Back to top
  • ca  cofiador | cofiadora, n m, f
  • es  cofiador | cofiadora

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definició
Fiador juntament amb un altre o amb altres en una mateixa obligació.
  • ca  cogeneració, n f
  • es  cogeneración
  • en  cogeneration

Ciències>Física>Física aplicada

  • ca  cogestió educativa, n f
  • es  cogestión educativa
  • fr  cogestion éducative
  • en  co-management

Ciències socials>Pedagogia i didàctica>Didàctica i organització escolar

Definició
Participació de dues o més persones o entitats en la gestió d'una política educativa.

Nota

  • Per exemple, hi pot haver cogestió educativa entre un ministeri, departament o conselleria d'educació i les administracions locals.
  • ca  cognició, n f
  • es  cognición
  • fr  cognition
  • en  cognition

Ciències mèdiques i de la salut>Psicologia i psicofisiologia, Ciències socials>Pedagogia i didàctiques>Teoria i història de l'educació, Humanitats>Filosofia, .PARAULES CLAU

Definició
Conjunt de processos intel·lectuals pels quals un individu adquireix informacions sobre l'entorn i les elabora per mitjà de la percepció, el record, la imaginació, la comprensió, el judici o el raonament.
  • ca  cognició espacial, n f
  • en  spatial cognition

Ciències mèdiques i de la salut>Psicologia i psicofisiologia

  • ca  cognitivisme, n m
  • es  cognitivismo
  • fr  cognitivisme
  • en  cognitivism

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política, Ciències socials>Pedagogia i didàctiques>Teoria i història de l'educació, .PARAULES CLAU

Definició
Teoria psicològica segons la qual l'adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l'individu en forma d'estímuls.

Nota

  • El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement.
  • ca  cognoscibilitat, n f
  • es  cognoscibilidad
  • fr  cognoscibilité
  • en  cognoscibility
  • de  Erkennbarkeit

Humanitats>Filosofia

Definició
Qualitat del que pot ser conegut.
  • ca  coherència, n f
  • es  coherencia
  • fr  cohérence
  • en  coherence

Ciències>Física>Òptica, Ciències>Química>Química física, .PARAULES CLAU

  • ca  coherència, n f
  • es  coherencia
  • fr  cohérence
  • en  coherence
  • de  Kohärenz
  • de  Zusammenhang

Humanitats>Filosofia

Definició
Absència de contradicció.
  • ca  coherència textual, n f
  • es  coherencia textual
  • fr  cohérence textuelle
  • en  textual cohesion

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general

Definició
Conjunt de propietats d'una sèrie d'oracions que determina la constitució d'un text.