Back to top
tadyawan tadyawan

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  tadyawan
  • ca  balaban sin. compl.
  • ca  pula sin. compl.
  • ca  tadianan sin. compl.
  • ar  تادياوانية
  • cy  Tadyawan
  • cy  Balaban sin. compl.
  • cy  Pula sin. compl.
  • cy  Tadianan sin. compl.
  • de  Tadyawan
  • de  Balaban sin. compl.
  • de  Pula sin. compl.
  • de  Tadianan sin. compl.
  • en  Tadyawan
  • en  Balaban sin. compl.
  • en  Pula sin. compl.
  • en  Tadianan sin. compl.
  • es  tadyawan
  • es  balaban sin. compl.
  • es  pula sin. compl.
  • es  tadianan sin. compl.
  • eu  tadyawanera
  • eu  balaban sin. compl.
  • eu  pula sin. compl.
  • eu  tadianan sin. compl.
  • eu  tadyawan sin. compl.
  • fr  tadyawan
  • fr  balaban sin. compl.
  • fr  pula sin. compl.
  • fr  tadianan sin. compl.
  • gl  tadyawan
  • gl  balaban sin. compl.
  • gl  pula sin. compl.
  • gl  tadianan sin. compl.
  • gn  tadyawan
  • gn  balaban sin. compl.
  • gn  pula sin. compl.
  • gn  tadianan sin. compl.
  • it  tadyawan
  • it  balaban sin. compl.
  • it  pula sin. compl.
  • it  tadianan sin. compl.
  • pt  tadyawan
  • pt  balaban sin. compl.
  • pt  pula sin. compl.
  • pt  tadianan sin. compl.
  • zh  塔迪亚望语

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El grup etnolingüístic tadyawan s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a mangyan, juntament amb els iraya, els alangan, els batangan, els buhid, els hanunoo, els ratagnon i els tao buid. El territori tradicional d'aquests grups se situa a les terres altes de l'interior de l'illa de Mindoro. A les terres baixes de Mindoro, en canvi, hi viuen majoritàriament altres grups no mangyan, com el tagal, el visaia i l'ilocano.

Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certs dubtes. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.

L'àrea lingüística del tadyawan limita amb el tagal, l'alangan, el batangan i el buhid.
tagabawa tagabawa

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

  • ca  tagabawa
  • ca  bagobo tagabawa sin. compl.
  • ca  manobo tagabawa sin. compl.
  • ar  تاغاباوا
  • cy  Tagabawa
  • cy  Bagobo tagabawa sin. compl.
  • cy  Manobo tagabawa sin. compl.
  • de  Tagabawa
  • de  Bagobo Tagabawa sin. compl.
  • de  Manobo Tagabawa sin. compl.
  • en  Tagabawa
  • en  Tagabawa Bagobo sin. compl.
  • en  Tagabawa Manobo sin. compl.
  • es  tagabawa
  • es  bagobo tagabawa sin. compl.
  • es  manobo tagabawa sin. compl.
  • eu  tagabawera
  • eu  bagobo tagabawa sin. compl.
  • eu  manobo tagabawa sin. compl.
  • eu  tagabawa sin. compl.
  • fr  tagabawa
  • fr  tagabawa bagobo sin. compl.
  • fr  tagabawa manobo sin. compl.
  • gl  tagabawa
  • gl  bagobo tagabawa sin. compl.
  • gl  manobo tagabawa sin. compl.
  • gn  tagavawa
  • gn  bagobo tagabawa sin. compl.
  • gn  manovo tagavawa sin. compl.
  • it  tagabawa
  • it  bagobo tagabawa sin. compl.
  • it  manobo tagabawa sin. compl.
  • pt  tagabawa
  • pt  bagobo tagabawa sin. compl.
  • pt  manobo tagabawa sin. compl.
  • zh  塔加巴瓦语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

Definició
Els tagabawa formen part dels grups etnolingüístics establerts a l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. La llengua tagabawa s'inclou dins les llengües manobo.

No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
tagabili tagabili

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines

  • ca  tboli
  • ca  t'boli sin. compl.
  • ca  tagabili sin. compl.
  • ca  tiboli sin. compl.
  • ar  تبولية
  • cy  Tboli
  • cy  T'boli sin. compl.
  • cy  Tagabili sin. compl.
  • cy  Tiboli sin. compl.
  • de  Tboli
  • de  T'boli sin. compl.
  • de  Tagabili sin. compl.
  • de  Tiboli sin. compl.
  • en  Tboli
  • en  T'boli sin. compl.
  • en  Tagabili sin. compl.
  • en  Tiboli sin. compl.
  • es  tboli
  • es  t'boli sin. compl.
  • es  tagabili sin. compl.
  • es  tiboli sin. compl.
  • eu  tboliera
  • eu  t'boli sin. compl.
  • eu  tagabili sin. compl.
  • eu  tboli sin. compl.
  • eu  tiboli sin. compl.
  • fr  tboli
  • fr  t'boli sin. compl.
  • fr  tagabili sin. compl.
  • fr  tiboli sin. compl.
  • gl  tboli
  • gl  t'boli sin. compl.
  • gl  tagabili sin. compl.
  • gl  tiboli sin. compl.
  • gn  tvoli
  • gn  t'boli sin. compl.
  • gn  tagabili sin. compl.
  • gn  tiboli sin. compl.
  • it  tboli
  • it  t'boli sin. compl.
  • it  tagabili sin. compl.
  • it  tiboli sin. compl.
  • pt  tboli
  • pt  t'boli sin. compl.
  • pt  tagabili sin. compl.
  • pt  tiboli sin. compl.
  • zh  特波利语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines

Definició
El terme tboli fa referència a un dels grups indígenes del sud de Mindanao, on viuen també els blaan, els bagobo i els tiruray.

El territori tradicional dels tboli se situa a la província de Cotabato del Sud, en una zona delimitada pel triangle format per les ciutats de Surallah, Polomolok i Kiamba. A l'interior d'aquest triangle hi ha tres llacs importants per als tboli: Sebu (el més gran i el més rellevant culturalment), Selutan (el més profund) i Lahit (el més petit).

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els tboli s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tiruray, mansaka, mandaya, subanen i manobo.

La llengua tboli és lingüísticament propera al blaan.
tagakaolo kalagan tagakaolo kalagan

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  tagakaulu
  • ca  tagakaolo kalagan sin. compl.
  • ar  تاغاكاولو
  • cy  Tagakaulu
  • cy  Tagakaolo kalagan sin. compl.
  • de  Tagakaulu
  • de  Tagakaolo Kalagan sin. compl.
  • en  Tagakaulu
  • en  Tagakaolo sin. compl.
  • en  Tagakaolo Kalagan sin. compl.
  • en  Tagakaulu Kalagan sin. compl.
  • es  tagacaolo
  • es  kalagano tagakaulu sin. compl.
  • eu  tagakauluera
  • eu  tagakaolo kalagan sin. compl.
  • eu  tagakaulu sin. compl.
  • fr  tagakaulu
  • fr  kalagan sin. compl.
  • fr  tagakaulo sin. compl.
  • gl  tagakaulu
  • gl  tagakaolo kalagan sin. compl.
  • gn  tagakaulu
  • gn  tagakaolo kalagan sin. compl.
  • it  tagakaulu
  • it  tagakaolo kalagan sin. compl.
  • pt  tagakaulu
  • pt  tagakaolo kalagan sin. compl.
  • zh  塔加考禄语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El terme tagakaulu fa referència a un dels grups etnolingüístics establerts a la regió oriental de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. Hi ha autors que inclouen els tagakaulu dins el grup kalagan, juntament amb els kagan i els lao.

La llengua tagakaulu s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud. Aquesta llengua és lingüísticament propera al kagalan.

Els parlants de tagakaulu generalment tenen el cebuano o el híligaynon com a segona llengua.
tagakaulu tagakaulu

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  tagakaulu
  • ca  tagakaolo kalagan sin. compl.
  • ar  تاغاكاولو
  • cy  Tagakaulu
  • cy  Tagakaolo kalagan sin. compl.
  • de  Tagakaulu
  • de  Tagakaolo Kalagan sin. compl.
  • en  Tagakaulu
  • en  Tagakaolo sin. compl.
  • en  Tagakaolo Kalagan sin. compl.
  • en  Tagakaulu Kalagan sin. compl.
  • es  tagacaolo
  • es  kalagano tagakaulu sin. compl.
  • eu  tagakauluera
  • eu  tagakaolo kalagan sin. compl.
  • eu  tagakaulu sin. compl.
  • fr  tagakaulu
  • fr  kalagan sin. compl.
  • fr  tagakaulo sin. compl.
  • gl  tagakaulu
  • gl  tagakaolo kalagan sin. compl.
  • gn  tagakaulu
  • gn  tagakaolo kalagan sin. compl.
  • it  tagakaulu
  • it  tagakaolo kalagan sin. compl.
  • pt  tagakaulu
  • pt  tagakaolo kalagan sin. compl.
  • zh  塔加考禄语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El terme tagakaulu fa referència a un dels grups etnolingüístics establerts a la regió oriental de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. Hi ha autors que inclouen els tagakaulu dins el grup kalagan, juntament amb els kagan i els lao.

La llengua tagakaulu s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud. Aquesta llengua és lingüísticament propera al kagalan.

Els parlants de tagakaulu generalment tenen el cebuano o el híligaynon com a segona llengua.
tagal tagal

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  tagal
  • ca  tagàlog sin. compl.
  • cod  tagalog
  • ar  تاغالوج
  • cy  Tagal
  • cy  Ffilipineg sin. compl.
  • cy  Filipino sin. compl.
  • cy  Pilipino sin. compl.
  • cy  Tagalo sin. compl.
  • cy  Tagalog sin. compl.
  • de  Tagalog
  • de  Filipino sin. compl.
  • de  Philippinisch sin. compl.
  • de  Pilipino sin. compl.
  • en  Tagalog
  • en  Filipino sin. compl.
  • en  Pilipino sin. compl.
  • en  Tagal sin. compl.
  • es  tagalo
  • es  filipino sin. compl.
  • es  pilipino sin. compl.
  • es  tagal sin. compl.
  • es  tagalog sin. compl.
  • eu  tagaloga
  • eu  filipinera sin. compl.
  • eu  filipino sin. compl.
  • eu  pilipino sin. compl.
  • eu  tagalo sin. compl.
  • fr  tagal
  • fr  filipino sin. compl.
  • fr  philippin sin. compl.
  • fr  pilipino sin. compl.
  • fr  tagalo sin. compl.
  • fr  tagalog sin. compl.
  • gl  tagalo
  • gl  filipino sin. compl.
  • gl  pilipino sin. compl.
  • gl  tagal sin. compl.
  • gl  tagalog sin. compl.
  • gn  tágalo
  • gn  filipí sin. compl.
  • gn  filipíno sin. compl.
  • gn  pilipíno sin. compl.
  • gn  tagalo sin. compl.
  • gn  tagalog sin. compl.
  • it  tagal
  • it  filippino sin. compl.
  • it  pilipino sin. compl.
  • it  tagalo sin. compl.
  • it  tagalog sin. compl.
  • ja  タガログ語
  • nl  Tagalog
  • nl  Filipino sin. compl.
  • nl  Filippijns sin. compl.
  • nl  Pilipino sin. compl.
  • nl  Tagalo sin. compl.
  • nl  Tagalog sin. compl.
  • pt  tagalog
  • pt  filipino sin. compl.
  • pt  pilipino sin. compl.
  • pt  tagal sin. compl.
  • pt  tagalo sin. compl.
  • ru  Тагальский
  • ru  Тагал sin. compl.
  • ru  Тагала sin. compl.
  • ru  Тагало sin. compl.
  • ru  Тагалог sin. compl.
  • ru  Пилипино sin. compl.
  • ru  Филиппинский sin. compl.
  • zh  塔加拉语
  • zh  菲律宾语
  • zh  他加禄语
  • zh  塔加洛戈
  • zh  塔加洛 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El tagal és la primera llengua en nombre de parlants de les Filipines (16.000.000 de parlants nadius), seguida pel cebuano (15.150.000) i l'ilocano (6.000.000). El filipí, basat en el tagal, és una de les principals llengües d'ensenyament i dels mitjans de comunicació, i és parlat per la major part de la població, com a primera o segona llengua.

De fet, hi ha força confusió al voltant dels termes filipí i tagal, ja que sovint es consideren la mateixa llengua. L'any 1937, l'Institut Nacional de la Llengua va iniciar el desenvolupament de la llengua nacional filipina i en va seleccionar el tagal com a base. Així, la llengua nacional (Wikang Pambansa) té com a base estructural el tagal i incorpora elements (majoritàriament vocabulari) d'altres llengües de les Filipines. L'any 1959 va rebre el nom de pilipino i posteriorment va passar a denominar-se filipino. Actualment, segons la Constitució de l'any 1987, el filipí és la llengua nacional filipina i una de les dues llengües oficials del país, juntament amb l'anglès.

Mitjançant la comparació amb altres llengües mesofilipines, alguns especialistes creuen que el tagal és originari del nord-oest de Mindanao o de les illes Visayas orientals. Com a llengua mesofilipina, el tagal és especialment proper al bikol i el grup visaia septentrional. El territori lingüístic del tagal és conegut com a Katagalugan.

Els principals dialectes del tagal són: tagal marinduque, tagal parañaque, tagal liliw (a la província de Laguna), tagal batangas i tagal tayabas (a la província de Quezon).

El tagal originalment s'escrivia amb l'escriptura baybayin (de baybáy, 'lletrejar', en tagal), la qual era utilitzada també per l'ilocano, el pampangan i el pangasinan. Aquest sistema d'escriptura es va substituir gradualment per l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar a les Filipines al segle XVI. Cal dir, però, que hi ha tres escriptures relacionades amb el baybayin que van sobreviure i que són utilitzades actualment pels grups hanunóos i buhids (a Mindoro), i tagbanwas (a Palawan).

L'escriptura baybayin és un alfabet sil·làbic o abujida, és a dir, té com a signe bàsic una consonant que duu una vocal associada (en aquest cas, la a). Així, el caràcter que representa b s'ha de llegir ba. Aquesta vocal es pot modificar per indicar altres vocals, afegint diferents signes diacrítics, anomenats kudlíts, al signe bàsic.

Del tagal prové el mot salacot (barret fet d'un teixit de tires de palma, de canya, etc., usat en alguns països orientals de clima calorós).
tagàlog tagàlog

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  tagal
  • ca  tagàlog sin. compl.
  • cod  tagalog
  • ar  تاغالوج
  • cy  Tagal
  • cy  Ffilipineg sin. compl.
  • cy  Filipino sin. compl.
  • cy  Pilipino sin. compl.
  • cy  Tagalo sin. compl.
  • cy  Tagalog sin. compl.
  • de  Tagalog
  • de  Filipino sin. compl.
  • de  Philippinisch sin. compl.
  • de  Pilipino sin. compl.
  • en  Tagalog
  • en  Filipino sin. compl.
  • en  Pilipino sin. compl.
  • en  Tagal sin. compl.
  • es  tagalo
  • es  filipino sin. compl.
  • es  pilipino sin. compl.
  • es  tagal sin. compl.
  • es  tagalog sin. compl.
  • eu  tagaloga
  • eu  filipinera sin. compl.
  • eu  filipino sin. compl.
  • eu  pilipino sin. compl.
  • eu  tagalo sin. compl.
  • fr  tagal
  • fr  filipino sin. compl.
  • fr  philippin sin. compl.
  • fr  pilipino sin. compl.
  • fr  tagalo sin. compl.
  • fr  tagalog sin. compl.
  • gl  tagalo
  • gl  filipino sin. compl.
  • gl  pilipino sin. compl.
  • gl  tagal sin. compl.
  • gl  tagalog sin. compl.
  • gn  tágalo
  • gn  filipí sin. compl.
  • gn  filipíno sin. compl.
  • gn  pilipíno sin. compl.
  • gn  tagalo sin. compl.
  • gn  tagalog sin. compl.
  • it  tagal
  • it  filippino sin. compl.
  • it  pilipino sin. compl.
  • it  tagalo sin. compl.
  • it  tagalog sin. compl.
  • ja  タガログ語
  • nl  Tagalog
  • nl  Filipino sin. compl.
  • nl  Filippijns sin. compl.
  • nl  Pilipino sin. compl.
  • nl  Tagalo sin. compl.
  • nl  Tagalog sin. compl.
  • pt  tagalog
  • pt  filipino sin. compl.
  • pt  pilipino sin. compl.
  • pt  tagal sin. compl.
  • pt  tagalo sin. compl.
  • ru  Тагальский
  • ru  Тагал sin. compl.
  • ru  Тагала sin. compl.
  • ru  Тагало sin. compl.
  • ru  Тагалог sin. compl.
  • ru  Пилипино sin. compl.
  • ru  Филиппинский sin. compl.
  • zh  塔加拉语
  • zh  菲律宾语
  • zh  他加禄语
  • zh  塔加洛戈
  • zh  塔加洛 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El tagal és la primera llengua en nombre de parlants de les Filipines (16.000.000 de parlants nadius), seguida pel cebuano (15.150.000) i l'ilocano (6.000.000). El filipí, basat en el tagal, és una de les principals llengües d'ensenyament i dels mitjans de comunicació, i és parlat per la major part de la població, com a primera o segona llengua.

De fet, hi ha força confusió al voltant dels termes filipí i tagal, ja que sovint es consideren la mateixa llengua. L'any 1937, l'Institut Nacional de la Llengua va iniciar el desenvolupament de la llengua nacional filipina i en va seleccionar el tagal com a base. Així, la llengua nacional (Wikang Pambansa) té com a base estructural el tagal i incorpora elements (majoritàriament vocabulari) d'altres llengües de les Filipines. L'any 1959 va rebre el nom de pilipino i posteriorment va passar a denominar-se filipino. Actualment, segons la Constitució de l'any 1987, el filipí és la llengua nacional filipina i una de les dues llengües oficials del país, juntament amb l'anglès.

Mitjançant la comparació amb altres llengües mesofilipines, alguns especialistes creuen que el tagal és originari del nord-oest de Mindanao o de les illes Visayas orientals. Com a llengua mesofilipina, el tagal és especialment proper al bikol i el grup visaia septentrional. El territori lingüístic del tagal és conegut com a Katagalugan.

Els principals dialectes del tagal són: tagal marinduque, tagal parañaque, tagal liliw (a la província de Laguna), tagal batangas i tagal tayabas (a la província de Quezon).

El tagal originalment s'escrivia amb l'escriptura baybayin (de baybáy, 'lletrejar', en tagal), la qual era utilitzada també per l'ilocano, el pampangan i el pangasinan. Aquest sistema d'escriptura es va substituir gradualment per l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar a les Filipines al segle XVI. Cal dir, però, que hi ha tres escriptures relacionades amb el baybayin que van sobreviure i que són utilitzades actualment pels grups hanunóos i buhids (a Mindoro), i tagbanwas (a Palawan).

L'escriptura baybayin és un alfabet sil·làbic o abujida, és a dir, té com a signe bàsic una consonant que duu una vocal associada (en aquest cas, la a). Així, el caràcter que representa b s'ha de llegir ba. Aquesta vocal es pot modificar per indicar altres vocals, afegint diferents signes diacrítics, anomenats kudlíts, al signe bàsic.

Del tagal prové el mot salacot (barret fet d'un teixit de tires de palma, de canya, etc., usat en alguns països orientals de clima calorós).
tagbanwa tagbanwa

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  tagbanwa
  • ca  apurawnon sin. compl.
  • ca  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • ar  تاغبانوا
  • cy  Tagbanwa
  • cy  Apurawnon sin. compl.
  • cy  Tagbanwa aborlan sin. compl.
  • de  Tagbanwa
  • de  Apurawnon sin. compl.
  • de  Tagbanua sin. compl.
  • de  Tagbanwa Aborlan sin. compl.
  • en  Tagbanwa
  • en  Aborlan Tagbanwa sin. compl.
  • en  Apurahuano sin. compl.
  • en  Apurawnon sin. compl.
  • en  Tagbanua sin. compl.
  • es  tagbanua
  • es  apurahuano sin. compl.
  • es  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • eu  tagbanwera
  • eu  apurawnon sin. compl.
  • eu  tagbanwa sin. compl.
  • eu  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • fr  tagbanua
  • fr  apurawnon sin. compl.
  • fr  tagbanwa sin. compl.
  • fr  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • gl  tagbanwa
  • gl  apurawnon sin. compl.
  • gl  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • gn  tagvanwa
  • gn  apurawnon sin. compl.
  • gn  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • it  tagbanwa
  • it  apurawnon sin. compl.
  • it  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • pt  tagbanua
  • pt  apurawnon sin. compl.
  • pt  tagbanua aborlan sin. compl.
  • zh  塔戈邦瓦语
  • scr  Alfabet tagbanwa
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El terme tagbanua deriva probablement de les paraules taga, 'gent de' i banua, 'camp', i fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de l'illa de Palawan, on viuen també els batak i els palawan.

Hi ha certa confusió al voltant del terme tagbanwa, ja que aquest pot fer referència a una llengua del subgrup palawan meridional i a un dialecte de la llengua kalamianon, del subgrup nord-palawan.

La llengua tagbanwa s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants d'aquestes llengües constitueixen una minoria a la província de Palawan, ja que aquesta provincia està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones del Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

Els principals subgrups tagbanua coneguts són l'apurahuan, l'inagauan, el tandula'nen, el silanga'nen i el kalamianen, el qual inclou diverses comunitats del grup d'illes Calamian, dedicats principalment a activitats marítimes.

El grup tagbanwa és un dels pocs grups ètnics de Filipines que fa servir el seu propi sistema d'escriptura, un alfabet sil·làbic que està relacionat amb l'escriptura baybayin, utilitzada originalment per escriure el tagal i que es va substituir gradualment per l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar a les Filipines al segle XVI.
tagbanwa aborlan tagbanwa aborlan

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  tagbanwa
  • ca  apurawnon sin. compl.
  • ca  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • ar  تاغبانوا
  • cy  Tagbanwa
  • cy  Apurawnon sin. compl.
  • cy  Tagbanwa aborlan sin. compl.
  • de  Tagbanwa
  • de  Apurawnon sin. compl.
  • de  Tagbanua sin. compl.
  • de  Tagbanwa Aborlan sin. compl.
  • en  Tagbanwa
  • en  Aborlan Tagbanwa sin. compl.
  • en  Apurahuano sin. compl.
  • en  Apurawnon sin. compl.
  • en  Tagbanua sin. compl.
  • es  tagbanua
  • es  apurahuano sin. compl.
  • es  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • eu  tagbanwera
  • eu  apurawnon sin. compl.
  • eu  tagbanwa sin. compl.
  • eu  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • fr  tagbanua
  • fr  apurawnon sin. compl.
  • fr  tagbanwa sin. compl.
  • fr  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • gl  tagbanwa
  • gl  apurawnon sin. compl.
  • gl  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • gn  tagvanwa
  • gn  apurawnon sin. compl.
  • gn  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • it  tagbanwa
  • it  apurawnon sin. compl.
  • it  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • pt  tagbanua
  • pt  apurawnon sin. compl.
  • pt  tagbanua aborlan sin. compl.
  • zh  塔戈邦瓦语
  • scr  Alfabet tagbanwa
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El terme tagbanua deriva probablement de les paraules taga, 'gent de' i banua, 'camp', i fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de l'illa de Palawan, on viuen també els batak i els palawan.

Hi ha certa confusió al voltant del terme tagbanwa, ja que aquest pot fer referència a una llengua del subgrup palawan meridional i a un dialecte de la llengua kalamianon, del subgrup nord-palawan.

La llengua tagbanwa s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants d'aquestes llengües constitueixen una minoria a la província de Palawan, ja que aquesta provincia està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones del Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

Els principals subgrups tagbanua coneguts són l'apurahuan, l'inagauan, el tandula'nen, el silanga'nen i el kalamianen, el qual inclou diverses comunitats del grup d'illes Calamian, dedicats principalment a activitats marítimes.

El grup tagbanwa és un dels pocs grups ètnics de Filipines que fa servir el seu propi sistema d'escriptura, un alfabet sil·làbic que està relacionat amb l'escriptura baybayin, utilitzada originalment per escriure el tagal i que es va substituir gradualment per l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar a les Filipines al segle XVI.
tagbo tagbo

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  mambila
  • ca  bang sin. compl.
  • ca  bea sin. compl.
  • ca  ble sin. compl.
  • ca  juli sin. compl.
  • ca  lagubi sin. compl.
  • ca  mambere sin. compl.
  • ca  mambilla sin. compl.
  • ca  nor sin. compl.
  • ca  tagbo sin. compl.
  • ca  tongbo sin. compl.
  • ca  torbi sin. compl.
  • de  Mambila
  • de  Bang sin. compl.
  • de  Ble sin. compl.
  • de  Mambere sin. compl.
  • de  Mambilla sin. compl.
  • en  Mambila
  • en  Bang sin. compl.
  • en  Bea sin. compl.
  • en  Juli sin. compl.
  • en  lagubi sin. compl.
  • en  Mambila sin. compl.
  • en  Nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • es  mambila
  • es  bang sin. compl.
  • es  bea sin. compl.
  • es  juli sin. compl.
  • es  lagubi sin. compl.
  • es  mambila sin. compl.
  • es  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • eu  mambila
  • eu  bang sin. compl.
  • eu  bea sin. compl.
  • eu  juli sin. compl.
  • eu  lagubi sin. compl.
  • eu  mambila sin. compl.
  • eu  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • fr  mambila
  • fr  bang sin. compl.
  • fr  ble sin. compl.
  • fr  mambere sin. compl.
  • fr  mambilla sin. compl.
  • gl  mambila
  • gl  bang sin. compl.
  • gl  bea sin. compl.
  • gl  juli sin. compl.
  • gl  lagubi sin. compl.
  • gl  mambila sin. compl.
  • gl  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • it  mambila
  • it  bang sin. compl.
  • it  bea sin. compl.
  • it  juli sin. compl.
  • it  lagubi sin. compl.
  • it  mambila sin. compl.
  • it  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • nl  Mambila
  • nl  Bang sin. compl.
  • nl  Ble sin. compl.
  • nl  Mambere sin. compl.
  • nl  Mambilla sin. compl.
  • pt  mambila
  • pt  bang sin. compl.
  • pt  bea sin. compl.
  • pt  juli sin. compl.
  • pt  lagubi sin. compl.
  • pt  mambila sin. compl.
  • pt  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El mambila és parlat a la zona de l'altiplà d'Adamawa i la plana de Tikar, al Camerun, i a l'altiplà de Mambila, a Nigèria. És la llengua amb més parlants del grup mambiloide, amb unes 110.000 persones. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.

El mambila és la llengua mambiloide que presenta una major diversitat interna, amb un bon nombre de variants dialectals, algunes de les quals no són mútuament intel·ligibles. Alguns autors parlen d'un grup lingüístic més que no pas d'una llengua. S'han distingit dos grups dialectals, l'oriental i l'occidental, cadascun dels quals inclou diversos subgrups.

El mambila, en alguna de les seves varietats, està substituint diverses llengües de la regió, com ara el somyev, el njerep o el kasabe.