Back to top
  • ca  compensació, n f
  • es  compensación
  • en  compensation

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica, .PARAULES CLAU

Definició
Tècnica consistent a afegir o modificar els pols o els zeros de la funció de transferència d'un circuit amb l'objectiu de millorar-ne l'estabilitat o la resposta dinàmica.
  • ca  compensació de culpes, n f
  • es  compensación de culpas, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal, .PARAULES CLAU

  • ca  compensació de dosi, n f
  • es  compensación de dosis
  • fr  compensation de dosage
  • fr  compensation du dosage
  • en  dosage compensation

Ciències de la vida 2>Biologia general>Genètica, Ciències de la vida 2>Biologia molecular i bioquímica

  • ca  compensació econòmica per raó de treball, n f
  • es  compensación económica por razón de trabajo

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil, .PARAULES CLAU

Definició
Quantitat de diners que, en cas de separació judicial, divorci o nul·litat, té dret a cobrar el cònjuge que, sense retribució o amb una retribució insuficient, ha treballat per a la casa o en negocis de l'altre cònjuge, en el cas que, per aquest motiu, s'hagi generat una situació de desigualtat entre el patrimoni de tots dos que impliqui un enriquiment injust.
  • ca  competència, n f
  • es  competencia, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret processal

  • ca  competència, n f
  • ca  concurrència, n f
  • es  competencia
  • fr  concurrence
  • en  competition

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, .PARAULES CLAU

  • ca  competència, n f
  • es  competencia
  • fr  compétence
  • en  competence

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general

Definició
En gramàtica generativa, coneixement intern que un parlant té del model abstracte de la seva llengua i, en particular, de les possibilitats de produir i entendre totes les oracions gramaticals possibles.
  • ca  competència, n f
  • en  competence
  • en  skill

Ciències socials>Pedagogia i didàctica, .PARAULES CLAU

Definició
Qualitats personals i aptitud demostrades per a aplicar coneixements i habilitats.
  • ca  competència científica, n f
  • en  scientific competence

Ciències socials>Pedagogia i didàctica>Didàctica de les ciències experimentals, .PARAULES CLAU

  • ca  competència comunicativa, n f
  • es  competencia comunicativa
  • fr  compétence communicative
  • en  communicative competence

Ciències socials>Pedagogia i didàctiques>Mètodes d'investigació i diagnòstic en educació, Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general, .PARAULES CLAU

Definició
Capacitat d'un individu de produir i entendre oracions gramaticals i adequades a l'entorn situacional en què es produeixen i als propòsits de la interacció.