Back to top
  • ca  etiqueta ecològica, n f
  • ca  ecoetiqueta, n f sin. compl.
  • es  ecoetiqueta
  • es  etiqueta ecológica
  • en  eco-label
  • en  environmental label

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Tecnologies del medi ambient d'enginyeria civil, Enginyeria i arquitectura>Enginyeria mecànica>Tecnologies del medi ambient, .PARAULES CLAU

Definició
Etiqueta homologada per un organisme oficial que identifica un producte amb poca o cap repercussió sobre el medi ambient d'acord amb uns criteris establerts.
  • ca  estigmatització, n f
  • ca  etiquetatge, n m sin. compl.
  • es  estigmatización
  • es  etiquetaje
  • en  labelling
  • en  stigmatisation
  • en  stigmatization

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia, .PARAULES CLAU

Definició
Procés pel qual un grup amb poder defineix el que és normal i deixa fora d'aquesta definició altres conductes que, en conseqüència, són considerades desviades.
  • ca  etnoarqueologia, n f
  • es  etnoarqueología
  • en  ethnoarchaeology

Humanitats>Història, geografia i antropologia>Prehistòria, història antiga i arqueologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia

Definició
Branca de l'arqueologia que estudia les restes deixades per societats de les quals es tenen dades sobre els seus costums i les seves tradicions, a fi d'establir criteris d'interpretació aplicables a l'arqueologia prehistòrica.
  • ca  etnobotànica, n f
  • en  ethnobotany

Ciències de la vida 1>Biologia general, zoologia i botànica>Ecologia i botànica>Botànica

  • ca  etnocentrisme, n m
  • es  etnocentrismo
  • fr  ethnocentrisme
  • en  ethnocentrism

Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia

Definició
Tendència dels components d'un grup ètnic a considerar el seu grup superior als altres grups o a interpretar les cultures alienes amb els criteris i valors de la pròpia cultura.
  • ca  etnoecologia, n f
  • en  ethnoecology

Ciències de la vida 1>Biologia general, zoologia i botànica>Ecologia i botànica>Ecologia

  • ca  etnografia, n f
  • es  etnografía
  • fr  ethnographie
  • en  ethnography

Ciències socials>Pedagogia i didàctiques>Mètodes d'investigació i diagnòstic en educació, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia

Definició
Branca de l'antropologia que, mitjançant l'observació participant, pretén descriure els costums i les tradicions dels pobles, amb l'objectiu de proporcionar a l'etnologia les dades necessàries per a conèixer la cultura d'un grup humà específic.
  • ca  etnolingüística, n f
  • es  etnolingüística
  • fr  ethnolinguistique
  • en  ethnolinguistics

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general

Definició
Branca de la lingüística que estudia les relacions entre una llengua i la cultura en què es parla.
  • ca  etnologia, n f
  • es  etnología
  • fr  ethnologie
  • en  ethnology

Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia, .PARAULES CLAU

Definició
Branca de l'antropologia que, mitjançant les dades que li proporciona l'etnografia, estudia la cultura d'un grup humà específic.
  • ca  etnologia cultural, n f
  • es  etnología cultural
  • en  cultural ethnology

Humanitats>Història, geografia i antropologia>Prehistòria, història antiga i arqueologia>Arqueologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia

Definició
Estudi del registre arqueològic entès com a producte del context social en què va sorgir.

Nota

  • Terme establert per D.L. Clarke.