin. compl.
- eu lagwan
- eu kotoko-logone sin. compl.
- eu lagouané sin. compl.
- eu lagwane sin. compl.
- eu logone sin. compl.
- fr lagouane
- fr kotoko-Logone sin. compl.
- fr lagwan sin. compl.
- fr lagwane sin. compl.
- fr logone sin. compl.
- gl lagwan
- gl kotoko-logone sin. compl.
- gl lagouané sin. compl.
- gl lagwane sin. compl.
- gl logone sin. compl.
- it lagwan
- it kotoko-logone sin. compl.
- it lagouané sin. compl.
- it lagwane sin. compl.
- it logone sin. compl.
- nl Lagwaans
- nl Kotoko-Logone sin. compl.
- nl Lagwane sin. compl.
- nl Logone sin. compl.
- pt lagwan
- pt kotoko-logone sin. compl.
- pt lagouané sin. compl.
- pt lagwane sin. compl.
- pt logone sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Txad
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El lagwan pertany al grup de llengües kotoko, entre les quals també trobem l'afade, el malgbe o el maslam.
El terme kotoko fa referència tant a un grup de llengües com a un conjunt de grups ètnics emparentats, originaris de Sao. Les diverses comunitats kotoko es localitzen principalment al departament camerunès de Logone-et-Chari, província Extrem-nord.
El lagwan consta de dos dialectes: el lagwan de Birni, parlat al Camerun, i el lagwan de Gana, parlat al Txad. Les diferències són escasses i afecten sobretot la pronúncia.
Els lagwans empren la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. A més, tots saben ful, llengua utilitzada a la regió en les relacions intergrupals. A la província Extrem-nord, els infants són alfabetitzats en francès, si bé la taxa d'escolarització és molt baixa.
Els parlants de lagwan anomenen la llengua pròpia lagwan, mentre que l'Administració recull la designació lagouané tant per a la llengua com per al grup.
El terme kotoko fa referència tant a un grup de llengües com a un conjunt de grups ètnics emparentats, originaris de Sao. Les diverses comunitats kotoko es localitzen principalment al departament camerunès de Logone-et-Chari, província Extrem-nord.
El lagwan consta de dos dialectes: el lagwan de Birni, parlat al Camerun, i el lagwan de Gana, parlat al Txad. Les diferències són escasses i afecten sobretot la pronúncia.
Els lagwans empren la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. A més, tots saben ful, llengua utilitzada a la regió en les relacions intergrupals. A la província Extrem-nord, els infants són alfabetitzats en francès, si bé la taxa d'escolarització és molt baixa.
Els parlants de lagwan anomenen la llengua pròpia lagwan, mentre que l'Administració recull la designació lagouané tant per a la llengua com per al grup.
loko
loko
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Sierra Leone
- ca loko
- ca landogo sin. compl.
- ar لوكو
- cy Loko
- cy Landogo sin. compl.
- de Loko
- de Landogo sin. compl.
- en Loko
- en Landogo sin. compl.
- es loko
- es landogo sin. compl.
- eu lokoera
- eu landogo sin. compl.
- fr loko
- fr landogo sin. compl.
- gl loko
- gl landogo sin. compl.
- gn loko
- gn landogo sin. compl.
- it loko
- it landogo sin. compl.
- ja ロコ語
- nl Loko
- nl Landogo sin. compl.
- pt loko
- pt landogo sin. compl.
- ru Локо
- ru Ландого sin. compl.
- zh 洛科语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Sierra Leone
Definició
Dins el grup de les llengües mandes, el loko és especialment proper al mende, una de les dues llengües amb més parlants de Sierra Leone, aproximadament 1.480.000 (l'altra és el temne, amb 1.200.000). Els dialectes del loko són el magbiambo, el gbendembu, el ngoahu, el nagbanmba, el sanda, el laia, el libisegahun, el koya, el ribbi i el buya.
Els lokos constitueixen el 3,4% de la població de Sierra Leone. També hi ha una petita comunitat lingüística loko al sud de la regió guineana de Futa Jalon.
Els lokos constitueixen el 3,4% de la població de Sierra Leone. També hi ha una petita comunitat lingüística loko al sud de la regió guineana de Futa Jalon.
lokono
lokono
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Guyana, Amèrica > Surinam, Amèrica > Veneçuela
- ca arawak
- ca lokono sin. compl.
- cod arawak
- ar أراواكية
- cy Arawac
- cy Lokono sin. compl.
- de Arawak
- de Locono sin. compl.
- de Lokono sin. compl.
- en Arawak
- en Lokono sin. compl.
- es arahuaca
- es lokono sin. compl.
- eu arawakera
- eu lokono sin. compl.
- fr arawak
- fr lokono sin. compl.
- gl aruaque
- gl lokono sin. compl.
- gn arauáka
- gn lokono sin. compl.
- it arawak
- it lokono sin. compl.
- ja アラワク語
- ja ロコノ語 sin. compl.
- nl Arawak
- nl Lokono sin. compl.
- pt arawak
- ru Аравакский
- ru Локоно sin. compl.
- sw Arahuaca
- sw Lokono sin. compl.
- tmh Tarawakt
- zh 阿拉瓦卡
- zh 罗克诺 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Guyana, Amèrica > Surinam, Amèrica > Veneçuela
Definició
Els arawak van ser durant segles els rivals dels carib i, particularment, dels kali'na, fet que els va dur sovint a aliar-se amb els colons europeus.
L'arawak és una de les llengües més amenaçades de la Guaiana Francesa, ja que aquest grup se situa a prop de nuclis urbans. Al Surinam i Guyana s'ha interromput la transmissió intergeneracional, de manera que ja només persones d'una certa edat parlen arawak. El grup arawak present a Veneçuela, originari de Guyana, es troba també en un fort procés d'aculturació i castellanització; sembla que alguns s'han integrat en comunitats warao.
L'arawak és una de les llengües més amenaçades de la Guaiana Francesa, ja que aquest grup se situa a prop de nuclis urbans. Al Surinam i Guyana s'ha interromput la transmissió intergeneracional, de manera que ja només persones d'una certa edat parlen arawak. El grup arawak present a Veneçuela, originari de Guyana, es troba també en un fort procés d'aculturació i castellanització; sembla que alguns s'han integrat en comunitats warao.
