subi
subi
- ca subi
- ca shubi sin. compl.
- ca sinja sin. compl.
- ca urushubi sin. compl.
- de Subi
- en Subi
- en Shubi sin. compl.
- en Sinja sin. compl.
- en Urushubi sin. compl.
- es subi
- es shubi sin. compl.
- es sinja sin. compl.
- es urushubi sin. compl.
- eu subi
- eu shubi sin. compl.
- eu sinja sin. compl.
- eu urushubi sin. compl.
- fr subi
- fr shubi sin. compl.
- fr urushubi sin. compl.
- gl subi
- gl shubi sin. compl.
- gl sinja sin. compl.
- gl urushubi sin. compl.
- it subi
- it shubi sin. compl.
- it sinja sin. compl.
- it urushubi sin. compl.
- nl Subi
- nl Shubi sin. compl.
- nl Urushubi sin. compl.
- pt subi
- pt shubi sin. compl.
- pt sinja sin. compl.
- pt urushubi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic subi se situa a la regió nord-oest de Tanzània, a prop de la costa sud-oest del llac Victòria. Entre els grups veïns dels subis trobem els hangazes (la llengua dels quals és lingüísticament propera al subi), els zinzes, els sukumes, els sumbwes i els has.
Els subis han rebut una forta influència dels sukumes, poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte cultural i lingüístic sobre els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
La llengua subi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els subis han rebut una forta influència dels sukumes, poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte cultural i lingüístic sobre els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
La llengua subi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
