grec
grec
- ca grec
- ca grec modern sin. compl.
- cod ελληνικά (elliniká)
- ar اليونانية
- cy Groeg
- de Griechisch
- de Neugriechisch sin. compl.
- de Romaic sin. compl.
- en Greek
- en Neo-Hellenic sin. compl.
- en Romaic sin. compl.
- es griego
- eu greziera
- fr grec
- fr néo-grec sin. compl.
- fr romaique sin. compl.
- gl grego
- gl neogrego sin. compl.
- gl romaico sin. compl.
- gn griégo
- it greco
- it neogreco sin. compl.
- it romaico sin. compl.
- ja ギリシア語
- ja 近代ギリシア語 sin. compl.
- ja 現代ギリシア語 sin. compl.
- nl Grieks
- nl Nieuwgrieks sin. compl.
- oc grèc
- oc neogrèc sin. compl.
- pt grego
- pt grego moderno sin. compl.
- pt romaico sin. compl.
- ru Греческий язык
- ru Новогреческий sin. compl.
- sw Kigiriki
- sw Neo-hellenic sin. compl.
- sw Romaic sin. compl.
- tmh Tayunant
- tmh Tarumanit sin. compl.
- tmh tayunanit tamaynutt sin. compl.
- zh 希腊语
Indoeuropea > Grega, Europa > Albània, Europa > Grècia, Europa > Hongria, Europa > Itàlia, Europa > Romania, Europa > Xipre
Definició
La llarga història de la llengua grega comença vers l'any 2000 abans de la nostra era i es divideix en cinc períodes: el del grec micènic (1450 aC-1150 aC), el del grec clàssic (800 aC-300 aC), el del grec hel·lenístic (300 aC-300 dC), el del grec mitjà (300-1600) i el del grec modern (d'ençà del 1600). Els dos primers períodes es poden refondre en un de sol: el del grec antic, i els tres darrers, en un altre: el del grec postclàssic.
A partir del segle IV abans de la nostra era, va aparèixer una varietat comuna a tot el món grec, l'anomenada koiné, basada principalment en l'àtic. D'ençà d'aleshores, i gairebé fins avui dia, hi ha hagut una pugna entre dos models de llengua escrita, un de més acostat a la llengua col·loquial i un altre de més proper a la llengua antiga. Ni en l'època medieval ni, encara menys, durant la dominació turca de Grècia, no es va arribar a establir una nova varietat escrita unificada.
Amb la independència de Grècia (1830), el grec va esdevenir l'idioma oficial de l'Estat. La qüestió de quina havia de ser la llengua escrita es va tornar a plantejar. Al segle XIX, es va oposar a la varietat popular (dimotikí) una varietat arcaïtzant (katharévussa), pròxima, però no igual, a la llengua clàssica. A la fi d'aquest segle, els escriptors van adoptar la dimotikí, que, durant el segle XX, es va anar imposant com a llengua comuna grega.
A partir del segle IV abans de la nostra era, va aparèixer una varietat comuna a tot el món grec, l'anomenada koiné, basada principalment en l'àtic. D'ençà d'aleshores, i gairebé fins avui dia, hi ha hagut una pugna entre dos models de llengua escrita, un de més acostat a la llengua col·loquial i un altre de més proper a la llengua antiga. Ni en l'època medieval ni, encara menys, durant la dominació turca de Grècia, no es va arribar a establir una nova varietat escrita unificada.
Amb la independència de Grècia (1830), el grec va esdevenir l'idioma oficial de l'Estat. La qüestió de quina havia de ser la llengua escrita es va tornar a plantejar. Al segle XIX, es va oposar a la varietat popular (dimotikí) una varietat arcaïtzant (katharévussa), pròxima, però no igual, a la llengua clàssica. A la fi d'aquest segle, els escriptors van adoptar la dimotikí, que, durant el segle XX, es va anar imposant com a llengua comuna grega.
