Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Tesaurus de termes de recerca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  esterilitat, n f
  • es  esterilidad
  • fr  stérilité
  • en  sterility

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Infermeria, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Obstetrícia i ginecologia

Definició
Incapacitat d'una persona o d'una parella de concebre fills.

Nota

  • Es considera que una parella és estèril quan no ha aconseguit un embaràs després de 12 cicles menstruals.
  • ca  esterilització, n f
  • es  esterilización
  • fr  stérilisation
  • en  sterilization

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Cirurgia, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Infermeria

  • ca  esterilització il·legal, n f
  • es  esterilización ilegal, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal, .PARAULES CLAU

  • ca  esterol, n m
  • es  esterol
  • en  sterol

Ciències de la vida 2>Biologia molecular i bioquímica, .PARAULES CLAU

  • ca  estètica, n f
  • en  aesthetics

Ciències socials>Comunicació i informació>Comunicació audiovisual i publicitat, Humanitats>Filosofia, Humanitats>Filosofia>Estètica i teoria de les arts, .PARAULES CLAU

  • ca  estiatge, n m
  • es  estiaje
  • en  low water

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Enginyeria hidràulica

Definició
Disminució del cabal d'un riu en una època determinada de l'any.
  • ca  estigmatisme, n m
  • es  estigmatismo
  • fr  stigmatisme
  • en  stigmatism

Ciències>Física>Òptica, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Oftalmologia

  • ca  estigmatització, n f
  • ca  etiquetatge, n m sin. compl.
  • es  estigmatización
  • es  etiquetaje
  • en  labelling
  • en  stigmatisation
  • en  stigmatization

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia, .PARAULES CLAU

Definició
Procés pel qual un grup amb poder defineix el que és normal i deixa fora d'aquesta definició altres conductes que, en conseqüència, són considerades desviades.
  • ca  estil, n m
  • en  style

Humanitats>Art

  • ca  estil cognitiu, n m
  • es  estilo cognitivo
  • fr  schéma cognitif
  • fr  style cognitif
  • en  cognitive style

Ciències socials>Pedagogia i didàctica

Definició
Manera que una persona té de percebre, pensar, recordar o resoldre problemes, segons els seus hàbits de processament de la informació.