espectroscopi de xarxa
espectroscopi de xarxa
Aparells òptics
- ca espectroscopi de xarxa, n m
- es espectroscopio de red
- fr spectroscope à réseau
- it spettroscopio a reticolo
- en grating spectroscope
- de Gitterspektroskop
Aparells òptics
Definició
Espectroscopi que serveix per a produir i analitzar els espectres mitjançant una xarxa de difracció.
Nota
- En aquest aparell els intervals dels diferents sectors de l'espectre visible són equivalents.
espectroscopi manual
espectroscopi manual
Aparells òptics
- ca espectroscopi manual, n m
- es espectroscopio manual
- fr spectroscope à main
- it spettroscopio manuale
- en hand spectroscope
- de Handspektroskop
Aparells òptics
Definició
Espectroscopi de dimensions reduïdes que permet fer observacions a qualsevol indret.
Nota
- La mida més freqüent és de 10 cm de llargada per 15 mm d'amplada.
espectroscòpia
espectroscòpia
Propietats òptiques de les gemmes > Color i luminescència
- ca espectroscòpia, n f
- es espectroscopia
- fr spectroscopie
- it spettroscopia
- en spectroscopy
- de Spektroskopie
Propietats òptiques de les gemmes > Color i luminescència
Definició
Branca de la fisicoquímica que té per objecte l'anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l'espectre de les radiacions.
especularita
especularita
Espècies gemmològiques > Òxids
- ca especularita, n f
- es especularita
- fr hématite spéculaire
- it ematite micacea
- it specularita
- en specular-iron
- de Specularit
Espècies gemmològiques > Òxids
Definició
Varietat d'hematites d'aspecte micaci amb una superfície fortament reflectora.
Nota
- Com a gemma no té gaire interès. El nom prové del mot llatí speculum, 'mirall'.
espinel·la
espinel·la
Espècies gemmològiques > Òxids
- ca espinel·la, n f
- es espinela
- fr spinelle
- it spinello
- en spinel
- de Spinell
Espècies gemmològiques > Òxids
Definició
Òxid d'alumini i magnesi, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.
Nota
- Les varietats vermella i blava són apreciades com a gemmes, però també pot ser d'altres colors. El nom prové del mot llatí spinella, diminutiu de spina, 'espina', en referència a la forma octaèdrica dels cristalls d'aquest mineral.
espinel·la de zinc
espinel·la de zinc
Espècies gemmològiques > Òxids
- ca espinel·la de zinc, n f
- ca gahnoespinel·la, n f sin. compl.
- es espinela de cinc
- es gahnoespinela
- fr gahnospinelle
- fr spinelle de zinc
- it gahnospinello
- it spinello di zinco
- en gahnospinel
- en zinc spinel
- de Gahno-Spinell
- de Zinkspinell
Espècies gemmològiques > Òxids
Definició
Varietat d'espinel·la de color blau o violeta a causa de la presència de zinc.
espinel·la sintètica Verneuil
espinel·la sintètica Verneuil
Productes artificials > Materials sintètics
- ca espinel·la sintètica Verneuil, n f
- es espinela sintética Verneuil
- fr spinelle synthétique Verneuil
- it spinello sintetico Verneuil
- en Verneuil synthetic spinel
- de synthetischer Spinell Verneuil
Productes artificials > Materials sintètics
Definició
Espinel·la obtinguda al laboratori amb el mètode de fusió a la flama.
Nota
- Es va obtenir accidentalment el 1908, però no es va utilitzar fins al 1920. És un dels materials sintètics que s'ha utilitzat més com a substitut de les gemmes. La varietat de color vermell no va obtenir-se fins al 1930. Verneuil és el nom de l'inventor del mètode de fusió a la flama.
espinel·la tipus alexandrita
espinel·la tipus alexandrita
Productes artificials > Materials sintètics
- ca espinel·la tipus alexandrita, n f
- es espinela tipo alejandrita
- fr spinelle type alexandrite
- it spinello tipo alessandrite
- en alexandrite-like spinel
- de Alexandrit Type Spinell
Productes artificials > Materials sintètics
Definició
Espinel·la que imita l'alexandrita, obtinguda al laboratori amb el mètode de fusió a la flama.
Nota
- Presenta les característiques típiques dels materials obtinguts amb el forn de Verneuil.
espodumena
espodumena
Espècies gemmològiques > Silicats
- ca espodumena, n f
- es espodumena
- fr spodumène
- it spodùmene
- en spodumene
- de Spodumen
Espècies gemmològiques > Silicats
Definició
Silicat d'alumini i liti, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un inosilicat.
Nota
- Pot ser incolora, de color rosa o verda. Té una exfoliació molt acusada i és difícil polir-la. El nom prové del mot grec spodos, 'cendra', en referència al color gris dominant.
esquerda
esquerda
Morfologia de les inclusions
- ca esquerda, n f
- es grieta
- fr cassure
- it spaccatura
- en crack
- de Riß
Morfologia de les inclusions
Definició
Obertura irregular que es produeix en un cristall a causa d'una tensió o d'un cop.
Nota
- Es produeix sovint també com a conseqüència d'un tractament tèrmic.
