facilitació
facilitació
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca facilitació, n f
- es facilitación
- en facilitation
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Mecanisme induït per una neurona o un circuit sobre una altra neurona pel qual un estímul determinat és capaç de produir una resposta de major intensitat que un estímul idèntic aplicat prèviament.
Nota
- La facilitació pot ser presinàptica, postsinàptica o lligada específicament al receptor.
facilitació postsinàptica
facilitació postsinàptica
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca facilitació postsinàptica, n f
- es facilitación postsináptica
- en postsynaptic facilitation
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Facilitació vinculada a l'element postsinàptic que n'afavoreix la despolarització acostant-lo al llindar d'excitabilitat.
facilitació presinàptica
facilitació presinàptica
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca facilitació presinàptica, n f
- es facilitación presináptica
- en presynaptic facilitation
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Facilitació vinculada a l'element presinàptic que afavoreix l'alliberació de neurotransmissor en una sinapsi determinada.
facilitació social
facilitació social
Neurobiologia del comportament
- ca facilitació social, n f
- es facilitación social
- en social facilitation
Neurobiologia del comportament
Definició
Augment de l'eficàcia i dels resultats obtinguts a l'hora de realitzar una determinada tasca pel fet de formar part d'un grup o d'estar en presència d'altres individus.
Nota
- La facilitació social és més notable en persones per a les quals es molt important l'opinió dels altres.
factor d'estrès
factor d'estrès
Neurobiologia del comportament
- ca estressor, n m
- ca factor d'estrès, n m sin. compl.
- es estresor
- es factor de estrés
- en stressor
Neurobiologia del comportament
Definició
Factor físic o emocional capaç de provocar un estat d'estrès.
Nota
- Els estressors poden actuar de manera aguda o crònica.
factor de creixement neuronal
factor de creixement neuronal
Neuroquímica
- ca factor de creixement neuronal, n m
- ca NGF, n m sigla
- es factor de crecimiento neuronal
- es NGF sigla
- en neural growth factor
- en NGF sigla
Neuroquímica
Definició
Proteïna que promou la supervivència i la diferenciació neuronal i l'elongació axonal tant durant el desenvolupament com després de lesions del sistema nerviós perifèric i del sistema nerviós central.
Nota
- La sigla NGF prové de la denominació anglesa neural growth factor.
factor de magnificació
factor de magnificació
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca factor de magnificació, n m
- es factor de magnificación
- en magnification factor
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Paràmetre que indica la proporció espacial entre la representació d'un punt del camp visual a la retina i la representació a l'àrea corresponent del nucli geniculat lateral del tàlem.
factor de seguretat
factor de seguretat
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca factor de seguretat, n m
- es factor de seguridad
- en safety factor
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Paràmetre que indica la relació entre el corrent de l'impuls i el corrent del llindar en una conducció saltatòria.
Nota
- El factor de seguretat ha de ser superior a 1 perquè la conducció a través del nòdul de Ranvier funcioni. Les fibres mielíniques normals tenen un factor de seguretat de 5 o més, que garanteix la despolarització fins a nivells suprallindars dels canals del nòdul de Ranvier següent i la propagació del potencial d'acció.
factor de seguretat de la transmissió neuromuscular
factor de seguretat de la transmissió neuromuscular
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca factor de seguretat de la transmissió neuromuscular, n m
- es factor de seguridad de la transmisión neuromuscular
- en neuromuscular transmission safety factor
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Factor de seguretat referit a la diferència entre el potencial de la placa motora i el potencial requerit per a generar un potencial d'acció.
factor neuroquimiotàctic
factor neuroquimiotàctic
Neurobiologia cel·lular
- ca factor neuroquimiotàctic, n m
- es factor neuroquimiotáctico
- en neurochemotactic factor
Neurobiologia cel·lular
Definició
Proteïna que, mitjançant la repulsió o l'atracció, orienta la direcció de creixement d'axons i de dendrites.
Nota
- Durant el desenvolupament, els factors neuroquimiotàctics s'encarreguen de guiar els axons fins a les cèl·lules diana.
