gan
gan
- ca gan
- ca geolecte gan sin. compl.
- cod Gànyŭ
Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina
Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.
El geolecte gan es parla a les províncies de Jiangxi i Hubei, al sud del riu Chang Jiang, en una àrea relativament petita. Rep el nom del riu Gan, que corre pel mig de Jiangxi i que, al llarg dels segles, ha facilitat els contactes entre el nord i el sud de la Xina.
El geolecte gan és un grup dialectal poc estudiat. Constitueix una zona de transició entre els geolectes del nord i els del sud, i presenta característiques de tots dos. La variant dialectal que es pren com a referència és el dialecte de Nanchang.
El geolecte gan es parla a les províncies de Jiangxi i Hubei, al sud del riu Chang Jiang, en una àrea relativament petita. Rep el nom del riu Gan, que corre pel mig de Jiangxi i que, al llarg dels segles, ha facilitat els contactes entre el nord i el sud de la Xina.
El geolecte gan és un grup dialectal poc estudiat. Constitueix una zona de transició entre els geolectes del nord i els del sud, i presenta característiques de tots dos. La variant dialectal que es pren com a referència és el dialecte de Nanchang.
