Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Tesaurus de termes de recerca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  neolingüística, n f
  • es  neolingüística
  • fr  néolinguistique
  • en  neolinguistics

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general

Definició
Escola lingüística que nega l'obligatorietat de les lleis fonètiques i les fronteres lingüístiques com alímits infranquejables, fa una interpretació psicològica dels canvis lingüístics i n'afirma l'origen individual, i concep el llenguatge com a creació.
  • ca  neolític, n m
  • es  neolítico
  • en  Neolithic

Humanitats>Història, geografia i antropologia>Prehistòria, història antiga i arqueologia>Arqueologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Prehistòria, història antiga i arqueologia>Prehistòria

  • ca  neologia, n f
  • es  neología
  • fr  néologie
  • en  neology

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística, Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general, .PARAULES CLAU

Definició
Conjunt de processos de formació de noves unitats lèxiques.
  • ca  neologisme, n m
  • es  neologismo
  • fr  néologisme
  • en  neologism
  • de  Neologismus

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Paraula nova o creada a partir de la combinació condensada de diverses paraules, inventada per un individu per a expressar una idea complexa, que resulta generalment incomprensible per als altres.
  • ca  neologisme, n m
  • es  neologismo
  • fr  néologisme
  • en  neologism

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística

Definició
Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua.
  • ca  neomaltusianisme, n m
  • es  neomaltusianismo
  • fr  néo-malthusianisme
  • en  neo-malthusianism

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política

  • ca  neoplàsia, n f
  • es  neoplasia, n f
  • en  neoplasia

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Anatomia patològica, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Histologia, .PARAULES CLAU

Definició
Formació d'un teixit nou, anormal, especialment de caràcter tumoral, benigne o maligne.
  • ca  càncer, n m
  • ca  neoplàsia maligna, n f
  • es  cáncer
  • es  neoplasia maligna
  • fr  cancer
  • fr  néoplasie maligne
  • en  cancer
  • en  malignant neoplasia

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències de la vida 2>Biologia general>Biologia cel·lular, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Anatomia patològica, .PARAULES CLAU

Definició
Neoplàsia que presenta un caràcter greu i una tendència a la invasió general, i que és resistent a qualsevol tractament fins a causar la mort.
  • ca  càncer, n m
  • ca  neoplàsia maligna, n f
  • es  cáncer
  • es  neoplasia maligna
  • fr  cancer
  • fr  néoplasie maligne
  • it  cancro
  • it  neoplasia maligna
  • en  cancer
  • en  malignant neoplasia

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Histologia, .PARAULES CLAU

Definició
Neoplàsia caracteritzada pel creixement il·limitat i autònom d'una neoformació que comprimeix els teixits orgànics adjacents i els envaeix i té la capacitat de provocar metàstasis.

Nota

  • El càncer pot ésser causat per factors etiològics, immunitaris, vírics, traumàtics, químics, físics o hereditaris.
  • ca  empirisme lògic, n m
  • ca  empirisme científic, n m sin. compl.
  • ca  neopositivisme, n m sin. compl.
  • ca  positivisme lògic, n m sin. compl.
  • es  empirismo lógico
  • es  neopositivismo
  • es  positivismo lógico
  • fr  empirisme logique
  • fr  néo-positivisme
  • fr  positivisme logique
  • en  logical empiricism
  • en  logical positivism
  • en  neopositivism
  • de  logischer Empirismus
  • de  logischer Positivismus
  • de  Neupositivismus

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política, Humanitats>Filosofia, .PARAULES CLAU

Definició
Moviment que considera l'anàlisi dels constituents lògics del llenguatge i del contingut empíric de les ciències la base per explicar el coneixement i per formular una concepció científica del món.