força electromotriu
força electromotriu
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca força electromotriu, n f
- es fuerza electromotriz
- en electromotive force
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Força que, mitjançant una diferència de potencial, dona lloc a un corrent elèctric.
Nota
- Una força electromotriu es pot generar a partir d'una diferència de concentracions o de càrregues iòniques.
formació hipocàmpica
formació hipocàmpica
Neuroanatomia
- ca formació hipocàmpica, n f
- es formación del hipocampo
- en hippocampal formation
Neuroanatomia
Definició
Invaginació de la circumvolució parahipocàmpica cap a la banya inferior del ventricle lateral formada pel subicle, l'hipocamp i la circumvolució dentada.
formació reticular
formació reticular
Neuroanatomia
- ca formació reticular, n f
- es formación reticular
- en reticular formation
Neuroanatomia
Definició
Estructura neuronal unida per grups de fibres i disposada en forma de xarxa difusa, que se situa a la porció central, al llarg del tronc de l'encèfal, i està relacionada amb mecanismes de regulació, atenció, selecció i filtratge de fonts d'informació.
Nota
- La formació reticular regula funcions importats com ara la son, la respiració, la pressió de la sang, la temperatura corporal, funcions endocrines, el to postural i l'activitat reflexa osteomuscular.
fòrnix
fòrnix
Neuroanatomia
- ca fòrnix, n m
- ca trígon cerebral, n m sin. compl.
- ca volta dels quatre pilars, n f sin. compl.
- es bóveda de los cuatro pilares
- es fórnix
- es trígono cerebral
- en cerebral trigone
- en fornix
Neuroanatomia
Definició
Via de fibres del sistema límbic, en forma de volta, que connecta de manera recíproca la formació hipocàmpica amb diverses àrees subcorticals, com el tàlem, l'hipotàlem, l'àrea septal i els tubercles mamil·lars de l'hipotàlem.
Nota
- El fòrnix constitueix la principal via eferent de la formació hipocàmpica.
fosfodiesterasa
fosfodiesterasa
Neuroquímica
- ca fosfodiesterasa, n f
- es fosfodiesterasa
- en phosphodiesterase
Neuroquímica
Definició
Enzim que hidrolitza enllaços fosfodièster.
Nota
- Algunes fosfodiesterases hidrolitzen l'enllaç fosfodièster dels nucleòtids cíclics AMPc i GMPc, de manera que són reguladors importants de la transmissió del senyal basada en aquests nucleòtids com a segons missatgers.
fosfolipasa
fosfolipasa
Neuroquímica
- ca fosfolipasa, n f
- es fosfolipasa
- en phospholipase
Neuroquímica
Definició
Enzim que hidrolitza els enllaços fosfat dels fosfolípids.
Nota
- Les dues fosfolipases més rellevants en el sistema nerviós són la fosfolipasa A2, que hidrolitza els glicerofosfolípids i allibera àcid araquidònic, i la fosfolipasa C, situada a la membrana plasmàtica, on hidrolitza els lípids de membrana i produeix diacilglicerol i inositol quan és activada per una proteïna G.
fosforilació
fosforilació
Neuroquímica
- ca fosforilació, n f
- es fosforilación
- en phosphorylation
Neuroquímica
Definició
Addició d'un grup fosfat a una proteïna, o a qualsevol altra molècula, mitjançant una proteïna-cinasa, el qual pot provocar que experimenti un canvi en l'activitat enzimàtica.
fotoreceptor
fotoreceptor
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca fotoreceptor, n m
- es fotorreceptor
- en photoreceptor
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Receptor sensorial localitzat a la retina que reacciona davant d'un estímul electromagnètic, particularment davant la llum.
Nota
- Hi ha dos tipus de fotoreceptors: els cons i els bastons.
fototeràpia
fototeràpia
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca fototeràpia, n f
- es fototerapia
- en phototherapy
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Teràpia biològica consistent en l'ús de l'acció de la llum natural o artificial, particularment de raigs lluminosos d'unes longituds d'ona determinades, per incidir sobre l'activitat i les funcions cerebrals.
fototransducció
fototransducció
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca fototransducció, n f
- es fototransducción
- en phototransduction
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Transducció que duen a terme els fotoreceptors, que transformen els estímuls lluminosos en senyals elèctrics.
