incoherència de la parla
incoherència de la parla
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca incoherència de la parla, n f
- ca desorganització de la parla, n f sin. compl.
- es desorganización del habla
- es incoherencia del habla
- en speech disorganization
- en speech incoherence
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Agrupació de pensaments i paraules que no comparteixen cap lligam lògic i que produeixen una parla inconnexa i inintel·ligible.
indefensió apresa
indefensió apresa
Neurobiologia del comportament
- ca indefensió apresa, n f
- es indefensión aprendida
- en learned helplessness
Neurobiologia del comportament
Definició
Estat mental de manca de motivació i d'impossibilitat d'actuar produït com a conseqüència de l'exposició a una sèrie d'estímuls aversius que no poden ser evitats o controlats i que es manté fins i tot quan és possible defugir-los.
Nota
- La indefensió apresa, com a concepte, s'ha utilitzat per a explicar el mecanisme dels trastorns depressius.
indicador del son
indicador del son
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca indicador del son, n m
- es indicador del sueño
- en sleep indicator
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Cadascun dels paràmetres bioelèctrics el registre simultani dels quals permet determinar les diferents fases del son.
Nota
- Els principals indicadors del son són l'electroencefalograma, l'electromiograma i l'electrooculograma.
indolamina
indolamina
Neuroquímica
- ca indolamina, n f
- es indolamina
- en indoleamine
Neuroquímica
Definició
Monoamina derivada del triptòfan, formada per un grup amino i un anell indol, que actua com a neurotransmissor al sistema nerviós central i al sistema nerviós perifèric.
Nota
- La família de les indolamines comprèn, entre d'altres, la serotonina i la melatonina.
informàtica
informàtica
Disciplines connexes
- ca informàtica, n f
- es informática
- en computer science
Disciplines connexes
Definició
Disciplina que s'ocupa de la concepció i la utilització de sistemes de transmissió i de processament automàtics de la informació.
inhibició
inhibició
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca inhibició, n f
- es inhibición
- en inhibition
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Disminució de l'efecte produït per un estímul determinat sobre un sistema excitable.
inhibició lateral
inhibició lateral
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca inhibició lateral, n f
- es inhibición lateral
- en lateral inhibition
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Inhibició produïda per una neurona excitada sobre les neurones veïnes, que genera un circuit inhibidor per retroalimentació utilitzat a les vies sensorials per a incrementar la força d'un senyal procedent del centre d'un camp receptiu, mitjançant la disminució de l'activitat de vies veïnes a aquest camp.
inhibició postsinàptica
inhibició postsinàptica
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca inhibició postsinàptica, n f
- es inhibición postsináptica
- en postsynaptic inhibition
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Inhibició consistent en la hiperpolarització d'un element postsinàptic mitjançant l'activació de diversos canals per a reduir la probabilitat de propagació del potencial d'acció procedent de l'element presinàptic.
inhibició presinàptica
inhibició presinàptica
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca inhibició presinàptica, n f
- es inhibición presináptica
- en presynaptic inhibition
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Inhibició consistent en la hiperpolarització de l'element presinàptic, que disminueix la probabilitat d'obertura dels seus canals de Ca2+ dependents de voltatge i redueix l'alliberament de neurotransmissor a la fenedura sinàptica.
inhibició recíproca
inhibició recíproca
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca inhibició recíproca, n f
- es inhibición recíproca
- en reciprocal inhibition
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Inhibició en què una neurona excitadora estimula la primera neurona d'un circuit inhibidor i, a través d'interneurones, es produeix simultàniament la inhibició de neurones amb efectes finals oposats i s'estableix així un sistema d'autoregulació per retroalimentació que manté l'activitat dins d'uns marges mínims i màxims.
