gallec
gallec
- ca gallec
- cod galego
- ar الغاليسية
- cy Galiseg
- de Galicisch
- en Galician
- es gallego
- eu galiziera
- fr galicien
- gl galego
- gn gallégo
- it gallego
- ja ガリシア語
- nl Galicisch
- oc galhèc
- pt galego
- ru Галисийский язык
- sw Kireno cha Uhespanyola
- sw Galician sin. compl.
- tmh Tagayigut
- zh 加利西亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Espanya
Definició
El gallec és la llengua resultant de l'evolució del llatí implantat pels soldats i els colons romans al nord-oest de la península Ibèrica entre els segles I i VI de la nostra era. El resultat fou una llengua romànica en què les llengües cèltiques anteriors a la invasió romana no van deixar gairebé cap petjada, excepte en el lèxic i en la toponímia.
Del segle XIII al XIV es produeix una clara consolidació del gallec com a llengua administrativa i literària, període en què tant els territoris situats al nord (Galícia) com els localitzats al sud (Portugal) del riu Miño pertanyen a la mateixa àrea lingüística. La lírica galaicoportuguesa constitueix precisament una de les proves més evidents de l'esplendor i vigor d'aquesta llengua neoromànica durant el període medieval.
A la fi de l'edat mitjana, la llengua i la literatura culta gallegues van entrar en un període de decadència. En aquest context polític, el gallec es va mantenir absent de l'àmbit escrit durant un llarg període de tres segles (XVI, XVII i XVIII), anomenats «Séculos Escuros» ('Segles Foscos').
«Rexurdimento» ('Ressorgiment') és el nom del moviment de renovació cultural que va tenir lloc durant la segona meitat del segle XIX. Cantares Gallegos, la primera obra escrita íntegrament en gallec per Rosalía de Castro i publicada el 1863, va inaugurar el «Rexurdimento Pleno». La primera gramàtica i diccionari gallecs, essencials per a l'estandardització de la llengua, van aparèixer també al segle XIX.
La recuperació del gallec com a llengua literària i de cultura es va consolidar al llarg de tot el segle XX. Paral·lelament, es va produir en aquest període una davallada evident en els usos orals menys formals, especialment a les àrees urbanes.
Gràcies a la tasca desenvolupada durant les tres darreres dècades, tant des dels poders públics com des de la iniciativa social, el procés de legitimació i modernització de la llengua gallega ha estat un èxit, i la seva expansió demogràfica i funcional ha estat molt considerable.
Quant a la normativa lingüística del gallec, l'autoritat competent per llei des del 1983 és la Real Academia Galega (RAG), institució que es va constituir oficialment el 30 de setembre de 1906. La darrera edició revisada de Las Normas ortográficas e morfológicas do idioma galego data del desembre de 2003, la qual modifica i unifica els criteris existents des de l'aprovació, el 1982, de les normes anteriors.
En el gallec actual es distingeixen tres grups dialectals: l'occidental, el central i l'oriental.
Del segle XIII al XIV es produeix una clara consolidació del gallec com a llengua administrativa i literària, període en què tant els territoris situats al nord (Galícia) com els localitzats al sud (Portugal) del riu Miño pertanyen a la mateixa àrea lingüística. La lírica galaicoportuguesa constitueix precisament una de les proves més evidents de l'esplendor i vigor d'aquesta llengua neoromànica durant el període medieval.
A la fi de l'edat mitjana, la llengua i la literatura culta gallegues van entrar en un període de decadència. En aquest context polític, el gallec es va mantenir absent de l'àmbit escrit durant un llarg període de tres segles (XVI, XVII i XVIII), anomenats «Séculos Escuros» ('Segles Foscos').
«Rexurdimento» ('Ressorgiment') és el nom del moviment de renovació cultural que va tenir lloc durant la segona meitat del segle XIX. Cantares Gallegos, la primera obra escrita íntegrament en gallec per Rosalía de Castro i publicada el 1863, va inaugurar el «Rexurdimento Pleno». La primera gramàtica i diccionari gallecs, essencials per a l'estandardització de la llengua, van aparèixer també al segle XIX.
La recuperació del gallec com a llengua literària i de cultura es va consolidar al llarg de tot el segle XX. Paral·lelament, es va produir en aquest període una davallada evident en els usos orals menys formals, especialment a les àrees urbanes.
Gràcies a la tasca desenvolupada durant les tres darreres dècades, tant des dels poders públics com des de la iniciativa social, el procés de legitimació i modernització de la llengua gallega ha estat un èxit, i la seva expansió demogràfica i funcional ha estat molt considerable.
Quant a la normativa lingüística del gallec, l'autoritat competent per llei des del 1983 és la Real Academia Galega (RAG), institució que es va constituir oficialment el 30 de setembre de 1906. La darrera edició revisada de Las Normas ortográficas e morfológicas do idioma galego data del desembre de 2003, la qual modifica i unifica els criteris existents des de l'aprovació, el 1982, de les normes anteriors.
En el gallec actual es distingeixen tres grups dialectals: l'occidental, el central i l'oriental.
