Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Tesaurus de termes de recerca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  consumidor | consumidora, n m, f
  • es  consumidor | consumidora

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definició
Persona física o jurídica que adquireix béns i contracta serveis per al seu consum o ús particular.
  • ca  consumpció, n f
  • es  consunción, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  contacte de llengües, n m
  • es  contacto de lenguas
  • en  language contact

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general

  • ca  contacte metall-semiconductor, n m
  • es  contacto metal-semiconductor
  • en  metal-semiconductor contact

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica

Definició
Estructura formada per un metall dipositat sobre un semiconductor.
  • ca  contacte òhmic, n m
  • es  contacto óhmico
  • en  ohmic contact

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica

Definició
Contacte entre dos materials diversos que presenta la propietat que la diferència de potencial entre les dues cares contigües és petita i proporcional al corrent que les travessa.
  • ca  contacte rectificador, n m
  • es  contacto rectificador
  • en  rectifying contact

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica

Definició
Contacte entre dos materials diversos que presenta la propietat que la resistivitat en un sentit és molt diferent de la del sentit contrari.
  • ca  contagi, n m
  • es  contagio
  • fr  contagion
  • en  contagion
  • en  contagium

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Infermeria, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Salut pública>Medicina preventiva i salut pública

Definició
Transmissió d'una malaltia infecciosa d'una persona o d'un animal a una altra persona per contacte directe o indirecte.
  • ca  contaminació, n f
  • es  contaminación
  • en  contamination

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Tecnologies del medi ambient d'enginyeria civil, .PARAULES CLAU

Definició
Presència i acumulació d'una o diverses substàncies d'origen natural o antropogènic en un component del medi ambient, com ara l'aigua, l'aire o el sòl, que originen un canvi de la seva composició fisicoquímica mitjana.
  • ca  contaminació acústica marina, n f
  • es  contaminación acústica marina
  • en  marine noise pollution

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria mecànica>Tecnologies del medi ambient

  • ca  contaminació atmosfèrica, n f
  • ca  pol·lució de l'aire, n f
  • es  contaminación atmosférica
  • es  contaminación del aire
  • en  air pollution
  • en  atmospheric pollution

Ciències>Física>Física de la terra, Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Tecnologies del medi ambient d'enginyeria civil, Enginyeria i arquitectura>Enginyeria mecànica>Tecnologies del medi ambient, Enginyeria i arquitectura>Enginyeria química, .PARAULES CLAU

Definició
Contaminació causada per la presència a l'atmosfera d'algun compost químic aliè a la seva composició normal o per la presència de compostos naturals en una concentració superior a la normal.