Diccionari d’otorrinolaringologia

Audiometria condicionada en què l'infant explorat, cada vegada que rep un estímul sonor, prem un polsador que posa en marxa un joc, el qual serveix d'incentiu perquè participi en la prova.

Prova consistent a fer una impedanciometria per a detectar el reclutament.

Prova consistent a usar sons molt intensos per a detectar la fatiga auditiva.

Prova consistent a fer vibrar un diapasó alternativament sobre l'apòfisi mastoide o davant del pavelló de l'orella per a detectar si existeix una sordesa de transmissió o de percepció.

Prova consistent a posar l'individu explorat dret amb els peus junts i els ulls tancats per a detectar trastorns de l'equilibri.

Prova consistent a emetre un so pur continu a 20 dB per sobre del llindar auditiu, amb un increment d'intensitat d'1 dB cada 5 segons, per a detectar el reclutament.

Audiometria condicionada en què s'usen dos altaveus col·locats a banda i banda de l'infant explorat, per on s'envia un estímul sonor que es reforça amb l'acció d'una joguina que s'il·lumina i es belluga poc després.

Prova consistent a col·locar un diapasó sobre el vèrtex del cap per a determinar el tipus de sordesa existent.

Pruïja situada al meat i al conducte auditius externs que sovint va acompanyada de dermatosi.

Part de l'audiologia que s'ocupa dels aspectes subjectius de la percepció dels sons.