jin
jin
- ca jin
- ca geolecte jin sin. compl.
- cod Jìnyŭ
Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina
Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.
El geolecte jin es parla a la major part de la província de Shanxi i en algunes zones de les províncies de Mongòlia Interior, Shaanxi, Hebei i Henan. Durant molts anys va ser considerat una variant dialectal del geolecte del nord, però a partir de la dècada de 1980 se'n va reconèixer l'estatus de geolecte independent.
El geolecte jin es caracteritza per conservar trets propis del xinès clàssic, cosa que es podria deure a l'orografia de la zona. En aquest aspecte, és molt més conservador que el geolecte del nord.
El geolecte jin es parla a la major part de la província de Shanxi i en algunes zones de les províncies de Mongòlia Interior, Shaanxi, Hebei i Henan. Durant molts anys va ser considerat una variant dialectal del geolecte del nord, però a partir de la dècada de 1980 se'n va reconèixer l'estatus de geolecte independent.
El geolecte jin es caracteritza per conservar trets propis del xinès clàssic, cosa que es podria deure a l'orografia de la zona. En aquest aspecte, és molt més conservador que el geolecte del nord.
