Back to top
timpanoplàstia oberta timpanoplàstia oberta

  • ca  timpanoplàstia oberta, n f
  • es  timpanoplastia abierta
  • en  canal down tympanoplasty

Definició
Timpanoplàstia en què es destrueix la paret posterosuperior òssia del conducte auditiu extern per a aconseguir una cavitat quirúrgica ampla.
timpanoplàstia tancada timpanoplàstia tancada

  • ca  timpanoplàstia tancada, n f
  • es  timpanoplastia cerrada
  • en  canal up tympanoplasty

Definició
Timpanoplàstia en què es conserva la paret posterosuperior òssia del conducte auditiu extern i es manté l'aïllament del recés epitimpànic i l'antre mastoidal.
timpanostapediopèxia timpanostapediopèxia

  • ca  timpanostapediopèxia, n f
  • ca  miringostapediopèxia, n f sin. compl.
  • es  miringoestapediopexia
  • es  timpanostapediopexia
  • en  myringostapediopexy

Definició
Fixació espontània o quirúrgica entre l'estrep i la membrana timpànica, que aconsegueix mantenir l'audició tot i que no s'utilitza la resta de la cadena ossicular.
  • ca  timpanotomia, n f
  • es  timpanotomía
  • en  tympanotomy

Definició
Obertura quirúrgica de la cavitat timpànica per a explorar-ne el contingut.
timpanotomia posterior timpanotomia posterior

  • ca  timpanotomia posterior, n f
  • es  timpanotomía posterior
  • en  posterior tympanotomy

Definició
Timpanotomia que es realitza després d'una mastoidectomia a través del marc ossi de la membrana timpànica i el conducte facial.
  • ca  acufen, n m
  • ca  brunzit, n m sin. compl.
  • ca  tinnitus, n m sin. compl.
  • es  acúfeno
  • es  tinnitus
  • es  zumbido
  • en  tinnitus

Definició
Percepció de sons o sorolls d'una manera contínua o intermitent sense que hi hagi un estímul sonor exterior que els origini.
  • ca  tiratge, n m
  • es  tiraje
  • en  tugging

Definició
Trastorn consistent en la depressió del buit epigàstric i de la part superior del tòrax i el coll durant la inspiració, produït per l'obstrucció de les vies respiratòries altes.
  • ca  laringotomia, n f
  • ca  laringofissió, n f sin. compl.
  • ca  laringofissura, n f sin. compl.
  • ca  tirotomia, n f sin. compl.
  • es  laringotomía
  • en  laryngotomy

Definició
Incisió vertical del cartílag tiroide per a accedir a l'interior de la laringe.
  • ca  to, n m
  • es  tono
  • en  tone

Definició
Qualitat física d'un so que depèn de la major o menor freqüència de les seves vibracions.

Nota

  • Segons el to els sons es classifiquen en greus i aguts, ja que divideix la gamma audible de sons en freqüències baixes i altes, respectivament.
  • ca  freqüència fonamental, n f
  • ca  to fonamental, n m sin. compl.
  • es  frecuencia fundamental
  • en  fundamental frequency

Definició
Freqüència més baixa i greu d'un sistema vibratori.

Nota

  • La freqüència fonamental correspon a la freqüencia pròpia del sistema vibratori.