Back to top
  • ca  conservació de patrimoni, n f
  • es  conservación del patrimonio
  • en  heritage conservation

Humanitats>Història, geografia i antropologia

  • ca  conservació del patrimoni, n f
  • es  conservación del patrimonio
  • en  heritage conservation

Humanitats>Història, geografia i antropologia>Prehistòria, història antiga i arqueologia>Arqueologia, Humanitats>Art, .PARAULES CLAU

  • ca  conservació del sòl, n f
  • en  soil conservation

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Agricultura>Edafologia i química agrícola

  • ca  conservació extraordinària, n f
  • es  conservación extraordinaria
  • en  extraordinary maintenance
  • en  special maintenance

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Enginyeria i infraestructura dels transports

Definició
Conjunt d'operacions que amb caràcter habitualment generalitzat i amb periodicitat normalment superior a cinc anys es duen a terme en els elements materials d'una infraestructura per a preservar-ne el valor patrimonial i permetre'n l'ús de forma funcional i segura.
  • ca  conservadorisme, n m
  • es  conservadurismo
  • en  conservatism

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política, .PARAULES CLAU

  • ca  conservatori, n m
  • es  conservatorio
  • fr  conservatoire
  • en  conservatoire
  • en  conservatory

Ciències socials>Pedagogia i didàctica>Didàctica i organització escolar

Definició
Centre educatiu oficial on s'imparteixen ensenyaments musicals de grau mitjà o superior.
  • ca  consignació, n f
  • es  consignación

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definició
Dipòsit judicial que fa el deutor del bé objecte de l'obligació quan el creditor és desconegut, no pot rebre el pagament o es nega injustificadament a rebre'l, el qual allibera el deutor de la seva obligació.
  • ca  consignació judicial, n f
  • es  consignación judicial, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret processal

  • ca  consignatari | consignatària, n m, f
  • es  consignatario | consignataria

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret

Definició
Persona que rep, per acte judicial, una consignació.
  • ca  consistència, n f
  • ca  compatibilitat, n f sin. compl.
  • es  compatibilidad
  • es  consistencia
  • fr  compatibilité
  • fr  consistance
  • en  compatibility
  • en  consistency
  • de  Verträglichkeit
  • de  Widerspruchslosigkeit

Humanitats>Filosofia

Definició
Absència de contradicció en un raonament.