mbongno
mbongno
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca mbongno
- ca bungnu sin. compl.
- ca bungun sin. compl.
- ca bunu sin. compl.
- ca gbunhu sin. compl.
- ca kakaba sin. compl.
- ca kamkam sin. compl.
- ca mbogno sin. compl.
- de Mbongno
- de Bungnu sin. compl.
- de Bungun sin. compl.
- de Kakaba sin. compl.
- de Kamkam sin. compl.
- en Mbongno
- en Bungnu sin. compl.
- en Bungun sin. compl.
- en Bunu sin. compl.
- en Gbunhu sin. compl.
- en Kakaba/Kamkam sin. compl.
- en Mbogno sin. compl.
- es mbongno
- es bungnu sin. compl.
- es bungun sin. compl.
- es bunu sin. compl.
- es gbunhu sin. compl.
- es kakaba/Kamkam sin. compl.
- es mbogno sin. compl.
- eu mbongno
- eu bungnu sin. compl.
- eu bungun sin. compl.
- eu bunu sin. compl.
- eu gbunhu sin. compl.
- eu kakaba/Kamkam sin. compl.
- eu mbogno sin. compl.
- fr mbongno
- fr bungnu sin. compl.
- fr bungun sin. compl.
- fr kakaba sin. compl.
- fr kamkam sin. compl.
- gl mbongno
- gl bungnu sin. compl.
- gl bungun sin. compl.
- gl bunu sin. compl.
- gl gbunhu sin. compl.
- gl kakaba/Kamkam sin. compl.
- gl mbogno sin. compl.
- it mbongno
- it bungnu sin. compl.
- it bungun sin. compl.
- it bunu sin. compl.
- it gbunhu sin. compl.
- it kakaba/Kamkam sin. compl.
- it mbogno sin. compl.
- nl Kakabai
- nl Bungnu sin. compl.
- nl Bungun sin. compl.
- nl Kakaba sin. compl.
- nl Kamkam sin. compl.
- pt mbongno
- pt bungnu sin. compl.
- pt bungun sin. compl.
- pt bunu sin. compl.
- pt gbunhu sin. compl.
- pt kakaba/Kamkam sin. compl.
- pt mbogno sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El mbongno es parla principalment a Nigèria, a l'altiplà Mambila. Sembla que també és present al Camerun, però no hi ha dades sobre el nombre de parlants. Al Camerun el mbongno rep el nom de kamkam.
El mbongno és molt pròxim al mvano, una llengua veïna del mateix grup parlada únicament en territori nigerià. Segons els parlants de mbongno, hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
El mbongno és molt pròxim al mvano, una llengua veïna del mateix grup parlada únicament en territori nigerià. Segons els parlants de mbongno, hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
mbougou
mbougou
Llengua mixta de base cuixítica i bantu, Àfrica > Tanzània
- ca mbugu
- ca kibwyo sin. compl.
- ca ma'a sin. compl.
- ca mbougou sin. compl.
- ca wa maathi sin. compl.
- ca wama'a sin. compl.
- cod ma'á
- ar مبوغو
- cy Mbugu
- cy Kibwyo sin. compl.
- cy Mbougou sin. compl.
- cy Wa maathi sin. compl.
- cy Wama'a sin. compl.
- de Mbugu
- de Kibwyo sin. compl.
- de Ma'a sin. compl.
- de Mbougou sin. compl.
- de Wa Maathi sin. compl.
- de Wama'a sin. compl.
- en Mbugu
- en Kibwyo sin. compl.
- en Ma'a sin. compl.
- en Mbougou sin. compl.
- en Wa Maathi sin. compl.
- en Wama'a sin. compl.
- es embugu
- es kibwyo sin. compl.
- es ma'a sin. compl.
- es mbougou sin. compl.
- es mbugu sin. compl.
- es wa maathi sin. compl.
- es wama'a sin. compl.
- eu mbuguera
- eu kibwyo sin. compl.
- eu ma'a sin. compl.
- eu mbougou sin. compl.
- eu mbugu sin. compl.
- eu wa maathi sin. compl.
- eu wama'a sin. compl.
- fr mbugu
- fr kibwyo sin. compl.
- fr ma'a sin. compl.
- fr mbougou sin. compl.
- fr wa maathi sin. compl.
- fr wama'a sin. compl.
- gl mbugu
- gl kibwyo sin. compl.
- gl ma'a sin. compl.
- gl mbougou sin. compl.
- gl wa maathi sin. compl.
- gl wama'a sin. compl.
- gn mbugu
- gn kibwyo sin. compl.
- gn ma'a sin. compl.
- gn mbougou sin. compl.
- gn wa maathi sin. compl.
- gn wama'a sin. compl.
- it mbugu
- it kibwyo sin. compl.
- it ma'a sin. compl.
- it mbougou sin. compl.
- it wa maathi sin. compl.
- it wama'a sin. compl.
- pt mbugu
- pt kibwyo sin. compl.
- pt ma'a sin. compl.
- pt mbougou sin. compl.
- pt wa maathi sin. compl.
- pt wama'a sin. compl.
- tmh Tambugut
- tmh kibwyo sin. compl.
- tmh Ma'a sin. compl.
- tmh mbougou sin. compl.
- tmh wa maathi sin. compl.
- tmh wama'a sin. compl.
- zh 姆布古语
- num Sistema aràbic
Llengua mixta de base cuixítica i bantu, Àfrica > Tanzània
Definició
Els parlants de mbugu viuen dispersos a les muntanyes Usambara (Tanzània), on viuen també parlants de shambaa i de pare (totes dues llengües bantú). De fet, els mbugus parlen generalment suahili (llengua nacional), shambaa (llengua dominant de la regió) i/o pare.
El ma'a o mbugu és sovint considerat una llengua mixta. Es poden distingir dues varietats de mbugu:
- El kimbugu cha kawaida ('mbugu normal, usual'), similar, tant des d'un punt de vista gramatical com lèxic, al pare, una llengua bantú.
- El ma'a o kimbugu cha ndani ('mbugu interior'), una llengua mixta, que comparteix la mateixa gramàtica del pare (llengua bantú), però que presenta un elevat nombre d'arrels lèxiques no bantú, una part important de les quals és d'origen cuixític. Hi ha autors que consideren el mbugu interior un registre lèxic del mbugu normal.
No està gaire clar l'origen de la varietat kimbugu cha ndani. L'element identitari podria haver-hi tingut un cert pes: s'hauria pogut originar entre parlants de la varietat kimbugu cha kawaida amb l'objectiu de distingir-se dels seus veïns bantú.
No s'ha de confondre el nom mbugu amb mbugwe, el qual fa referència a una llengua bantú lingüísticament propera al rangi.
El ma'a o mbugu és sovint considerat una llengua mixta. Es poden distingir dues varietats de mbugu:
- El kimbugu cha kawaida ('mbugu normal, usual'), similar, tant des d'un punt de vista gramatical com lèxic, al pare, una llengua bantú.
- El ma'a o kimbugu cha ndani ('mbugu interior'), una llengua mixta, que comparteix la mateixa gramàtica del pare (llengua bantú), però que presenta un elevat nombre d'arrels lèxiques no bantú, una part important de les quals és d'origen cuixític. Hi ha autors que consideren el mbugu interior un registre lèxic del mbugu normal.
No està gaire clar l'origen de la varietat kimbugu cha ndani. L'element identitari podria haver-hi tingut un cert pes: s'hauria pogut originar entre parlants de la varietat kimbugu cha kawaida amb l'objectiu de distingir-se dels seus veïns bantú.
No s'ha de confondre el nom mbugu amb mbugwe, el qual fa referència a una llengua bantú lingüísticament propera al rangi.
mbu
mbu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngamambu
- ca bafuchu sin. compl.
- ca banja sin. compl.
- ca mbu sin. compl.
- ca mungyen sin. compl.
- ca nga sin. compl.
- ca ngamambo sin. compl.
- ca ngembo sin. compl.
- de Ngamambu
- de Bafuchu sin. compl.
- de Banja sin. compl.
- de Nga sin. compl.
- de Ngembo sin. compl.
- en Ngamambu
- en Bafuchu sin. compl.
- en Banja sin. compl.
- en Mbu sin. compl.
- en Mungyen sin. compl.
- en Nga/Ngembo sin. compl.
- en Ngamambo sin. compl.
- es ngamambu
- es bafuchu sin. compl.
- es banja sin. compl.
- es mbu sin. compl.
- es mungyen sin. compl.
- es nga/Ngembo sin. compl.
- es ngamambo sin. compl.
- eu ngamambu
- eu bafuchu sin. compl.
- eu banja sin. compl.
- eu mbu sin. compl.
- eu mungyen sin. compl.
- eu nga/Ngembo sin. compl.
- eu ngamambo sin. compl.
- fr ngamambo
- fr bafuchu sin. compl.
- fr banja sin. compl.
- fr nga sin. compl.
- fr ngembo sin. compl.
- gl ngamambu
- gl bafuchu sin. compl.
- gl banja sin. compl.
- gl mbu sin. compl.
- gl mungyen sin. compl.
- gl nga/Ngembo sin. compl.
- gl ngamambo sin. compl.
- it ngamambu
- it bafuchu sin. compl.
- it banja sin. compl.
- it mbu sin. compl.
- it mungyen sin. compl.
- it nga/Ngembo sin. compl.
- it ngamambo sin. compl.
- nl Ngamambu
- nl Bafuchu sin. compl.
- nl Banja sin. compl.
- nl Nga sin. compl.
- nl Ngembo sin. compl.
- pt ngamambu
- pt bafuchu sin. compl.
- pt banja sin. compl.
- pt mbu sin. compl.
- pt mungyen sin. compl.
- pt nga/Ngembo sin. compl.
- pt ngamambo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
El ngamambu és una llengua del grup momo parlada al nord-oest del Camerun, a la zona de Nja i Bafuchu, als pobles de Meforbe, Mbei, Mbu (Bafuchu) i Baba II. La denominació de la llengua varia una mica a cadascun d'aquests pobles: ngamambo a Meforbe, ngamambei a Mbei i ngamambu a Mbu. També hi ha població ngamambu al districte de Ngembo/Ngembu de Mbengwi i al districte de Ngemuwah Banja de Batibo.
Segons els ngamambus, els seus orígens es troben en el poble widikum (al qual es consideren pertanyents diversos grups de la zona, com ara els ngwos). Van abandonar la zona de Widikum fa algunes generacions i van estar-se durant un temps a Batibo, on viuen els moghamos, abans d'establir-se a la seva ubicació actual. Sembla que la llengua ngamambu és actualment força propera al moghamo, fins al punt que algunes fonts consideren que es podria considerar un dialecte del moghamo. Aquesta proximitat pot haver estat causada per la influència del moghamo sobre el ngamambu durant l'època de convivència a Batibo.
El ngamambu és la llengua habitual en la vida de la comunitat. L'anglès és la llengua d'ensenyament i el pidgin anglès del Camerun és emprat com a llengua franca amb parlants d'altres grups lingüístics. S'observa certa tendència entre els joves a barrejar el ngamambu i el pidgin anglès, fet que no és vist socialment de manera negativa.
Segons els ngamambus, els seus orígens es troben en el poble widikum (al qual es consideren pertanyents diversos grups de la zona, com ara els ngwos). Van abandonar la zona de Widikum fa algunes generacions i van estar-se durant un temps a Batibo, on viuen els moghamos, abans d'establir-se a la seva ubicació actual. Sembla que la llengua ngamambu és actualment força propera al moghamo, fins al punt que algunes fonts consideren que es podria considerar un dialecte del moghamo. Aquesta proximitat pot haver estat causada per la influència del moghamo sobre el ngamambu durant l'època de convivència a Batibo.
El ngamambu és la llengua habitual en la vida de la comunitat. L'anglès és la llengua d'ensenyament i el pidgin anglès del Camerun és emprat com a llengua franca amb parlants d'altres grups lingüístics. S'observa certa tendència entre els joves a barrejar el ngamambu i el pidgin anglès, fet que no és vist socialment de manera negativa.
mbugu
mbugu
Llengua mixta de base cuixítica i bantu, Àfrica > Tanzània
- ca mbugu
- ca kibwyo sin. compl.
- ca ma'a sin. compl.
- ca mbougou sin. compl.
- ca wa maathi sin. compl.
- ca wama'a sin. compl.
- cod ma'á
- ar مبوغو
- cy Mbugu
- cy Kibwyo sin. compl.
- cy Mbougou sin. compl.
- cy Wa maathi sin. compl.
- cy Wama'a sin. compl.
- de Mbugu
- de Kibwyo sin. compl.
- de Ma'a sin. compl.
- de Mbougou sin. compl.
- de Wa Maathi sin. compl.
- de Wama'a sin. compl.
- en Mbugu
- en Kibwyo sin. compl.
- en Ma'a sin. compl.
- en Mbougou sin. compl.
- en Wa Maathi sin. compl.
- en Wama'a sin. compl.
- es embugu
- es kibwyo sin. compl.
- es ma'a sin. compl.
- es mbougou sin. compl.
- es mbugu sin. compl.
- es wa maathi sin. compl.
- es wama'a sin. compl.
- eu mbuguera
- eu kibwyo sin. compl.
- eu ma'a sin. compl.
- eu mbougou sin. compl.
- eu mbugu sin. compl.
- eu wa maathi sin. compl.
- eu wama'a sin. compl.
- fr mbugu
- fr kibwyo sin. compl.
- fr ma'a sin. compl.
- fr mbougou sin. compl.
- fr wa maathi sin. compl.
- fr wama'a sin. compl.
- gl mbugu
- gl kibwyo sin. compl.
- gl ma'a sin. compl.
- gl mbougou sin. compl.
- gl wa maathi sin. compl.
- gl wama'a sin. compl.
- gn mbugu
- gn kibwyo sin. compl.
- gn ma'a sin. compl.
- gn mbougou sin. compl.
- gn wa maathi sin. compl.
- gn wama'a sin. compl.
- it mbugu
- it kibwyo sin. compl.
- it ma'a sin. compl.
- it mbougou sin. compl.
- it wa maathi sin. compl.
- it wama'a sin. compl.
- pt mbugu
- pt kibwyo sin. compl.
- pt ma'a sin. compl.
- pt mbougou sin. compl.
- pt wa maathi sin. compl.
- pt wama'a sin. compl.
- tmh Tambugut
- tmh kibwyo sin. compl.
- tmh Ma'a sin. compl.
- tmh mbougou sin. compl.
- tmh wa maathi sin. compl.
- tmh wama'a sin. compl.
- zh 姆布古语
- num Sistema aràbic
Llengua mixta de base cuixítica i bantu, Àfrica > Tanzània
Definició
Els parlants de mbugu viuen dispersos a les muntanyes Usambara (Tanzània), on viuen també parlants de shambaa i de pare (totes dues llengües bantú). De fet, els mbugus parlen generalment suahili (llengua nacional), shambaa (llengua dominant de la regió) i/o pare.
El ma'a o mbugu és sovint considerat una llengua mixta. Es poden distingir dues varietats de mbugu:
- El kimbugu cha kawaida ('mbugu normal, usual'), similar, tant des d'un punt de vista gramatical com lèxic, al pare, una llengua bantú.
- El ma'a o kimbugu cha ndani ('mbugu interior'), una llengua mixta, que comparteix la mateixa gramàtica del pare (llengua bantú), però que presenta un elevat nombre d'arrels lèxiques no bantú, una part important de les quals és d'origen cuixític. Hi ha autors que consideren el mbugu interior un registre lèxic del mbugu normal.
No està gaire clar l'origen de la varietat kimbugu cha ndani. L'element identitari podria haver-hi tingut un cert pes: s'hauria pogut originar entre parlants de la varietat kimbugu cha kawaida amb l'objectiu de distingir-se dels seus veïns bantú.
No s'ha de confondre el nom mbugu amb mbugwe, el qual fa referència a una llengua bantú lingüísticament propera al rangi.
El ma'a o mbugu és sovint considerat una llengua mixta. Es poden distingir dues varietats de mbugu:
- El kimbugu cha kawaida ('mbugu normal, usual'), similar, tant des d'un punt de vista gramatical com lèxic, al pare, una llengua bantú.
- El ma'a o kimbugu cha ndani ('mbugu interior'), una llengua mixta, que comparteix la mateixa gramàtica del pare (llengua bantú), però que presenta un elevat nombre d'arrels lèxiques no bantú, una part important de les quals és d'origen cuixític. Hi ha autors que consideren el mbugu interior un registre lèxic del mbugu normal.
No està gaire clar l'origen de la varietat kimbugu cha ndani. L'element identitari podria haver-hi tingut un cert pes: s'hauria pogut originar entre parlants de la varietat kimbugu cha kawaida amb l'objectiu de distingir-se dels seus veïns bantú.
No s'ha de confondre el nom mbugu amb mbugwe, el qual fa referència a una llengua bantú lingüísticament propera al rangi.
mbugwe
mbugwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca mbugwe
- ca bowe sin. compl.
- ca kimbugwe sin. compl.
- ca mbuwe sin. compl.
- cod bowe
- ar مبوغوي
- cy Mbugwe
- cy Kimbugwe sin. compl.
- cy Mbuwe sin. compl.
- de Mbugwe
- de Kimbugwe sin. compl.
- de Mbuwe sin. compl.
- en Mbugwe
- en Kimbugwe sin. compl.
- en Mbuwe sin. compl.
- es embugüe
- es kimbugwe sin. compl.
- es mbuwe sin. compl.
- eu mbugwera
- eu kimbugwe sin. compl.
- eu mbugwe sin. compl.
- eu mbuwe sin. compl.
- fr mbugwe
- fr kimbugwe sin. compl.
- fr mbuwé sin. compl.
- gl mbugwe
- gl kimbugwe sin. compl.
- gl mbuwe sin. compl.
- gn mbugwe
- gn kimbugwe sin. compl.
- gn mbuwe sin. compl.
- it mbugwe
- it kimbugwe sin. compl.
- it mbuwe sin. compl.
- pt mbugwe
- pt kimbugwe sin. compl.
- pt mbuwe sin. compl.
- tmh Tambugwit
- tmh Kimbugwe sin. compl.
- tmh mbuwe sin. compl.
- zh 姆布格维语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El territori lingüístic del mbugwe se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el mbugwe i el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).
Generalment, els parlants de mbugwe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània. Cal dir també que el mbugwe és lingüísticament proper al rangi.
El mbugwe és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Generalment, els parlants de mbugwe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània. Cal dir també que el mbugwe és lingüísticament proper al rangi.
El mbugwe és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
mbui
mbui
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca bambili
- ca bambili-bambui sin. compl.
- ca mbui sin. compl.
- de Bambili-Bambui
- de Bambili sin. compl.
- de Bambui sin. compl.
- en Bambili
- en Bambili-bambue sin. compl.
- en Mbui sin. compl.
- es bambili
- es bambili-bambue sin. compl.
- es mbui sin. compl.
- eu bambili
- eu bambili-bambue sin. compl.
- eu mbui sin. compl.
- fr bambili
- fr bambili-Bambui sin. compl.
- fr mbele sin. compl.
- fr mbili sin. compl.
- fr mbui sin. compl.
- gl bambili
- gl bambili-bambue sin. compl.
- gl mbui sin. compl.
- it bambili
- it bambili-bambue sin. compl.
- it mbui sin. compl.
- nl Bambili
- nl Bambili-Bambui sin. compl.
- nl Mbele sin. compl.
- nl Mbili sin. compl.
- nl Mbui sin. compl.
- pt bambili
- pt bambili-bambue sin. compl.
- pt mbui sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definició
El bambili forma part del grup de llengües ngemba, el qual inclou també l'awing, el bafut, el mankon (amb el qual hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat), el mundum, el nkwen i el pinyin.
El bambili consta de dos dialectes: el mbili/bambili i el mbui/bambui, els quals són anomenats pels seus parlants agimbili, 'llengua dels mbili' i awombui, 'llengua dels mbui', respectivament.
Els parlants d'aquesta llengua generalment parlen també anglès i pidgin anglès del Camerun. El bambili s'empra amb normalitat a la llar i és la llengua dominant en la vida de la comunitat (església, cerimònies tradicionals, esdeveniments públics). En contextos en què hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques (com ara els mercats o el dispensari) s'utilitza majoritàriament el pidgin anglès i també l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el bambili o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el bambili en les seves explicacions, ja que la majoria dels alumnes parlen aquesta llengua.
El bambili consta de dos dialectes: el mbili/bambili i el mbui/bambui, els quals són anomenats pels seus parlants agimbili, 'llengua dels mbili' i awombui, 'llengua dels mbui', respectivament.
Els parlants d'aquesta llengua generalment parlen també anglès i pidgin anglès del Camerun. El bambili s'empra amb normalitat a la llar i és la llengua dominant en la vida de la comunitat (església, cerimònies tradicionals, esdeveniments públics). En contextos en què hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques (com ara els mercats o el dispensari) s'utilitza majoritàriament el pidgin anglès i també l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el bambili o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el bambili en les seves explicacions, ja que la majoria dels alumnes parlen aquesta llengua.
mbuko
mbuko
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca mbuko
- ca mbokou sin. compl.
- ca mboku sin. compl.
- ca mbuku sin. compl.
- cod mbuko
- de Mbuko
- de Mbokou sin. compl.
- de Mboku sin. compl.
- de Mbuku sin. compl.
- en Mbuko
- en Mbokou sin. compl.
- en Mboku sin. compl.
- en Mbuku sin. compl.
- es mbuko
- es mbokou sin. compl.
- es mboku sin. compl.
- es mbuku sin. compl.
- eu mbuko
- eu mbokou sin. compl.
- eu mboku sin. compl.
- eu mbuku sin. compl.
- fr mbuko
- fr mbokou sin. compl.
- fr mboku sin. compl.
- fr mbuku sin. compl.
- gl mbuko
- gl mbokou sin. compl.
- gl mboku sin. compl.
- gl mbuku sin. compl.
- it mbuko
- it mbokou sin. compl.
- it mboku sin. compl.
- it mbuku sin. compl.
- nl Mbuko
- nl Mbokou sin. compl.
- nl Mboku sin. compl.
- nl Mbuku sin. compl.
- pt mbuko
- pt mbokou sin. compl.
- pt mboku sin. compl.
- pt mbuku sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més directament emparentades amb el mbuko són el dugwor, el giziga (tant el del nord com el del sud), el cuvok, el mofu-gudur, el mofu del nord i el vamé, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mbuko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua mbuko és molt homogènia. S'observen només petites diferències de pronunciació entre els parlars de les diverses localitats.
Des del punt de vista geogràfic, el mbuko és veí de les llengües següents: merey, mofu del nord, giziga del nord, dugwor, zulgo-gemzek, muyang i moloko. A les zones de contacte, els membres de la comunitat mbuko solen tenir certa competència en alguna d'aquestes llengües.
El mbuko és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. La majoria de mbukos parlen ful com a llengua franca per a les relacions amb altres grups de la regió. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
En els últims anys s'ha adaptat l'alfabet llatí per escriure en mbuko i s'han produït textos en aquesta llengua per afavorir l'alfabetització. També existeixen nombrosos estudis lingüístics sobre la llengua.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mbuko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua mbuko és molt homogènia. S'observen només petites diferències de pronunciació entre els parlars de les diverses localitats.
Des del punt de vista geogràfic, el mbuko és veí de les llengües següents: merey, mofu del nord, giziga del nord, dugwor, zulgo-gemzek, muyang i moloko. A les zones de contacte, els membres de la comunitat mbuko solen tenir certa competència en alguna d'aquestes llengües.
El mbuko és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. La majoria de mbukos parlen ful com a llengua franca per a les relacions amb altres grups de la regió. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
En els últims anys s'ha adaptat l'alfabet llatí per escriure en mbuko i s'han produït textos en aquesta llengua per afavorir l'alfabetització. També existeixen nombrosos estudis lingüístics sobre la llengua.
mbuku
mbuku
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca mbuko
- ca mbokou sin. compl.
- ca mboku sin. compl.
- ca mbuku sin. compl.
- cod mbuko
- de Mbuko
- de Mbokou sin. compl.
- de Mboku sin. compl.
- de Mbuku sin. compl.
- en Mbuko
- en Mbokou sin. compl.
- en Mboku sin. compl.
- en Mbuku sin. compl.
- es mbuko
- es mbokou sin. compl.
- es mboku sin. compl.
- es mbuku sin. compl.
- eu mbuko
- eu mbokou sin. compl.
- eu mboku sin. compl.
- eu mbuku sin. compl.
- fr mbuko
- fr mbokou sin. compl.
- fr mboku sin. compl.
- fr mbuku sin. compl.
- gl mbuko
- gl mbokou sin. compl.
- gl mboku sin. compl.
- gl mbuku sin. compl.
- it mbuko
- it mbokou sin. compl.
- it mboku sin. compl.
- it mbuku sin. compl.
- nl Mbuko
- nl Mbokou sin. compl.
- nl Mboku sin. compl.
- nl Mbuku sin. compl.
- pt mbuko
- pt mbokou sin. compl.
- pt mboku sin. compl.
- pt mbuku sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més directament emparentades amb el mbuko són el dugwor, el giziga (tant el del nord com el del sud), el cuvok, el mofu-gudur, el mofu del nord i el vamé, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mbuko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua mbuko és molt homogènia. S'observen només petites diferències de pronunciació entre els parlars de les diverses localitats.
Des del punt de vista geogràfic, el mbuko és veí de les llengües següents: merey, mofu del nord, giziga del nord, dugwor, zulgo-gemzek, muyang i moloko. A les zones de contacte, els membres de la comunitat mbuko solen tenir certa competència en alguna d'aquestes llengües.
El mbuko és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. La majoria de mbukos parlen ful com a llengua franca per a les relacions amb altres grups de la regió. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
En els últims anys s'ha adaptat l'alfabet llatí per escriure en mbuko i s'han produït textos en aquesta llengua per afavorir l'alfabetització. També existeixen nombrosos estudis lingüístics sobre la llengua.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mbuko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua mbuko és molt homogènia. S'observen només petites diferències de pronunciació entre els parlars de les diverses localitats.
Des del punt de vista geogràfic, el mbuko és veí de les llengües següents: merey, mofu del nord, giziga del nord, dugwor, zulgo-gemzek, muyang i moloko. A les zones de contacte, els membres de la comunitat mbuko solen tenir certa competència en alguna d'aquestes llengües.
El mbuko és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. La majoria de mbukos parlen ful com a llengua franca per a les relacions amb altres grups de la regió. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
En els últims anys s'ha adaptat l'alfabet llatí per escriure en mbuko i s'han produït textos en aquesta llengua per afavorir l'alfabetització. També existeixen nombrosos estudis lingüístics sobre la llengua.
mbule
mbule
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca mbule
- ca dumbule sin. compl.
- ca mbola sin. compl.
- de Mbule
- de Dumbule sin. compl.
- de Mbola sin. compl.
- en Mbule
- en dumbule sin. compl.
- en Mbola sin. compl.
- es mbule
- es dumbule sin. compl.
- es mbola sin. compl.
- eu mbule
- eu dumbule sin. compl.
- eu mbola sin. compl.
- fr mbule
- fr dumbule sin. compl.
- fr mbola sin. compl.
- gl mbule
- gl dumbule sin. compl.
- gl mbola sin. compl.
- it mbule
- it dumbule sin. compl.
- it mbola sin. compl.
- nl Mbula
- nl Dumbule sin. compl.
- nl Mbola sin. compl.
- pt mbule
- pt dumbule sin. compl.
- pt mbola sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definició
El mbule es parla al poble de Mbole, el seu territori tradicional, al sud del Camerun. Aquesta llengua forma part del grup yambassa i és lingüísticament propera al bati, el gunu, el mmala, l'elip, el kalong i el baca.
El parlants de mbule generalment parlen kalong o bisoo, ja que tenen contacte freqüent amb els seus parlants: el poble de Mbole no té mercat, dispensari mèdic, ni escola propis i els seus habitants s'han de desplaçar als pobles de Yangben, Batanga (on es parla kalong), Logbikoy o Mbay (on es parla bisoo).
El parlants de mbule generalment parlen kalong o bisoo, ja que tenen contacte freqüent amb els seus parlants: el poble de Mbole no té mercat, dispensari mèdic, ni escola propis i els seus habitants s'han de desplaçar als pobles de Yangben, Batanga (on es parla kalong), Logbikoy o Mbay (on es parla bisoo).
mbulu
mbulu
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca iraqw
- ca erokh sin. compl.
- ca iraku sin. compl.
- ca kiiraqw sin. compl.
- ca mbulu sin. compl.
- ca mbulunge sin. compl.
- ar إيراكو
- cy Iraqw
- cy Erokh sin. compl.
- cy Iraku sin. compl.
- cy Kiiraqw sin. compl.
- cy Mbulu sin. compl.
- cy Mbulunge sin. compl.
- de Iraqw
- de Erokh sin. compl.
- de Iraku sin. compl.
- de Kiiraqw sin. compl.
- de Mbulu sin. compl.
- de Mbulunge sin. compl.
- en Iraqw
- en Erokh sin. compl.
- en Iraku sin. compl.
- en Kiiraqw sin. compl.
- en Mbulu sin. compl.
- en Mbulunge sin. compl.
- es irakú
- es erokh sin. compl.
- es iraku sin. compl.
- es iraqw sin. compl.
- es kiiraqw sin. compl.
- es mbulu sin. compl.
- es mbulunge sin. compl.
- eu iraqwera
- eu erokh sin. compl.
- eu iraku sin. compl.
- eu iraqw sin. compl.
- eu kiiraqw sin. compl.
- eu mbulu sin. compl.
- eu mbulunge sin. compl.
- fr iraqw
- fr erokh sin. compl.
- fr iraku sin. compl.
- fr kiiraqw sin. compl.
- fr mbulu sin. compl.
- fr mbulungé sin. compl.
- gl iraqw
- gl erokh sin. compl.
- gl iraku sin. compl.
- gl kiiraqw sin. compl.
- gl mbulu sin. compl.
- gl mbulunge sin. compl.
- gn iraku
- gn erokh sin. compl.
- gn iraku sin. compl.
- gn kiiraqw sin. compl.
- gn mbulu sin. compl.
- gn mbulunge sin. compl.
- it iraqw
- it erokh sin. compl.
- it iraku sin. compl.
- it kiiraqw sin. compl.
- it mbulu sin. compl.
- it mbulunge sin. compl.
- pt iraqw
- pt erokh sin. compl.
- pt iraku sin. compl.
- pt kiiraqw sin. compl.
- pt mbulu sin. compl.
- pt mbulunge sin. compl.
- tmh Tiraqwt
- tmh erokh sin. compl.
- tmh iraku sin. compl.
- tmh kiiraqw sin. compl.
- tmh Mbulu sin. compl.
- tmh mbulunge sin. compl.
- zh 伊拉科维语
- num Sistema aràbic
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
L'iraqw es parla al nord de Tanzània, concretament a la regió d'Arusha. El territori lingüístic d'aquesta llengua limita amb regions on habiten els grups massai (al nord), datoga (al sud), hadza (a l'oest), wanyiramba (al sud-oest) i wambugwe (a l'est). Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (mbugwe, nyiramba), la nilosahariana (datoga, massai) i el khoisan (hadza).
El contacte que hi ha entre els iraqw i els datoga és més intens que amb els altres grups veïns. Es produeixen força matrimonis mixtos d'iraqw amb datoga i és habitual l'assimilació cultural entre aquests grups. Aquest contacte també es basa en intercanvis comercials.
Generalment, els parlants d'iraqw tenen com a segona llengua el suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
L'iraqw està relacionada amb les llengües burunge i alagwa, parlades a la regió de Dodoma.
El contacte que hi ha entre els iraqw i els datoga és més intens que amb els altres grups veïns. Es produeixen força matrimonis mixtos d'iraqw amb datoga i és habitual l'assimilació cultural entre aquests grups. Aquest contacte també es basa en intercanvis comercials.
Generalment, els parlants d'iraqw tenen com a segona llengua el suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
L'iraqw està relacionada amb les llengües burunge i alagwa, parlades a la regió de Dodoma.
