Ball de Diables
Ball de Diables
- ca Ball de Diables, n m
- ca Ball de Sant Miquel i Diables, n m
Entremesos
Definició
Entremès i ball parlat format per un grup entre divuit i vint-i-dos diables, comandats per Llucifer i la Diablessa, que evolucionen saltant al ritme de diferents tocs de timbals, disparant diversos tipus de pirotècnia amb maces i ceptrots. Símbol dels quatre elements primigenis de la natura, en la modalitat de ball parlat -Ball de Sant Miquel i Diables-, els diables encarnen les forces del mal i els set pecats capitals enfrontats amb les forces del bé, encarnades per l'arcàngel Sant Miquel, en una representació teatral en què aquest vencerà aquells.
Nota
- Els diables vesteixen casaca amb caputxa i pantalons de cotó gruixut blancs amb sanefes flamígeres vermelles, blaves i daurades. Les caputxes estan coronades per dues banyes vermelles. Duen mocador verd amb puntets blancs, mitjons vermells i espardenyes de vetes. La mà que subjecta la maça es protegeix amb un guant gruixut.
- En el Ball de Sant Miquel i Diables, els personatges que intervenen en l'acció dramàtica tenen nom propi; cadascun simbolitza un rol o un pecat capital i són, per ordre d'intervenció en escena: Llucifer (cabdill de les tropes infernals); Beemot (timbaler); Mascaron (capità de les tropes infernals); Leviatan (supèrbia); Matmona (avarícia); Asmodeus (luxúria); Belfegor (gola); Barit (ira); Belzebub, príncep (enveja); gran duc Astarot (peresa); arcàngel Sant Miquel (representant de les forces celestials i del bé), i Diablessa (supèrbia i luxúria femenines).
- La denominació Ball de Sant Miquel i Diables s'utilitza quan hi apareix el personatge de l'arcàngel Sant Miquel, en l'Anada i la Tornada d'Ofici i en la representació del ball parlat. La denominació Ball de Diables s'utilitza en la resta de casos, quan el ball es considera un entremès.
