Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de neurociència

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  proteïna bàsica de la mielina, n f
  • ca  MBP, n f sigla
  • es  proteína básica de la mielina
  • es  PBM sigla
  • en  myelin basic protein
  • en  MBP sigla

Neurobiologia cel·lular

Definició
Proteïna d'adhesió cel·lular que participa en la compactació de les beines de mielina en els axons i que actua com a factor repel·lent de la regeneració neuronal després de lesions del sistema nerviós central o del perifèric.

Nota

  • La sigla MBP prové de la derivació anglesa myelin basic protein.
  • ca  proteïna c-fos, n f
  • es  proteína c-fos
  • en  c-fos protein

Neurobiologia cel·lular

Definició
Proteïna codificada per un gen d'expressió primerenca que activa l'expressió quan les neurones incrementen l'activitat, de manera que es pot utilitzar per a identificar neurones que responen a l'estimulació.
  • ca  proteïna d'interacció amb el receptor de glutamat, n f
  • ca  GRIP, n f sigla
  • es  proteína de interacción con el receptor de glutamato
  • es  GRIP sigla
  • en  glutamate receptor interacting protein
  • en  GRIP sigla

Neuroquímica

Definició
Proteïna que interacciona amb el receptor d'AMPA, amb capacitat de participar en la distribució espacial del seu lligand i de regular-ne l'activitat.

Nota

  • La sigla GRIP prové de la denominació anglesa glutamate receptor interacting protein.
  • ca  proteïna de membrana, n f
  • es  proteína de membrana
  • en  membrane protein

Neurobiologia cel·lular

Definició
Proteïna que es troba associada a una membrana plasmàtica.
  • ca  proteïna G, n f
  • es  proteína G
  • en  G protein

Neuroquímica

Definició
Proteïna reguladora de l'activitat cel·lular que, d'una banda, s'acobla a un receptor lligat a un neurotransmissor, mentre que, de l'altra, és capaç d'activar o desactivar sistemes enzimàtics, generalment a través de proteïna-cinases.

Nota

  • Les proteïnes G poden ser proteïnes de membrana o citoplasmàtiques. La forma activa necessita unir-se a GTP.
  • ca  proteïna integral de membrana, n f
  • es  proteína integral de membrana
  • en  integral membrane protein
  • en  membrane-spanning protein

Neurobiologia cel·lular

Definició
Proteïna de membrana que s'associa mitjançant una interacció extensa amb les cadenes hidrocarbonades dels lípids constituents de la membrana plasmàtica.

Nota

  • Les proteïnes integrals de membrana poden actuar com a receptors de lligands específics, com a canals iònics i com a bombes transportadores. Poden ser proteïnes transmembrana o proteïnes perifèriques de la cara citoplasmàtica o de la cara extracel·lular de la membrana.
  • ca  proteïna motora, n f
  • es  proteína motora
  • en  motor protein

Neurobiologia cel·lular

Definició
Proteïna que té la propietat de desplaçar-se sobre la superfície d'un substrat adequat i convertir energia química en treball mecànic mitjançant la hidròlisi d'ATP.

Nota

  • Són exemples de proteïnes motores la cinesina, la dineïna i la miosina.
  • ca  proteïna P0, n f
  • es  proteína P0
  • en  P0 protein

Neurobiologia cel·lular

Definició
Proteïna de la suprafamília de les immunoglobulines que participa en processos de compactació de la mielina i d'estabilització dels contactes i l'adhesió cel·lular entre axons i cèl·lules de Schwann.
  • ca  proteïna tau, n f
  • es  proteína tau
  • en  tau protein

Neurobiologia cel·lular

Definició
Proteïna que forma part del citoesquelet de les neurones i que, regulada per cinases que la fosforilen, controla l'assemblatge i l'estabilització dels microtúbuls.

Nota

  • La hiperfosforilació de les proteïnes tau causa el seu autoassemblatge, cosa que provoca la formació de filaments, els quals estan relacionats probablement amb la malaltia d'Alzheimer.
  • ca  protuberància, n f
  • ca  pont, n m sin. compl.
  • es  protuberancia
  • es  puente
  • en  pons

Neuroanatomia

Definició
Porció del tronc de l'encèfal situada entre el bulb raquidi, en posició caudal, i el mesencèfal, en posició rostral, que està formada per la base de protuberància, en posició ventral, i el tegment, en situació dorsal.