Back to top
  • ca  estructura hiperfina, n f
  • es  estructura hiperfina
  • fr  structure hyperfine
  • en  hyperfine structure
  • de  Hyperfeinstruktur

Ciències>Física>Física atòmica, molecular i nuclear

  • ca  estructura lèxica, n f
  • es  estructura léxica
  • en  lexical structure

Ciències socials>Pedagogia i didàctica>Didàctica de la llengua i la literatura, Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general

  • ca  estructura meso, n f
  • es  estructura meso
  • en  meso structure

Ciències>Química>Química orgànica

  • ca  estructura proteica, n f
  • es  estructura proteica
  • en  protein structure

Ciències>Química>Química analítica, Ciències de la vida 2>Biologia molecular i bioquímica, .PARAULES CLAU

  • ca  estructura relicta, n f
  • es  estructura relicta
  • en  relict structure

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Enginyeria del terreny

Definició
Estructura que roman inalterada en un sòl, des de la seva formació, sense haver estat afectada pels canvis geològics que el terreny hagi pogut experimentar.
  • ca  estructura sedimentària, n f
  • es  estructura sedimentaria
  • en  sedimentary structure

Ciències>Geologia, .PARAULES CLAU

  • ca  estructura social, n f
  • es  estructura social
  • en  social structure

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia>Antropologia social, .PARAULES CLAU

Definició
Combinació de les institucions d'una societat, classificades segons les seves funcions respectives.
  • ca  estructuralisme, n m
  • es  estructuralismo
  • en  structuralism

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia

Definició
Escola clàssica basada en procediments lingüístics per tal de comparar principis d'associació lògica en les cultures i descobrir estructures mentals universals.
  • ca  estructuralisme, n m
  • ca  gramàtica estructural, n f sin. compl.
  • ca  lingüística estructural, n f sin. compl.
  • es  estructuralismo
  • es  gramática estructural
  • es  lingüística estructural
  • fr  grammaire structurelle
  • fr  linguistique structurelle
  • fr  structuralisme
  • en  structural grammar
  • en  structural linguistics
  • en  structuralism

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general

Definició
Teoria lingüística descriptiva que fa un estudi sincrònic de la llengua i la presenta com un sistema de relacions entre unitats que constitueixen entre elles una estructura, de manera que la modificació d'un element de l'estructura comporta una modificació del conjunt del sistema.
  • ca  goll, n m
  • ca  estruma, n m sin. compl.
  • ca  gotirló, n m sin. compl.
  • es  bocio
  • es  estruma
  • es  papera
  • fr  goitre
  • fr  strume
  • en  goiter
  • en  goitre
  • en  struma

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Anatomia patològica

Definició
Augment de volum de la glàndula tiroide que origina una prominència a la cara anterior del coll.