planta longitudinal
planta longitudinal
Arquitectura i urbanisme
- ca planta longitudinal, n f
- es planta longitudinal
- en axial plan
Arquitectura i urbanisme
Definició
Planta de forma allargada que, per percebre-la bé, cal recórrer-la longitudinalment.
planta noble
planta noble
Arquitectura i urbanisme
- ca planta noble, n f
- es planta noble
- en piano nobile
Arquitectura i urbanisme
Definició
Pis principal d'una casa, més alt que la resta de pisos, amb soterrani a sota i un o diversos pisos més petits a sobre, que comprèn les sales i habitacions nobles.
platabanda
platabanda
Escultura
- ca platabanda, n f
- es platabanda
- en platband
Escultura
Definició
Motllura plana i llisa de més amplària que volada.
platabanda
platabanda
Arquitectura i urbanisme
- ca platabanda, n f
- es platabanda
- en fascia
Arquitectura i urbanisme
Definició
Llinda d'una sola peça els extrems de la qual descansen damunt pilastres o columnes.
ple relleu
ple relleu
Escultura
- ca ple relleu, n m
- ca relleu absolut, n m sin. compl.
- es pleno relieve
- en freestanding
- en full round
- en in the round
Escultura
Definició
Relleu d'una escultura totalment separada del fons, que permet de contemplar-la des de qualsevol punt de vista al seu voltant.
plement
plement
Arquitectura i urbanisme
- ca plement, n m
- es plemento
- en cell
- en vaulting cell
- en web
Arquitectura i urbanisme
Definició
Peça de poc gruix que forma l'element passiu d'una volta de creueria omplint els espais que hi ha entre els arcs o els nervis.
plementeria
plementeria
Arquitectura i urbanisme
- ca plementeria, n f
- es plementería
- en web
Arquitectura i urbanisme
Definició
Conjunt de plements d'una volta de creueria.
plint
plint
Arquitectura i urbanisme
- ca plint, n m
- es latastro
- es orlo
- es plinto
- en plinth
Arquitectura i urbanisme
Definició
Pedra quadrada o rectangular que forma la part inferior de la base d'una columna.
plúteus
plúteus
Arquitectura i urbanisme
- ca plúteus, n m
- es plúteo
- en pluteus
Arquitectura i urbanisme
Definició
Ampit, sovint decorat, que tancava la part inferior d'un intercolumni i que, en les esglésies romàniques, separava espais com el cor o el presbiteri de la resta de la nau.
podi
podi
Arquitectura i urbanisme
- ca pòdium, n m
- ca podi, n m sin. compl.
- es podio
- es pódium
- en podium
Arquitectura i urbanisme
Definició
Plataforma situada entre l'arena i la càvea d'un amfiteatre, on hi havia les places d'honor.