karatxai-balkar
karatxai-balkar
- ca karatxai-balkar
- ca balkar sin. compl.
- cod Къарачай-малкъар тил (Karatxai-malkar til)
- ar الكاراشانية
- cy Karachai
- cy Balkar sin. compl.
- cy Karachai-balkar sin. compl.
- de Karatschaisch
- de Balkarisch sin. compl.
- de Karatschai-Balkarisch sin. compl.
- de Karatschaiisch sin. compl.
- de Karatschaisch-Balkarisch sin. compl.
- en Karachay
- en Balkar sin. compl.
- en Karachay-Balkar sin. compl.
- es karachái
- es balkar sin. compl.
- es karachai-balkar sin. compl.
- eu karatxaiera
- eu balkarera sin. compl.
- eu karachayera sin. compl.
- eu karatxai-balkarera sin. compl.
- fr karatchaï
- fr balkar sin. compl.
- fr karatchaï-balkar sin. compl.
- gn karachái
- gn karachái-valkar sin. compl.
- gn valkar sin. compl.
- it karachay
- it balkar sin. compl.
- it karachay-balkar sin. compl.
- ja カラチャイ語
- ja バルカル語、カラチャイ・バルカル語 sin. compl.
- nl Karatsjai
- pt karachai
- ru Карачаево-балкарский язык
- ru Балкарский sin. compl.
- ru Карачаевский sin. compl.
- ru Горско-тюркский sin. compl.
- ru Горско-татарский sin. compl.
- ru Татарско-джагатайский sin. compl.
- tmh karatxai
- zh 卡拉查语
- zh 巴尔卡尔语 sin. compl.
- zh 卡拉查－巴尔卡尔语 sin. compl.
- scr Alfabet ciríl·lic
Altaica > Turquesa > Occidental o kiptxak > Pontocaspià, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
Definició
L'opinió predominant entre els historiadors és que balkars i karatxais -els dos pobles que parlen karatxai-balkar- són descendents d'una fusió complexa entre huns, kiptxaks, khàzars, antics búlgars, alans i diversos pobles caucàsics de la regió.
La llengua té dos dialectes principals: el karatxai i el balkar, pràcticament idèntics entre si. La llengua estàndard s'ha creat sobre la base del dialecte karatxai, però presenta la tendència a formar dues variants i alguns experts opinen que hi ha dos models estàndard de llengua. Els karatxais i els balkars es consideren un sol poble amb dos grups ètnics i una mateixa llengua.
La llengua no es troba amenaçada d'extinció gràcies, en bona part, a l'aïllament geogràfic de la majoria dels seus pobles, a grans altituds a les muntanyes del Caucas. Així, han pogut mantenir les tradicions, la divisió en clans i famílies, i la transmissió de la llengua de pares a fills.
Des de l'any 1991, el karatxai-balkar té presència a les escoles nacionals de les dues repúbliques on els balkars i els karatxais són nació titular (República dels Kabardins i dels Balkars, i República dels Karatxais i dels Txerquessos). La llengua també és present a la universitat.
Tot i que hi ha registres escrits en karatxai-balkar des del segle XVIII, les primeres publicacions periòdiques daten dels anys 1920. Durant la deportació ordenada per Stalin (1944-1957) totes les publicacions es van interrompre. S'han editat diccionaris, gramàtiques, obres literàries, manuals universitaris i llibres escolars, i s'han traduït obres del rus i del kabardí al karatxai-balkar, i viceversa.
Hi ha una diàspora balkar-karatxai que es va originar al segle XIX per l'annexió de l'Imperi rus dels territoris karatxais, la guerra del Caucas i la Gran Migració de 1860 cap a l'Imperi otomà. Aquests grups es troben actualment a Armènia, l'Azerbaidjan i Turquia (a Eskisehir, Ankara i altres ciutats), i també, en una segona emigració, a països occidentals com ara Alemanya i els EUA (Nova Jersey). El 1944 hi va haver una segona diàspora important, quan Stalin els va deportar a l'Àsia Central.
La llengua té dos dialectes principals: el karatxai i el balkar, pràcticament idèntics entre si. La llengua estàndard s'ha creat sobre la base del dialecte karatxai, però presenta la tendència a formar dues variants i alguns experts opinen que hi ha dos models estàndard de llengua. Els karatxais i els balkars es consideren un sol poble amb dos grups ètnics i una mateixa llengua.
La llengua no es troba amenaçada d'extinció gràcies, en bona part, a l'aïllament geogràfic de la majoria dels seus pobles, a grans altituds a les muntanyes del Caucas. Així, han pogut mantenir les tradicions, la divisió en clans i famílies, i la transmissió de la llengua de pares a fills.
Des de l'any 1991, el karatxai-balkar té presència a les escoles nacionals de les dues repúbliques on els balkars i els karatxais són nació titular (República dels Kabardins i dels Balkars, i República dels Karatxais i dels Txerquessos). La llengua també és present a la universitat.
Tot i que hi ha registres escrits en karatxai-balkar des del segle XVIII, les primeres publicacions periòdiques daten dels anys 1920. Durant la deportació ordenada per Stalin (1944-1957) totes les publicacions es van interrompre. S'han editat diccionaris, gramàtiques, obres literàries, manuals universitaris i llibres escolars, i s'han traduït obres del rus i del kabardí al karatxai-balkar, i viceversa.
Hi ha una diàspora balkar-karatxai que es va originar al segle XIX per l'annexió de l'Imperi rus dels territoris karatxais, la guerra del Caucas i la Gran Migració de 1860 cap a l'Imperi otomà. Aquests grups es troben actualment a Armènia, l'Azerbaidjan i Turquia (a Eskisehir, Ankara i altres ciutats), i també, en una segona emigració, a països occidentals com ara Alemanya i els EUA (Nova Jersey). El 1944 hi va haver una segona diàspora important, quan Stalin els va deportar a l'Àsia Central.
