pirahã
pirahã
- ca pirahã
- ca hiaitíihi sin. compl.
- cod apaitíisi
- ar البيراهية
- cy Pirahã
- cy Hiaitíihi sin. compl.
- de Pirahã
- de Hiaitíihi sin. compl.
- en Pirahã
- en Apaitiisi sin. compl.
- en Hi'aiti'ihi' sin. compl.
- en Múra-Pirahã sin. compl.
- en Pirahái sin. compl.
- es pirahã
- es hiaitíihi sin. compl.
- eu pirahera
- eu hiaitiihi sin. compl.
- fr pirahã
- fr hiaitíihi sin. compl.
- gn pirahã
- gn hiaitíihi sin. compl.
- it pirahã
- it hiaitíihi sin. compl.
- ja ピラハ－語
- ja ムラ・ピラハ－語、ピラァ語 sin. compl.
- nl Pirahã
- nl Hiaitíihi sin. compl.
- pt pirahã
- pt hiaitsiihi sin. compl.
- ru Пирахан
- ru Апаитииси sin. compl.
- ru И-аити-ии sin. compl.
- ru Хи-ати-ихи sin. compl.
- ru Мура-пирахан sin. compl.
- zh 皮拉罕语
- zh 希阿伊蒂希语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Mura, Amèrica > Brasil
Definició
Alguns autors inclouen quatre llengües dins la família mura: mura, pirahã, bohurá i yahahí; sembla, però, que s'han extingit totes excepte el pirahã. D'altres parlen de la família mura-pirahã, composta únicament per aquestes dues llengües o varietats d'una mateixa llengua.
El pirahã, també anomenat apaitíisi i parlat pel grup ètnic hiaitíihi, ha rebut certa atenció els darrers anys a causa de les polèmiques afirmacions d'un lingüista, Everett, que es dedica des de fa anys a l'estudi d'aquesta llengua. Segons aquest autor, es tractaria d'una llengua excepcionalment simple: amb només set consonants i tres vocals, manca d'oracions subordinades, manca de termes quantificadors o numerals, manca de termes per als colors, etc., trets lligats a una suposada limitació comunicativa a l'experiència personal i immediata.
Diversos autors han discutit les afirmacions d'Everett, argumentant que aquest autor no ha interpretat bé les dades lingüístiques i que no hi ha, en realitat, en pirahã les mancances extraordinàries que descriu. Així, per exemple, en l'àmbit sintàctic, el pirahã sí que té oracions subordinades, però es construeixen de manera diferent que en català o en anglès. Quant als numerals, fan només una distinció bàsica entre la unitat i la pluralitat, distinció present en altres llengües del món. L'única particularitat dels quantificadors del pirahã és que no es tracta de mots inanalitzables, com els nostres 'molt', 'poc' o 'tot', sinó que en bona part són termes que es poden descompondre i reconstruir-ne el significat etimològic, com els nostres 'la major part', 'tothom' (tot+hom), 'la minoria'. Finalment, els colors es designen amb noms comuns d'objectes, igual com en català parlem del 'color de sang', 'taronja', 'violeta' o 'salmó'. També presenta un sistema tonal molt ric, que compensa l'escassetat de fonemes. En definitiva, el pirahã no té cap característica excepcional que no trobem en altres llengües del planeta.
La major part dels pirahã són monolingües, ja que no han tingut gaire contacte amb altres grups, indígenes o no. Els homes solen entendre el portuguès, però pocs el parlen; les dones l'entenen poc. Sembla que darrerament els homes fan servir una llengua de contacte per comunicar-se amb altra gent de la zona, amb lèxic del pirahã, el portuguès i la língua geral amazônica o nheengatu.
El pirahã, també anomenat apaitíisi i parlat pel grup ètnic hiaitíihi, ha rebut certa atenció els darrers anys a causa de les polèmiques afirmacions d'un lingüista, Everett, que es dedica des de fa anys a l'estudi d'aquesta llengua. Segons aquest autor, es tractaria d'una llengua excepcionalment simple: amb només set consonants i tres vocals, manca d'oracions subordinades, manca de termes quantificadors o numerals, manca de termes per als colors, etc., trets lligats a una suposada limitació comunicativa a l'experiència personal i immediata.
Diversos autors han discutit les afirmacions d'Everett, argumentant que aquest autor no ha interpretat bé les dades lingüístiques i que no hi ha, en realitat, en pirahã les mancances extraordinàries que descriu. Així, per exemple, en l'àmbit sintàctic, el pirahã sí que té oracions subordinades, però es construeixen de manera diferent que en català o en anglès. Quant als numerals, fan només una distinció bàsica entre la unitat i la pluralitat, distinció present en altres llengües del món. L'única particularitat dels quantificadors del pirahã és que no es tracta de mots inanalitzables, com els nostres 'molt', 'poc' o 'tot', sinó que en bona part són termes que es poden descompondre i reconstruir-ne el significat etimològic, com els nostres 'la major part', 'tothom' (tot+hom), 'la minoria'. Finalment, els colors es designen amb noms comuns d'objectes, igual com en català parlem del 'color de sang', 'taronja', 'violeta' o 'salmó'. També presenta un sistema tonal molt ric, que compensa l'escassetat de fonemes. En definitiva, el pirahã no té cap característica excepcional que no trobem en altres llengües del planeta.
La major part dels pirahã són monolingües, ja que no han tingut gaire contacte amb altres grups, indígenes o no. Els homes solen entendre el portuguès, però pocs el parlen; les dones l'entenen poc. Sembla que darrerament els homes fan servir una llengua de contacte per comunicar-se amb altra gent de la zona, amb lèxic del pirahã, el portuguès i la língua geral amazônica o nheengatu.
