Diccionari d’otorrinolaringologia

Banda vertical més o menys manifesta de teixit conjuntiu situada a la línia mediana de la part posterior de la faringe, on s'insereixen les fibres dels músculs constrictors de la faringe.

Banda tendinosa situada entre el ganxo de l'apòfisi pterigoide i la mandíbula, que separa el múscul buccinador del múscul constrictor superior de la faringe.

Compartiment perilimfàtic que resulta de la divisió del conducte espiral de la còclea per la làmina espiral òssia i que s'obre per la finestra coclear a la cavitat timpànica.

Compartiment perilimfàtic que resulta de la divisió del conducte espiral de la còclea per la làmina espiral, que es comunica amb la finestra vestibular i que condueix al vestíbul.

Disfunció d'un audiòfon, causada generalment per un mal ajustament de l'adaptador anatòmic, per la qual es produeix un retorn d'energia com a conseqüència de l'acoblament acústic entre l'auricular i el micròfon, que provoca un xiulet característic.

Àrea deprimida i petita de la paret interna del vestíbul, situada sota el recés esfèric, que conté l'extrem basal del conducte coclear.

Cadascuna de les dues fossetes, a vegades molt profundes, situades a la paret lateral de la rinofaringe, darrere l'orifici faringi de la trompa auditiva, limitades per davant pel plec salpingofaringi i que contenen teixit limfàtic.

Àrea deprimida i ovalada de la part anterosuperior de la paret interna del vestíbul, que conté l'utricle.

Àrea superior de la cavitat timpànica que conté el cap del martell i l'enclusa.

Canal estreta de la paret posterosuperior de les cavitats nasals, que correspon a la cara anterior del cos de l'os esfenoide, on desemboca el si esfenoidal.