matambe
matambe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca makonde
- ca chimakonde sin. compl.
- ca chinimakonde sin. compl.
- ca cimakonde sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca maconde sin. compl.
- ca matambe sin. compl.
- ca matambwe sin. compl.
- ca mekwengo sin. compl.
- ar ماكوندي
- cy Makonde
- cy Chimakonde sin. compl.
- cy Chinimakonde sin. compl.
- cy Cimakonde sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Maconde sin. compl.
- cy Matambe sin. compl.
- cy Matambwe sin. compl.
- cy Mekwengo sin. compl.
- de Makonde
- de Chimakonde sin. compl.
- de Chinimakonde sin. compl.
- de Cimakonde sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Maconde sin. compl.
- de Matambe sin. compl.
- de Matambwe sin. compl.
- de Mekwengo sin. compl.
- en Makonde
- en Chimakonde sin. compl.
- en Chinimakonde sin. compl.
- en Cimakonde sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Maconde sin. compl.
- en Matambe sin. compl.
- en Matambwe sin. compl.
- en Mekwengo sin. compl.
- es makonde
- es chimakonde sin. compl.
- es chinimakonde sin. compl.
- es cimakonde sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es maconde sin. compl.
- es matambe sin. compl.
- es matambwe sin. compl.
- es mekwengo sin. compl.
- eu makondeera
- eu chimakonde sin. compl.
- eu chinimakonde sin. compl.
- eu cimakonde sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu maconde sin. compl.
- eu makonde sin. compl.
- eu matambe sin. compl.
- eu matambwe sin. compl.
- eu mekwengo sin. compl.
- fr makondé
- fr chimakondé sin. compl.
- fr chinimakondé sin. compl.
- fr cimakondé sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr macondé sin. compl.
- fr matambé sin. compl.
- fr mekwengo sin. compl.
- gl makonde
- gl chimakonde sin. compl.
- gl chinimakonde sin. compl.
- gl cimakonde sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl maconde sin. compl.
- gl matambe sin. compl.
- gl matambwe sin. compl.
- gl mekwengo sin. compl.
- gn makonde
- gn chimakonde sin. compl.
- gn chinimakonde sin. compl.
- gn cimakonde sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn maconde sin. compl.
- gn matambe sin. compl.
- gn matambwe sin. compl.
- gn mekwengo sin. compl.
- it makonde
- it chimakonde sin. compl.
- it chinimakonde sin. compl.
- it cimakonde sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it maconde sin. compl.
- it matambe sin. compl.
- it matambwe sin. compl.
- it mekwengo sin. compl.
- pt maconde
- pt chimaconde sin. compl.
- pt chimakonde sin. compl.
- pt chinimaconde sin. compl.
- pt chinimakonde sin. compl.
- pt cimaconde sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt makonde sin. compl.
- pt matambe sin. compl.
- pt matambwe sin. compl.
- pt mekwengo sin. compl.
- tmh Tamakundit
- tmh Chimakonde sin. compl.
- tmh chinimakonde sin. compl.
- tmh cimakonde sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh maconde sin. compl.
- tmh matambe sin. compl.
- tmh matambwe sin. compl.
- tmh mekwengo sin. compl.
- zh 马孔德语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic makonde està establert a les dues ribes del riu Ruvuma, que en una bona part del seu recorregut fa la funció de frontera entre Tanzània (país al qual pertany) i Moçambic. Els makondes representen aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània (on generalment tenen el suahili com a segona llengua) i el 2% de Moçambic. Els makondes han tingut una forta influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com els mweres i els michingues (Tanzània). El grup dels makondes de Tanzània es pot dividir en tres grups principals: els marabes, els quals han rebut una gran influència cultural dels suahilis, els nnimes i els ndondes. Hi ha un altre grup que es considera part dels makondes: els matambwes, que viuen a prop dels ndondes.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
matambwe
matambwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca makonde
- ca chimakonde sin. compl.
- ca chinimakonde sin. compl.
- ca cimakonde sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca maconde sin. compl.
- ca matambe sin. compl.
- ca matambwe sin. compl.
- ca mekwengo sin. compl.
- ar ماكوندي
- cy Makonde
- cy Chimakonde sin. compl.
- cy Chinimakonde sin. compl.
- cy Cimakonde sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Maconde sin. compl.
- cy Matambe sin. compl.
- cy Matambwe sin. compl.
- cy Mekwengo sin. compl.
- de Makonde
- de Chimakonde sin. compl.
- de Chinimakonde sin. compl.
- de Cimakonde sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Maconde sin. compl.
- de Matambe sin. compl.
- de Matambwe sin. compl.
- de Mekwengo sin. compl.
- en Makonde
- en Chimakonde sin. compl.
- en Chinimakonde sin. compl.
- en Cimakonde sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Maconde sin. compl.
- en Matambe sin. compl.
- en Matambwe sin. compl.
- en Mekwengo sin. compl.
- es makonde
- es chimakonde sin. compl.
- es chinimakonde sin. compl.
- es cimakonde sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es maconde sin. compl.
- es matambe sin. compl.
- es matambwe sin. compl.
- es mekwengo sin. compl.
- eu makondeera
- eu chimakonde sin. compl.
- eu chinimakonde sin. compl.
- eu cimakonde sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu maconde sin. compl.
- eu makonde sin. compl.
- eu matambe sin. compl.
- eu matambwe sin. compl.
- eu mekwengo sin. compl.
- fr makondé
- fr chimakondé sin. compl.
- fr chinimakondé sin. compl.
- fr cimakondé sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr macondé sin. compl.
- fr matambé sin. compl.
- fr mekwengo sin. compl.
- gl makonde
- gl chimakonde sin. compl.
- gl chinimakonde sin. compl.
- gl cimakonde sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl maconde sin. compl.
- gl matambe sin. compl.
- gl matambwe sin. compl.
- gl mekwengo sin. compl.
- gn makonde
- gn chimakonde sin. compl.
- gn chinimakonde sin. compl.
- gn cimakonde sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn maconde sin. compl.
- gn matambe sin. compl.
- gn matambwe sin. compl.
- gn mekwengo sin. compl.
- it makonde
- it chimakonde sin. compl.
- it chinimakonde sin. compl.
- it cimakonde sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it maconde sin. compl.
- it matambe sin. compl.
- it matambwe sin. compl.
- it mekwengo sin. compl.
- pt maconde
- pt chimaconde sin. compl.
- pt chimakonde sin. compl.
- pt chinimaconde sin. compl.
- pt chinimakonde sin. compl.
- pt cimaconde sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt makonde sin. compl.
- pt matambe sin. compl.
- pt matambwe sin. compl.
- pt mekwengo sin. compl.
- tmh Tamakundit
- tmh Chimakonde sin. compl.
- tmh chinimakonde sin. compl.
- tmh cimakonde sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh maconde sin. compl.
- tmh matambe sin. compl.
- tmh matambwe sin. compl.
- tmh mekwengo sin. compl.
- zh 马孔德语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic makonde està establert a les dues ribes del riu Ruvuma, que en una bona part del seu recorregut fa la funció de frontera entre Tanzània (país al qual pertany) i Moçambic. Els makondes representen aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània (on generalment tenen el suahili com a segona llengua) i el 2% de Moçambic. Els makondes han tingut una forta influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com els mweres i els michingues (Tanzània). El grup dels makondes de Tanzània es pot dividir en tres grups principals: els marabes, els quals han rebut una gran influència cultural dels suahilis, els nnimes i els ndondes. Hi ha un altre grup que es considera part dels makondes: els matambwes, que viuen a prop dels ndondes.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
matapi (grup ètnic diferenciat dels yukuna)
matapi (grup ètnic diferenciat dels yukuna)
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Yucuna, Amèrica > Colòmbia
- ca yucuna
- ca matapi (grup ètnic diferenciat dels yukuna) sin. compl.
- ca yukuna sin. compl.
- cod jupichiya ke
- cod kamejeya
- cod matapí
- ar يوكونا
- cy Yucuna
- cy Matapi (grŵp ethnig sy'n wahanol i'r yukuna) sin. compl.
- cy Yukuna sin. compl.
- de Yucuna
- de Matapi oder Matapí (Ethnie, die sich von den Yucuna unterscheidet) sin. compl.
- de Yukuna sin. compl.
- en Yucuna
- en Matapi (an ethnically distinct group from the yucuna) sin. compl.
- en Yukuna sin. compl.
- es yucuna
- es matapi (grupo étnico diferenciado de los yucuna) sin. compl.
- es yukuna sin. compl.
- eu yukunera
- eu matapi (yukunengandik bereizten den talde etnikoa) sin. compl.
- eu yucuna sin. compl.
- eu yukuna sin. compl.
- fr yucuna
- fr matapi (groupe ethnique bien différencié de celui des yucunas) sin. compl.
- fr yukuna sin. compl.
- gl yucuna
- gl matapi sin. compl.
- gl yukuna sin. compl.
- it yucuna
- it matapi (gruppo etnico diverso dagli yukuna) sin. compl.
- it yukuna sin. compl.
- ja ユクナ語
- nl Yucuna
- nl Matapi (een andere Etnische Groep dan de Yukuna) sin. compl.
- nl Yukuna sin. compl.
- pt yucuna
- pt matapi (grupo étnico diferenciado dos yukuna) sin. compl.
- pt yukuna sin. compl.
- ru Юкуна
- ru Отделившаяся от юкуна) sin. compl.
- ru Матапи (этническая группа sin. compl.
- zh 尤库纳语
- zh 尤库纳、马塔比（与尤库纳不属同一民族） sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Yucuna, Amèrica > Colòmbia
Definició
Els yucuna formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
El terme yucuna té dues accepcions. D'una banda, és el nom d'una llengua de la família arawak parlada pels yucuna pròpiament dits i pels matapí. De l'altra, fa referència a un entitat ètnica composta per quatre subgrups que no fan intercanvi matrimonial: dos de llengua arawak, els esmentats yukuna i matapí, i dos de llengua tucano, tanimuca i retuama. De fet, no es tracta d'una autodenominació, sinó d'un terme emprat pels colonitzadors que significa 'mentiders'.
Al començament del segle XX els yucuna eren unes 15.000 persones, però el grup va ser pràcticament exterminat durant el període àlgid de l'explotació del cautxú a la zona.
El terme yucuna té dues accepcions. D'una banda, és el nom d'una llengua de la família arawak parlada pels yucuna pròpiament dits i pels matapí. De l'altra, fa referència a un entitat ètnica composta per quatre subgrups que no fan intercanvi matrimonial: dos de llengua arawak, els esmentats yukuna i matapí, i dos de llengua tucano, tanimuca i retuama. De fet, no es tracta d'una autodenominació, sinó d'un terme emprat pels colonitzadors que significa 'mentiders'.
Al començament del segle XX els yucuna eren unes 15.000 persones, però el grup va ser pràcticament exterminat durant el període àlgid de l'explotació del cautxú a la zona.
matengo
matengo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca matengo
- ca chimatengo sin. compl.
- ca kimatengo sin. compl.
- de Matengo
- de Chimatengo sin. compl.
- de Kimatengo sin. compl.
- en Matengo
- en Chimatengo sin. compl.
- en Kimatengo sin. compl.
- es matengo
- es chimatengo sin. compl.
- es kimatengo sin. compl.
- eu matengo
- eu chimatengo sin. compl.
- eu kimatengo sin. compl.
- fr matengo
- fr chimatengo sin. compl.
- fr kimatengo sin. compl.
- gl matengo
- gl chimatengo sin. compl.
- gl kimatengo sin. compl.
- it matengo
- it chimatengo sin. compl.
- it kimatengo sin. compl.
- nl Matengo
- nl Chimatengo sin. compl.
- nl Kimatengo sin. compl.
- pt matengo
- pt chimatengo sin. compl.
- pt kimatengo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els matengos, coneguts com a 'gent dels boscos' (del terme matengo kitengo, 'bosc dens'), són un grup etnolingüístic establert al sud de Tanzània, concretament al nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels matengos trobem els mandes i els mpotos, al nord; els ngonis a l'est, i els nyases, a l'oest.
Els matengos són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (60% de la població), juntament amb els ngonis, els mandes i els nyases.
El territori tradicional dels matengos se situa a les terres baixes situades al nord-oest de la regió de Ruvuma. Actualment, però, la majoria dels matengos viuen a les zones muntanyoses del districte de Mbinga, on es van establir fugint de la invasió ngoni cap a la meitat del segle XIX.
El matengo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El matengo rep altres denominacions, entre les quals kimatengo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els matengos són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (60% de la població), juntament amb els ngonis, els mandes i els nyases.
El territori tradicional dels matengos se situa a les terres baixes situades al nord-oest de la regió de Ruvuma. Actualment, però, la majoria dels matengos viuen a les zones muntanyoses del districte de Mbinga, on es van establir fugint de la invasió ngoni cap a la meitat del segle XIX.
El matengo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El matengo rep altres denominacions, entre les quals kimatengo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
matigsalug
matigsalug
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca manobo (tigwa)
- ca manobo matigsalug sin. compl.
- ca matigsalug sin. compl.
- ar مانوبو (تيغوا)
- cy Manobo (Tigwa)
- cy Manobo matigsalug sin. compl.
- cy Matigsalug sin. compl.
- de Manobo (Tigwa)
- de Manobo Matigsalug sin. compl.
- de Matigsalug sin. compl.
- en Tigwa Manobo
- en Matig-Salug Manobo sin. compl.
- en Matigsalug sin. compl.
- en Matigsalug Manobo sin. compl.
- es manobo (tigwa)
- es manobo matig-salug sin. compl.
- es matig-salug sin. compl.
- eu tigwa manobo
- eu manobo matigsalug sin. compl.
- eu matigsalug sin. compl.
- fr manobo (tigwa)
- fr manobo matigsalug sin. compl.
- fr matigsalug sin. compl.
- gl manobo (tigwa)
- gl manobo matigsalug sin. compl.
- gl matigsalug sin. compl.
- gn manovo (tigwa)
- gn manobo matigsalug sin. compl.
- gn matigsalug sin. compl.
- it manobo (tigwa)
- it manobo matigsalug sin. compl.
- it matigsalug sin. compl.
- pt manobo (tigwa)
- pt manobo matigsalug sin. compl.
- pt matigsalug sin. compl.
- zh 马诺博语（提格瓦）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definició
La denominació manobo fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
El grup etnolingüístic manobo (tigwa) viu en petits assentaments situats al llarg del riu Tigwa i en habitatges dispersos a les muntanyes que es troben al voltant d'aquest riu. La llengua manobo (tigwa) s'inclou dins les llengües manobo.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
El grup etnolingüístic manobo (tigwa) viu en petits assentaments situats al llarg del riu Tigwa i en habitatges dispersos a les muntanyes que es troben al voltant d'aquest riu. La llengua manobo (tigwa) s'inclou dins les llengües manobo.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
matino
matino
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca davaweño
- ca damaweño sin. compl.
- ca davaoeño sin. compl.
- ca davawenyo sin. compl.
- ca matino sin. compl.
- ar دافاوينيو
- cy Davaweño
- cy Damaweño sin. compl.
- cy Davaoeño sin. compl.
- cy Davawenyo sin. compl.
- cy Matino sin. compl.
- de Dabaweño
- de Davaoeno sin. compl.
- de Davaoeño sin. compl.
- de Davaweno sin. compl.
- de Davawenyo sin. compl.
- de Davaweño sin. compl.
- de Matino sin. compl.
- en Davaweño
- en Davaoeño sin. compl.
- en Davawenyo sin. compl.
- en Matino sin. compl.
- es davaweño
- es damaweño sin. compl.
- es davaoeño sin. compl.
- es davawenyo sin. compl.
- es matino sin. compl.
- eu davaweñoera
- eu damaweño sin. compl.
- eu davaoeño sin. compl.
- eu davawenyo sin. compl.
- eu davaweño sin. compl.
- eu matino sin. compl.
- fr davawenyo
- fr davaoenyo sin. compl.
- fr davaoeño sin. compl.
- fr davaweno sin. compl.
- fr davaweño sin. compl.
- fr matino sin. compl.
- gl davaweño
- gl damaweño sin. compl.
- gl davaoeño sin. compl.
- gl davawenyo sin. compl.
- gl matino sin. compl.
- gn davaguéño
- gn damaweño sin. compl.
- gn davaoeño sin. compl.
- gn davaweño sin. compl.
- gn matino sin. compl.
- it davaweño
- it dabaweño sin. compl.
- it damaweño sin. compl.
- it davaoeño sin. compl.
- it matino sin. compl.
- pt davaweño
- pt damaweño sin. compl.
- pt davaoeño sin. compl.
- pt davawenyo sin. compl.
- pt matino sin. compl.
- zh 达沃语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
Els davaweño són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord-est de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. La llengua davaweño s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud.
El davaweño és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Davao Oriental: Cateel, Caraga, Baganga, Manay, Boston i Tarragona.
El davaweño és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Davao Oriental: Cateel, Caraga, Baganga, Manay, Boston i Tarragona.
matís
matís
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil
- ca matís
- ca matis sin. compl.
- ca mirikivo sin. compl.
- ar الماتيسية
- cy Matís
- cy Mirikivo sin. compl.
- de Matis
- de Matís sin. compl.
- de Mirikivo sin. compl.
- en Matis
- en Matís sin. compl.
- en Mirikibo sin. compl.
- en Mirikivo sin. compl.
- es matís
- es matis sin. compl.
- es mirikivo sin. compl.
- eu matisera
- eu matis sin. compl.
- eu mirikivo sin. compl.
- fr matis
- fr mirikivo sin. compl.
- gn matis
- gn matís sin. compl.
- gn mirikivo sin. compl.
- it matis
- it matís sin. compl.
- it mirikivo sin. compl.
- ja マティス語
- ja ミリキボ語 sin. compl.
- nl Matis
- nl Matis sin. compl.
- nl Mirikivo sin. compl.
- pt matis
- pt mirikivo sin. compl.
- ru Матис
- ru Матиш sin. compl.
- ru Мацис sin. compl.
- ru Мирикибо sin. compl.
- ru Мирикиво sin. compl.
- zh 马蒂斯语
- zh 马提斯 sin. compl.
- zh 米利奇沃 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil
Definició
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
El primer contacte d'uns investigadorsamb la llengua matís i el primer recull de vocabulari daten del 1979.
El matís i el matsés són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matís s'autodenominen mates, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes.
Després dels primers contactes amb els blancs, a la dècada de 1980 la població matís es va reduir de 200 a 80 individus. Per iniciativa de la FUNAI, els quatre grups existents es van aplegar en un sol assentament, de manera que se'ls van poder tractar les epidèmies amb més facilitat i les dades demogràfiques es van recuperar. També es van reprendre costums i rituals que s'havien perdut amb la mort dels més vells.
Només alguns joves de la comunitat matís saben portuguès. És una de les poques comunitats indígenes que es mantenen bàsicament monolingües.
Les relacions dels matís amb la població no indígena es redueixen actualment al contacte amb investigadors i amb la Funai, a més d'algun jove que ha anat a estudiar a la ciutat. La influència més gran s'observa en el camp tecnològic, ja que els matís han començat a adquirir aparells electrònics i els joves estan deixant de banda els estris de treball tradicionals.
Ja al segle XXI, els matís comencen a interessar-se per aprendre portuguès i se n'han implantat classes a l'escola.
El primer contacte d'uns investigadorsamb la llengua matís i el primer recull de vocabulari daten del 1979.
El matís i el matsés són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matís s'autodenominen mates, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes.
Després dels primers contactes amb els blancs, a la dècada de 1980 la població matís es va reduir de 200 a 80 individus. Per iniciativa de la FUNAI, els quatre grups existents es van aplegar en un sol assentament, de manera que se'ls van poder tractar les epidèmies amb més facilitat i les dades demogràfiques es van recuperar. També es van reprendre costums i rituals que s'havien perdut amb la mort dels més vells.
Només alguns joves de la comunitat matís saben portuguès. És una de les poques comunitats indígenes que es mantenen bàsicament monolingües.
Les relacions dels matís amb la població no indígena es redueixen actualment al contacte amb investigadors i amb la Funai, a més d'algun jove que ha anat a estudiar a la ciutat. La influència més gran s'observa en el camp tecnològic, ja que els matís han començat a adquirir aparells electrònics i els joves estan deixant de banda els estris de treball tradicionals.
Ja al segle XXI, els matís comencen a interessar-se per aprendre portuguès i se n'han implantat classes a l'escola.
mato
mato
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca makua
- ca imakua sin. compl.
- ca kimakua sin. compl.
- ca makhua sin. compl.
- ca makhuwa-meetto sin. compl.
- ca makoa sin. compl.
- ca makuwa sin. compl.
- ca mato sin. compl.
- de Makua
- de Emakua sin. compl.
- de Macua sin. compl.
- de Makhuwa sin. compl.
- de Maquoua sin. compl.
- en Makua
- en Imakua sin. compl.
- en Kimakua sin. compl.
- en Makhua sin. compl.
- en Makhuwa-meetto sin. compl.
- en Makoa/Makuwa sin. compl.
- en Mato sin. compl.
- es makua
- es imakua sin. compl.
- es kimakua sin. compl.
- es makhua sin. compl.
- es makhuwa-meetto sin. compl.
- es makoa/Makuwa sin. compl.
- es mato sin. compl.
- eu makua
- eu imakua sin. compl.
- eu kimakua sin. compl.
- eu makhua sin. compl.
- eu makhuwa-meetto sin. compl.
- eu makoa/Makuwa sin. compl.
- eu mato sin. compl.
- fr makhuwa
- fr imakua sin. compl.
- fr makhua sin. compl.
- fr makua sin. compl.
- fr maquoua sin. compl.
- gl makua
- gl imakua sin. compl.
- gl kimakua sin. compl.
- gl makhua sin. compl.
- gl makhuwa-meetto sin. compl.
- gl makoa/Makuwa sin. compl.
- gl mato sin. compl.
- it makua
- it imakua sin. compl.
- it kimakua sin. compl.
- it makhua sin. compl.
- it makhuwa-meetto sin. compl.
- it makoa/Makuwa sin. compl.
- it mato sin. compl.
- nl Makua
- nl Imakua sin. compl.
- nl Makhua sin. compl.
- nl Makhuwa sin. compl.
- nl Maquoua sin. compl.
- pt makua
- pt imakua sin. compl.
- pt kimakua sin. compl.
- pt makhua sin. compl.
- pt makhuwa-meetto sin. compl.
- pt makoa/Makuwa sin. compl.
- pt mato sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definició
El makua es parla al nord de Moçambic, on és la llengua majoritària, i a l'extrem sud de Tanzània. Aquesta llengua és lingüísticament propera al lomwe (parlat a Moçambic) i consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: emakhuwa, enahara, esaaka, esankaci, emarevoni, elomwe, emeetto i echirima.
El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
matsé
matsé
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca matsés
- ca matsé sin. compl.
- ca maxuruna sin. compl.
- ca mayiruna sin. compl.
- ca mayoruna sin. compl.
- ca mayuzuna sin. compl.
- ar الماتسية
- cy Matsés
- cy Matsé sin. compl.
- cy Maxuruna sin. compl.
- cy Mayiruna sin. compl.
- cy Mayoruna sin. compl.
- cy Mayuzuna sin. compl.
- de Matsés
- de Matsé sin. compl.
- de Maxuruna sin. compl.
- de Mayiruna sin. compl.
- de Mayoruna sin. compl.
- de Mayuzuna sin. compl.
- en Matsés
- en Magirona sin. compl.
- en Majuruna sin. compl.
- en Matse sin. compl.
- en Matsé sin. compl.
- en Matses sin. compl.
- en Maxirona sin. compl.
- en Maxuruna sin. compl.
- en Mayiruna sin. compl.
- en Mayoruna sin. compl.
- en Mayuzuna sin. compl.
- es matsés
- es matsé sin. compl.
- es maxuruna sin. compl.
- es mayiruna sin. compl.
- es mayoruna sin. compl.
- es mayuzuna sin. compl.
- eu matsesera
- eu matsé sin. compl.
- eu maxuruna sin. compl.
- eu mayiruna sin. compl.
- eu mayoruna sin. compl.
- eu mayuzuna sin. compl.
- fr matsés
- fr matsé sin. compl.
- fr maxuruna sin. compl.
- fr mayiruna sin. compl.
- fr mayoruna sin. compl.
- fr mayuzuna sin. compl.
- gn matses
- gn matsé sin. compl.
- gn maxuruna sin. compl.
- gn mayiruna sin. compl.
- gn mayoruna sin. compl.
- gn mayuzuna sin. compl.
- it matses
- it matsé sin. compl.
- it matsés sin. compl.
- it maxuruna sin. compl.
- it mayiruna sin. compl.
- it mayoruna sin. compl.
- it mayuzuna sin. compl.
- ja マツェス語
- ja マツェ語 sin. compl.
- ja マイルナ語 sin. compl.
- ja マスルナ語 sin. compl.
- ja マユズナ語 sin. compl.
- ja マヨルナ語 sin. compl.
- nl Matsés
- nl Matsé sin. compl.
- nl Maxuruna sin. compl.
- nl Mayiruna sin. compl.
- nl Mayoruna sin. compl.
- nl Mayuzuna sin. compl.
- pt matsés
- pt maioruna sin. compl.
- pt matsé sin. compl.
- pt maxuruna sin. compl.
- pt mayiruna sin. compl.
- pt mayoruna sin. compl.
- pt mayuzuna sin. compl.
- ru Мацес
- ru Маце sin. compl.
- ru Мацеш sin. compl.
- ru Маюсуна sin. compl.
- ru Мажирона sin. compl.
- ru Мажуруна sin. compl.
- ru Майируна sin. compl.
- ru Махирона sin. compl.
- ru Махуруна sin. compl.
- ru Машуруна sin. compl.
- ru Максуруна sin. compl.
- zh 马塞斯语
- zh 马塞、马约鲁纳、马楚鲁纳、马伊鲁纳、马约祖纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres de Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
El matsés i el matís són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matsés s'autodenominen matses, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes. Existeixen dues varietats dialectals del matsés, la brasilera i la peruana.
Fins al 1969 els contactes dels blancs amb els matsés van ser molt escassos. Com en la majoria de casos, la població índia va sofrir una minva important, que s'ha recuperat darrerament. Es mantenen els mitjans de subsistència tradicionals (caça, pesca, agricultura), tot i que també adquireixen productes manufacturats.
Actualment l'escola és bilingüe, amb professors indígenes, i l'educació primària es fa en matsés.
Un 75% dels matsés peruans no parlen castellà amb fluïdesa; només són bilingües els homes d'entre 15 i 40 anys. A les comunitats brasileres, també són minoria els que dominen el portuguès. Malgrat tot, el prestigi de la llengua pròpia decreix.
El matsés i el matís són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matsés s'autodenominen matses, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes. Existeixen dues varietats dialectals del matsés, la brasilera i la peruana.
Fins al 1969 els contactes dels blancs amb els matsés van ser molt escassos. Com en la majoria de casos, la població índia va sofrir una minva important, que s'ha recuperat darrerament. Es mantenen els mitjans de subsistència tradicionals (caça, pesca, agricultura), tot i que també adquireixen productes manufacturats.
Actualment l'escola és bilingüe, amb professors indígenes, i l'educació primària es fa en matsés.
Un 75% dels matsés peruans no parlen castellà amb fluïdesa; només són bilingües els homes d'entre 15 i 40 anys. A les comunitats brasileres, també són minoria els que dominen el portuguès. Malgrat tot, el prestigi de la llengua pròpia decreix.
matsés
matsés
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca matsés
- ca matsé sin. compl.
- ca maxuruna sin. compl.
- ca mayiruna sin. compl.
- ca mayoruna sin. compl.
- ca mayuzuna sin. compl.
- ar الماتسية
- cy Matsés
- cy Matsé sin. compl.
- cy Maxuruna sin. compl.
- cy Mayiruna sin. compl.
- cy Mayoruna sin. compl.
- cy Mayuzuna sin. compl.
- de Matsés
- de Matsé sin. compl.
- de Maxuruna sin. compl.
- de Mayiruna sin. compl.
- de Mayoruna sin. compl.
- de Mayuzuna sin. compl.
- en Matsés
- en Magirona sin. compl.
- en Majuruna sin. compl.
- en Matse sin. compl.
- en Matsé sin. compl.
- en Matses sin. compl.
- en Maxirona sin. compl.
- en Maxuruna sin. compl.
- en Mayiruna sin. compl.
- en Mayoruna sin. compl.
- en Mayuzuna sin. compl.
- es matsés
- es matsé sin. compl.
- es maxuruna sin. compl.
- es mayiruna sin. compl.
- es mayoruna sin. compl.
- es mayuzuna sin. compl.
- eu matsesera
- eu matsé sin. compl.
- eu maxuruna sin. compl.
- eu mayiruna sin. compl.
- eu mayoruna sin. compl.
- eu mayuzuna sin. compl.
- fr matsés
- fr matsé sin. compl.
- fr maxuruna sin. compl.
- fr mayiruna sin. compl.
- fr mayoruna sin. compl.
- fr mayuzuna sin. compl.
- gn matses
- gn matsé sin. compl.
- gn maxuruna sin. compl.
- gn mayiruna sin. compl.
- gn mayoruna sin. compl.
- gn mayuzuna sin. compl.
- it matses
- it matsé sin. compl.
- it matsés sin. compl.
- it maxuruna sin. compl.
- it mayiruna sin. compl.
- it mayoruna sin. compl.
- it mayuzuna sin. compl.
- ja マツェス語
- ja マツェ語 sin. compl.
- ja マイルナ語 sin. compl.
- ja マスルナ語 sin. compl.
- ja マユズナ語 sin. compl.
- ja マヨルナ語 sin. compl.
- nl Matsés
- nl Matsé sin. compl.
- nl Maxuruna sin. compl.
- nl Mayiruna sin. compl.
- nl Mayoruna sin. compl.
- nl Mayuzuna sin. compl.
- pt matsés
- pt maioruna sin. compl.
- pt matsé sin. compl.
- pt maxuruna sin. compl.
- pt mayiruna sin. compl.
- pt mayoruna sin. compl.
- pt mayuzuna sin. compl.
- ru Мацес
- ru Маце sin. compl.
- ru Мацеш sin. compl.
- ru Маюсуна sin. compl.
- ru Мажирона sin. compl.
- ru Мажуруна sin. compl.
- ru Майируна sin. compl.
- ru Махирона sin. compl.
- ru Махуруна sin. compl.
- ru Машуруна sin. compl.
- ru Максуруна sin. compl.
- zh 马塞斯语
- zh 马塞、马约鲁纳、马楚鲁纳、马伊鲁纳、马约祖纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres de Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
El matsés i el matís són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matsés s'autodenominen matses, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes. Existeixen dues varietats dialectals del matsés, la brasilera i la peruana.
Fins al 1969 els contactes dels blancs amb els matsés van ser molt escassos. Com en la majoria de casos, la població índia va sofrir una minva important, que s'ha recuperat darrerament. Es mantenen els mitjans de subsistència tradicionals (caça, pesca, agricultura), tot i que també adquireixen productes manufacturats.
Actualment l'escola és bilingüe, amb professors indígenes, i l'educació primària es fa en matsés.
Un 75% dels matsés peruans no parlen castellà amb fluïdesa; només són bilingües els homes d'entre 15 i 40 anys. A les comunitats brasileres, també són minoria els que dominen el portuguès. Malgrat tot, el prestigi de la llengua pròpia decreix.
El matsés i el matís són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matsés s'autodenominen matses, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes. Existeixen dues varietats dialectals del matsés, la brasilera i la peruana.
Fins al 1969 els contactes dels blancs amb els matsés van ser molt escassos. Com en la majoria de casos, la població índia va sofrir una minva important, que s'ha recuperat darrerament. Es mantenen els mitjans de subsistència tradicionals (caça, pesca, agricultura), tot i que també adquireixen productes manufacturats.
Actualment l'escola és bilingüe, amb professors indígenes, i l'educació primària es fa en matsés.
Un 75% dels matsés peruans no parlen castellà amb fluïdesa; només són bilingües els homes d'entre 15 i 40 anys. A les comunitats brasileres, també són minoria els que dominen el portuguès. Malgrat tot, el prestigi de la llengua pròpia decreix.
