Back to top
  • ca  ortografia, n f
  • es  ortografía
  • fr  orthographie
  • en  orthography
  • en  spelling

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general

Definició
Branca de la gramàtica normativa que estableix l'escriptura correcta dels mots i d'altres signes gràfics d'una llengua.
  • ca  ortologia, n f
  • ca  ortoèpia, n f sin. compl.
  • es  ortoepia
  • es  ortología
  • fr  orthoépie
  • en  orthoepy

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Filologia catalana, Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general

Definició
Branca de la gramàtica normativa que estableix la pronunciació adequada dels sons d'una llengua.
  • ca  ortopèdia, n f
  • ca  cirurgia ortopèdica, n f sin. compl.
  • es  ortopedia, n f
  • en  orthopedics

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Cirurgia, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Fisioteràpia, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Radiologia i medicina física, .PARAULES CLAU

Definició
Especialitat mèdica que tracta de la correcció quirúrgica o mecànica de les deformacions o desviacions dels ossos i de les articulacions.
  • ca  ortòptica, n f
  • es  ortóptica
  • en  orthoptics

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Oftalmologia

Definició
Tècnica d'exercicis oculars emprada per a corregir els eixos visuals dels ulls que no estan coordinats adequadament per a la visió binocular.
  • ca  ortoscòpia, n f
  • es  ortoscopia
  • fr  orthoscopie
  • en  orthoscopy

Ciències>Física>Òptica

  • ca  ortòstat, n m
  • es  ortostato
  • en  orthostat

Humanitats>Història, geografia i antropologia>Prehistòria, història antiga i arqueologia>Arqueologia

Definició
Bloc de pedra gran o llosa utilitzat a manera de pilar, bàsicament en construccions de caràcter funerari o religiós.
  • ca  ortus, n m
  • ca  sortida, n f
  • es  orto
  • es  salida
  • fr  lever du soleil
  • en  sunrise
  • de  Sonnenaufgang

Ciències>Física>Astronomia i astrofísica

  • ca  oscil·lació, n f
  • es  oscilación
  • fr  oscillation
  • en  oscillation
  • de  Schwingung

Ciències>Física>Física aplicada

  • ca  oscil·lació acústica bariònica, n f
  • es  oscilación acústica bariónica
  • fr  oscillation acoustique baryonique
  • en  baryonic acoustic oscillation
  • de  baryonische akustische Oszillation

Ciències>Física>Astronomia i astrofísica

  • ca  oscil·lació de massa, n f
  • es  oscilación de masa
  • en  mass oscillation
  • en  water level oscillation

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Enginyeria hidràulica

Definició
Moviment oscil·latori esmorteït que permet de minimitzar els efectes del cop d'ariet originat en qualsevol maniobra de tancament o d'obertura de les turbines, en un aprofitament hidroelèctric proveït de xemeneia d'equilibri, aigua amunt de la canonada forçada.