Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de neurociència

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  condicionament clàssic, n m
  • ca  condicionament pavlovià, n m sin. compl.
  • es  condicionamiento clásico
  • es  condicionamiento pavloviano
  • en  classical conditioning
  • en  Pavlovian conditioning

Neurobiologia del comportament

Definició
Aprenentatge associatiu en què es desencadena una resposta reflexa mitjançant l'aplicació d'un estímul inicialment neutre que ha deixat de ser-ho a causa de l'associació repetida a un altre estímul amb capacitat desencadenadora.

Nota

  • El condicionament clàssic va ser desenvolupat per Ivan Petrovič Pavlov.
  • ca  conducció electrotònica, n f
  • es  conducción electrotónica
  • en  electrotonic conduction

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Propagació del potencial de membrana basada en la disseminació passiva de corrent mitjançant circuits elèctric locals i regida per les propietats físiques de la cèl·lula.

Nota

  • La conducció electrotònica és un mecanisme de propagació de la informació que té lloc a totes les regions de les neurones, mentre que els potencials d'acció només són transportats a les regions amb canals iònics dependents de voltatge.
  • ca  conducció saltatòria, n f
  • es  conducción saltatoria
  • en  saltatory conduction

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Propagació del potencial d'acció pròpia de les fibres nervioses mielíniques, en què la membrana es despolaritza només en els nòduls de Ranvier i el potencial d'acció es propaga de nòdul a nòdul de forma ràpida i amb menys despesa energètica.
  • ca  comportament, n m
  • ca  conducta, n f sin. compl.
  • es  comportamiento
  • es  conducta
  • en  behavior

Neurobiologia del comportament

Definició
Conjunt de reaccions mentals i motores d'un individu en un medi determinat.
  • ca  conductància de fuita, n f
  • es  conductancia por fuga
  • en  leakage conductance

Neurobiologia cel·lular

Definició
Conductància de membrana determinada pel pas d'ions a través dels canals passius.
  • ca  conductància de membrana, n f
  • es  conductancia de membrana
  • en  membrane conductance

Neurobiologia cel·lular

Definició
Grau de permeabilitat de la membrana plasmàtica al pas d'ions a través de canals iònics.

Nota

  • La conductància de membrana depèn de la probabilitat d'obertura de canals induïda per un estímul elèctric o químic en una regió específica i en una proporció significativa i està relacionada inversament amb la resistència.
  • ca  conductància no sinàptica, n f
  • es  conductancia no sináptica
  • en  nonsynaptic conductance

Neurobiologia cel·lular

Definició
Conductància de membrana determinada pel pas d'ions en una membrana postsinàptica a través dels canals activats per neurotransmissor.
  • ca  conductància sinàptica, n f
  • es  conductancia sináptica
  • en  synaptic conductance

Neurobiologia cel·lular

Definició
Conductància de membrana determinada pel pas d'ions en una membrana presinàptica a través dels canals activats per neurotransmissors.
  • ca  conducte central de la medul·la espinal, n m
  • ca  conducte de l'epèndima, n m sin. compl.
  • es  conducto central de la médula espinal
  • es  conducto del epéndimo
  • en  central canal of spinal cord

Neuroanatomia

Definició
Conducte de mida petita situat a l'interior de la medul·la espinal que es perllonga rostralment en el sistema ventricular de l'encèfal i es troba recobert d'ependimòcits.
  • ca  conducte coclear, n m
  • ca  còclea membranosa, n f sin. compl.
  • es  cóclea membranosa
  • es  conducto coclear
  • en  cochlear duct
  • en  membranous cochlea

Neuroanatomia

Definició
Conducte del laberint membranós que s'enrotlla en espiral a la còclea.

Nota

  • L'epiteli de revestiment del conducte coclear conté l'òrgan espiral.