Back to top
  • ca  subjectivitat, n f
  • es  subjetividad
  • fr  subjectivité
  • en  subjectivity
  • de  Subjektivität

Humanitats>Filosofia

Definició
Qualitat de subjectiu.
  • ca  subjetivitat, n f
  • en  subjectivity

Humanitats>Art>Història de l'art, Humanitats>Filosofia, Humanitats>Filosofia>Estètica i teoria de les arts

  • ca  sublimació, n f
  • es  sublimación
  • fr  sublimation
  • en  sublimation
  • de  Sublimation
  • de  Sublimierung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, .PARAULES CLAU

Definició
Mecanisme de defensa mitjançant el qual l'individu orienta cap a activitats compensadores, com ara la ciència o l'art, conflictes emocionals que el pertorben.
  • ca  subllegat, n m
  • es  sublegado

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definició
Llegat amb què es grava el legatari.
  • ca  so submat, n m
  • ca  submatitat, n f sin. compl.
  • es  submatidez
  • fr  submatité
  • en  dullness

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària

Definició
So intermedi entre mat i clar.
  • ca  subministrament d'oxigen, n m
  • es  suministro de oxígeno
  • en  oxygen supply

Ciències de la vida 2>Biologia general>Fisiologia

  • ca  submissió a la llei, n f
  • es  sumisión a la ley, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret processal

  • ca  subordinació, n f
  • es  subordinación
  • fr  subordination
  • en  subordination

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària

Definició
Situació resultant de la relació asimètrica entre dos animals d'un grup, en la qual un individu rep la majoria de les agressions i, quan els dos competeixen per un mateix recurs, la majoria de les vegades no és ell qui hi accedeix.
  • ca  subordinació, n f
  • ca  hipotaxi, n f sin. compl.
  • es  hipotaxis
  • es  subordinación
  • fr  subordination
  • en  hypotaxis
  • en  subordination

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística, .PARAULES CLAU

Definició
Relació que s'estableix entre dos o més sintagmes o oracions de tal manera que l'un depèn sintàcticament de l'altre.
  • ca  suborn, n m
  • es  soborno, n m

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal, .PARAULES CLAU