finès
finès
- ca finès
- ca finlandès sin. compl.
- ca suomi sin. compl.
- cod suomi
- ar الفنلندية
- cy Ffinneg
- cy Suomi sin. compl.
- de Finnisch
- de Finnisch sin. compl.
- de Suomi sin. compl.
- en Finnish
- en Suomea sin. compl.
- en Suomi sin. compl.
- es finlandés
- es suomi sin. compl.
- eu finlandiera
- eu suomiera sin. compl.
- fr finnois
- fr finlandais sin. compl.
- fr suomi sin. compl.
- gl finés
- gl finlandés sin. compl.
- gl suomi sin. compl.
- gn finlande
- gn finlande sin. compl.
- gn suomi sin. compl.
- it finnico
- it finlandese sin. compl.
- it suomi sin. compl.
- ja フィン語
- ja スオミ語 sin. compl.
- ja フィンランド語 sin. compl.
- nl Fins
- nl Suomi sin. compl.
- oc finés
- oc finlandés sin. compl.
- oc suòmi sin. compl.
- pt finlandês
- pt finês sin. compl.
- pt suomi sin. compl.
- ru Финский язык
- sw Finnish
- sw Suomea sin. compl.
- sw Suomi sin. compl.
- tmh Tafinisit
- tmh Tafinlandit sin. compl.
- tmh tasuwumit sin. compl.
- zh 芬兰语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Europa > Estònia, Europa > Finlàndia, Europa > Noruega, Europa > Suècia
Definició
Durant molt de temps, els finesos van restar incorporats a l'òrbita de Suècia. El suec, llengua de nombrosos colons que es van anar establint a les costes finlandeses, es va convertir en la llengua dominant de Finlàndia. El finès, però, no va ser arraconat del tot i al segle XV ja s'escrivia, encara que el primer text que se'n conserva data de mitjan s. XVI, en plena Reforma.
La varietat estàndard que es va fer servir a partir d'aleshores es basava en els parlars sud-occidentals. Als segles XVII i XVIII el suec es va anar afermant al país com a llengua oficial, de cultura i de les classes altes. La situació va començar a canviar amb la conquesta russa de Finlàndia (1809). El finès, llengua de la majoria de la població, va anar guanyant àmbits d'ús tot al llarg del segle XIX. Al mateix temps, amb el desenvolupament de la literatura finesa, afavorida pel coneixement de la tradició oral de l'est del país, es va anar formant l'actual varietat estàndard, que és un compromís entre els parlars sud-occidentals i els orientals.
En el finès, llengua força semblant a l'estonià, es distingeixen dos grans blocs dialectals: l'occidental i l'oriental.
La varietat estàndard que es va fer servir a partir d'aleshores es basava en els parlars sud-occidentals. Als segles XVII i XVIII el suec es va anar afermant al país com a llengua oficial, de cultura i de les classes altes. La situació va començar a canviar amb la conquesta russa de Finlàndia (1809). El finès, llengua de la majoria de la població, va anar guanyant àmbits d'ús tot al llarg del segle XIX. Al mateix temps, amb el desenvolupament de la literatura finesa, afavorida pel coneixement de la tradició oral de l'est del país, es va anar formant l'actual varietat estàndard, que és un compromís entre els parlars sud-occidentals i els orientals.
En el finès, llengua força semblant a l'estonià, es distingeixen dos grans blocs dialectals: l'occidental i l'oriental.
