Back to top
  • ca  opsoclònia, n f
  • ca  opsioclònia, n f sin. compl.
  • es  opsoclonía
  • en  opsoclonia

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Oftalmologia

Definició
Trastorn caracteritzat per oscil·lacions verticals i no rítmiques dels ulls, produït per una lesió de les vies cerebel·loses connectades als nuclis dels músculs motors oculars.
  • ca  opsoclònia, n f
  • ca  opsioclònia, n f sin. compl.
  • es  opsoclonía
  • en  opsoclonia

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Oftalmologia

Definició
Trastorn caracteritzat per oscil·lacions verticals i no rítmiques dels ulls, produït per una lesió de les vies cerebel·loses connectades als nuclis dels músculs motors oculars.
  • ca  opsonina, n f
  • es  opsonina
  • fr  opsonine
  • en  opsonin

Ciències de la vida 2>Biologia general>Immunologia, Ciències de la vida 2>Biologia molecular i bioquímica, .PARAULES CLAU

Definició
Proteïna sèrica que en unir-se a partícules antigèniques, microorganismes o cèl·lules n'estimula la fagocitosi.
  • ca  opsonització, n f
  • es  opsonización
  • fr  opsonisation
  • en  opsonization

Ciències de la vida 2>Biologia general>Immunologia, Ciències de la vida 2>Biologia molecular i bioquímica, .PARAULES CLAU

Definició
Procés natural o induït en què partícules antigèniques, microorganisms o cèl·lules són recoberts amb opsonines que n'estimulen la fagocitosi.
  • ca  òptica computacional, n f
  • es  óptica computacional
  • en  computational optics

Ciències>Física>Òptica, .PARAULES CLAU

  • ca  òptica electrònica, n f
  • es  óptica electrónica
  • fr  optique électronique
  • en  electron optics

Ciències>Física>Òptica, .PARAULES CLAU

  • ca  òptica meteorològica, n f
  • es  óptica atmosférica
  • en  atmospheric optics

Ciències>Física>Física de la terra

  • ca  òptica no lineal, n f
  • es  óptica no lineal
  • en  nonlinear optics

Ciències>Física>Òptica, .PARAULES CLAU

  • ca  òptica quàntica, n f
  • es  óptica cuántica
  • en  quantum optics

Ciències>Física>Òptica, .PARAULES CLAU

  • ca  fotoacoblador, n m
  • ca  optoacoblador, n m sin. compl.
  • es  fotoacoplador
  • es  optoacoplador
  • en  optocoupler
  • en  optoelectronic pair
  • en  photocoupler

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica

Definició
Dispositiu electrònic format per un díode emissor de llum i un fotodetector, com ara un fotodíode o un fototransistor, situats l'un davant de l'altre.