Back to top
adquisició de memòria adquisició de memòria

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  adquisició de memòria, n f
  • es  adquisición de memoria
  • en  memory acquisition

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Conjunt de processos moleculars o cel·lulars que consoliden un aprenentatge.
  • ca  adrenalina, n f
  • ca  epinefrina, n f sin. compl.
  • es  adrenalina
  • es  epinefrina
  • en  adrenaline
  • en  epinephrine

Neuroquímica

Definició
Catecolamina que actua com a neurotransmissor a les sinapsis del sistema nerviós central i com a hormona, secretada en la glàndula suprarenal, en l'activació d'alguns fenòmens vegetatius simpàtics.
adrenèrgic -a adrenèrgic -a

Neuroquímica

  • ca  adrenèrgic -a, adj
  • es  adrenérgico
  • en  adrenergic

Neuroquímica

Definició
Dit d'una estructura o una via del sistema nerviós relacionada amb la neurotransmissió d'adrenalina, noradrenalina o substàncies anàlogues.
adrenoreceptor adrenoreceptor

Neuroquímica

  • ca  receptor adrenèrgic, n m
  • ca  adrenoreceptor, n m sin. compl.
  • es  adrenoceptor
  • es  receptor adrenérgico
  • en  adrenergic receptor
  • en  adrenoceptor

Neuroquímica

Definició
Receptor de membrana acoblat a una proteïna G amb afinitat específica per l'adrenalina i la noradrenalina.

Nota

  • Els receptors adrenèrgics es divideixen en receptors adrenèrgics α i receptors adrenèrgics β segons la seva resposta a diferents agents activadors o blocadors.
adrenoreceptor α adrenoreceptor α

Neuroquímica

  • ca  receptor adrenèrgic α, n m
  • ca  adrenoreceptor α, n m sin. compl.
  • es  receptor α-adrenérgico
  • es  receptor adrenérgico α
  • en  α-adrenergic receptor
  • en  α-adrenoceptor
  • en  alpha-adrenergic receptor

Neuroquímica

Definició
Receptor adrenèrgic que respon en particular a la noradrenalina.

Nota

  • 1. Els receptors adrenèrgics α són blocats per substàncies com la fenoxibenzamina i la fentolamina.
    2. Hi ha dos subtipus de receptor adrenèrgic α. El receptor adrenèrgic α1 és postsinàptic i està localitzat al sistema nerviós central, vasos sanguinis, cor, melsa i altres òrgans. El receptor adrenèrgic α2 és presinàptic, es troba present en òrgans viscerals i al sistema nerviós central i perifèric, però també pot actuar com a autoreceptor i inhibir l'alliberació de noradrenalina.
adrenoreceptor ß adrenoreceptor ß

Neuroquímica

  • ca  receptor adrenèrgic ß, n m
  • ca  adrenoreceptor ß, n m sin. compl.
  • es  receptor ß-adrenérgico
  • es  receptor adrenérgico ß
  • en  ß-adrenergic receptor
  • en  ß-adrenoceptor
  • en  beta-adrenergic receptor

Neuroquímica

Definició
Receptor adrenèrgic que respon en particular a l'adrenalina.

Nota

  • 1. Els receptors adrenèrgics β són blocats per substàncies com el propranolol.
    2. Hi ha dos subtipus fonamentals de receptor adrenèrgic β. El receptor adrenèrgic β1 es troba present al cor i a l'escorça cerebral i actua modificant l'activitat de l'adenilat-ciclasa. El receptor adrenèrgic β2 es localitza al pulmó i al cerebel i coexisteix amb el β1 en moltes àrees de l'escorça cerebral.
  • ca  afàsia, n f
  • es  afasia
  • en  aphasia

Neurologia

Definició
Trastorn del llenguatge consistent en la pèrdua total o parcial de les capacitats de producció i de comprensió semàntica del llenguatge parlat, escrit o mímic, produït per lesions o malalties cerebrals relacionades amb els centres del llenguatge de l'escorça, les seves connexions o els nuclis basals.

Nota

  • 1. La localització de la lesió cerebral determina el tipus d'afàsia: per exemple, afàsia motora, afàsia sensorial o afàsia de conducció.
    2. En un ús terminòlogic poc precís les denominacions afàsia i disfàsia s'empren com a sinònimes.
afàsia de Broca afàsia de Broca

Neurologia

  • ca  afàsia motora, n f
  • ca  afàsia de Broca, n f sin. compl.
  • ca  afàsia expressiva, n f sin. compl.
  • es  afasia de Broca
  • es  afasia expresiva
  • es  afasia motora
  • en  Broca's aphasia
  • en  expressive aphasia
  • en  motor aphasia

Neurologia

Definició
Afàsia caracteritzada per l'alteració de la producció i de l'emissió del llenguatge parlat, amb la comprensió relativament conservada, produïda per una lesió de l'àrea de Broca.
afàsia de conducció afàsia de conducció

Neurologia

  • ca  afàsia de conducció, n f
  • es  afasia de conducción
  • en  conduction aphasia

Neurologia

Definició
Afàsia caracteritzada per l'alteració del llenguatge parlat, produïda per una lesió a la via neural del fascicle arquejat.

Nota

  • L'afàsia de conducció es diferencia de l'afàsia de Wernicke perquè presenta alteració en la repetició de paraules però la comprensió està parcialment preservada.
afàsia de Wernicke afàsia de Wernicke

Neurologia

  • ca  afàsia sensorial, n f
  • ca  afàsia de Wernicke, n f sin. compl.
  • ca  afàsia receptiva, n f sin. compl.
  • es  afasia de Wernicke
  • es  afasia receptiva
  • es  afasia sensorial
  • en  receptive aphasia
  • en  sensory aphasia
  • en  Wernicke's aphasia

Neurologia

Definició
Afàsia caracteritzada per l'alteració de la comprensió oral i escrita del llenguatge, amb una parla relativament fluida però amb presència abundant de parafràsies, produïda per una lesió en l'àrea de Wernicke.