ch'orti'
ch'orti'
- ca ch'orti'
- ca apay sin. compl.
- ca chan sin. compl.
- ca makchan sin. compl.
- cy Ch'orti'
- cy Apay sin. compl.
- cy Chan sin. compl.
- cy Makchan sin. compl.
- de Chortí
- de Apay sin. compl.
- de Ch'orti' sin. compl.
- de Chan sin. compl.
- de Makchan sin. compl.
- en Ch'orti'
- en Apay sin. compl.
- en Chan sin. compl.
- en Chorti sin. compl.
- en Chortí sin. compl.
- en Makchan sin. compl.
- es chortí
- es apay sin. compl.
- es ch'orti' sin. compl.
- es chan sin. compl.
- es makchan sin. compl.
- eu ch'orti'era
- eu apay sin. compl.
- eu ch'orti' sin. compl.
- eu chan sin. compl.
- eu makchan sin. compl.
- fr chorti
- fr apay sin. compl.
- fr ch'orti' sin. compl.
- fr chan sin. compl.
- fr makchan sin. compl.
- gl ch'orti'
- gl apay sin. compl.
- gl chan sin. compl.
- gl makchan sin. compl.
- gn chorti
- gn apay sin. compl.
- gn chan sin. compl.
- gn makchan sin. compl.
- it ch'orti'
- it apay sin. compl.
- it chan sin. compl.
- it makchan sin. compl.
- pt ch'orti'
- pt apay sin. compl.
- pt chan sin. compl.
- pt makchan sin. compl.
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chortí-choltí, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures
Definició
La denominació ch'orti' significa 'llengua dels que conreen blat de moro', en referència a la pràctica agrícola tradicional de les famílies ch'orti'. Aquest grup ha rebut altres denominacions, com ara apay, pel regne Payaquí, o chan, que podria haver estat la denominació original dels maies de la zona.
A mitjan segle XI els ch'orti', que s'estenien per territoris que actualment pertanyen a Guatemala, Hondures i El Salvador, van crear el regne Payaquí. A partir del segle XIII aquest regne fou fortament influït per la cultura pipil o nahuat fins al punt que, quan van arribar els espanyols, s'hi parlava alajuilak, una varietat amb elements de totes dues llengües, el ch'orti' i el nahuat.
Bona part de l'orient guatemalenc era territori ch'orti' abans de la colonització. A partir del segle XVI van anar perdent terreny i es van haver de traslladar a zones seques i de difícil accés. Actualment en aquesta zona predominen els ladinos (nom que rep la població no indígena i de parla espanyola) i hi ha actualment molt poca població ameríndia, que es concentra a la zona central i occidental del país.
Tan sols queden un màxim de 10 parlants de ch'orti' a Hondures, on la llengua està pràcticament extingida.
No s'ha de confondre el ch'orti' amb el choltí, llengua ja extingida del mateix subgrup maia.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
A mitjan segle XI els ch'orti', que s'estenien per territoris que actualment pertanyen a Guatemala, Hondures i El Salvador, van crear el regne Payaquí. A partir del segle XIII aquest regne fou fortament influït per la cultura pipil o nahuat fins al punt que, quan van arribar els espanyols, s'hi parlava alajuilak, una varietat amb elements de totes dues llengües, el ch'orti' i el nahuat.
Bona part de l'orient guatemalenc era territori ch'orti' abans de la colonització. A partir del segle XVI van anar perdent terreny i es van haver de traslladar a zones seques i de difícil accés. Actualment en aquesta zona predominen els ladinos (nom que rep la població no indígena i de parla espanyola) i hi ha actualment molt poca població ameríndia, que es concentra a la zona central i occidental del país.
Tan sols queden un màxim de 10 parlants de ch'orti' a Hondures, on la llengua està pràcticament extingida.
No s'ha de confondre el ch'orti' amb el choltí, llengua ja extingida del mateix subgrup maia.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
